La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya és d'1.023.398 habitants a 1 de gener de 2016 i representa el 13,6% del total de la població, segons el Padró municipal d'habitants. La població estrangera ha disminuït en 4.671 persones en relació amb un any enrere, amb una variació interanual del -0,5%. Cal tenir en compte que les variacions en el nombre d'estrangers es veuen afectades pel procés de naturalització d'aquesta població.
Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la disminució de la població estrangera es reflecteix a la majoria del territori, tot i que hi ha un grup de 6 comarques i l'Aran que registren increments, de diferent intensitat. Osona (amb un augment del 4,0%), la Segarra (2,6%) i el Moianès (2,0%), són les que guanyen més població estrangera, mentre que les que en perden més són el Pallars Jussà (?7,4%), el Montsià (-7,1%) i el Pallars Sobirà (-7,1%).
A 1 de gener del 2016, les comarques amb més presència de població estrangera són l'Alt Empordà (24,9%), la Segarra (24,8%) i el Baix Empordà (19,1%), seguides pel Gironès, la Selva, el Segrià i el Pla d'Urgell, amb proporcions al voltant del 18%. Les comarques que tenen menys presència de població estrangera són el Moianès (7,0%), el Berguedà (7,2%), l'Anoia (7,6%) i el Ripollès (7,7%).
Els municipis que proporcionalment tenen més població estrangera són Guissona (49,1%) i Castelló d'Empúries (44,6%), seguits de Sant Pere Pescador (38,5%), la Portella (37,9%) i Salt (37,4%).
La població marroquina és la primera nacionalitat en 26 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 10 comarques i a l'Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la pakistanesa; a la Garrotxa, l'índia; al Moianès, la nacionalitat maliana; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i a la Cerdanya, la boliviana.
