23 de febrer de 2017
23.02.2017
Costa Brava

Els pescadors de corall vermell proposaran una alternativa a la prohibició

Volen impulsar un estudi per demostrar que l'activitat és sostenible i que no cal una mesura "tan dràstica" com és la veda que començarà el 2018

23.02.2017 | 10:43
Els pescadors de corall vermell proposaran una alternativa a la prohibició

Els pescadors de corall vermell de Catalunya han decidit passar a l'acció davant la decisió del Govern de prohibir-ne l'extracció el 2018 amb una moratòria de deu anys prorrogables i de reduir de 10 a 5 les llicències aquesta campanya. Defensen que la seva és una activitat sostenible que no està renyida amb la preservació del medi natural i per això proposaran a la Generalitat l'elaboració d'un pla de gestió que compti amb la participació dels diferents actors.

En la reunió que tenen previst dimarts vinent, proposaran també impulsar un estudi científic per verificar quines zones d'aigües interiors, que són competència de la Generalitat, tenen colònies de coralls que es poden explotar. El col·lectiu considera que la mesura és "massa dràstica" i que s'ha pres tenint en compte un estudi elaborat per un grup de científics amb dades que no estan actualitzades.

L'informe assenyalava que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes estan en un estat de conservació "crític".

Els deu pescadors que fins ara tenien llicència per pescar corall vermell a la costa gironina creuen que la millor alternativa a la prohibició que ha posat en marxa el Govern és l'elaboració d'un pla de gestió com ja s'ha fet amb la gamba o el sonso. "Aquest no és un problema dels pescadors de corall vermell sinó de tot el sector", assenyala l'advocat que els representa, Guillem Bossacoma. En els últims dies han rebut el suport de les confraries gironines però també de fora, com és el cas d'una associació italiana que es dedica a la pesca de corall i que els ha enviat informació per incloure-la a les al·legacions que tenen previst presentar en els pròxims dies.

Al marge del recorregut legal que poden tenir les seves reclamacions, els pescadors esperen poder arribar a una entesa amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a qui retreuen no haver-los informat prèviament d'una mesura "tan dràstica" i "arbitrària". L'ordre de reduir les llicències a la meitat ja està en vigor així com la prohibició de l'activitat a partir del 2018 amb una moratòria de deu anys prorrogables. La mesura s'ha pres per evitar que "Catalunya perdi les seves darreres colònies de corall vermell". La moratòria anirà acompanyada d'un seguiment científic de les poblacions, el qual determinarà les accions a emprendre a partir del 2028.

Fer de vigilants i poder pescar més sovint

El col·lectiu alerta que la prohibició donarà ales als furtius que durant anys han extret de forma il·legal el corall de les reserves que hi ha a la Costa Brava. Segons Bossacoma, "les Illes Medes porten 36 anys tancades perquè millorin i es regenerin però la realitat és que la Generalitat no té efectius per fer la vigilància i els furtius amb pocs mitjans han extret sense control el coral que hi havia a les zones menys profundes, fins a 50 metres". Aquest exemple demostra, segons l'advocat, que una reserva no és garantia de regeneració si no hi ha mitjans i això és el que es temen que passi en el moment en que la prohibició de la pesca s'ampliï al litoral gironí.

Afirmen que durant aquests anys han contribuït a la vigilància al mar i sovint han denunciat als cossos competents quan han vist activitat de furtius. "Sempre estem pendents i ens cuidem de que això no passi; si ens fan marxar serà un descontrol i els furtius seran incontrolables", assenyala Pere Sureda, un dels pescadors afectats. Com a alternativa, proposaran al Govern que els deixin continuar fent extraccions però en comptes de limitar-ho entre el maig i l'octubre que ho puguin fer més sovint i pescant menys en cada sortida (fins ara el límit són 300 quilos bruts anuals per llicència). D'aquesta manera, podran assumir els costos –ja només en gasoil gasten més de 200 euros cada cop que surten al mar- i al mateix temps guanyaran en presència. Del que es tractaria seria de repartir-se les zones a vigilar i permetre l'extracció allà on es constati científicament el bon estat de les colònies. Les reserves en quedarien totalment al marge.

L'estudi científic de la Generalitat "no s'ajusta a la realitat"

Els pescadors consideren que aquesta mesura, que és pionera a tot l'estat espanyol, s'ha basat en un estudi científic que no té en compte informació actualitzada de l'estat actual de les colònies de corall de la costa catalana. "A Catalunya el corall no està en risc d'extinció perquè la majoria creix en profunditats on no podrà pescar-se mai", afegeix l'advocat, que recorda que els professionals només poden arribar fins als 90 metres a molt estirar. Bossacoma admet que hi ha certes zones de les aigües interiors que estan degradades però diu que adoptant algunes mesures no tant dràstiques, com ara fer una rotació, es podria revertir la situació.

L'estudi amb el que s'ha basat la Generalitat l'han elaborat 14 científics adscrits a centres de Catalunya, França i els Estats Units. El document conclou que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes tenen un estat de conservació "crític" i que la recuperació només es possible si es deixen de fer activitats extractives. En aquest sentit, apunten que calen més de 30 anys per poder assolir un bon nivell de conservació perquè el nivell de creixement del corall és molt lent –per arribar a la mida legal que és de 7 mil·límetres fan falta uns trenta anys-. El corall vermell es concentra sobretot a la costa Gironina, entre el Cap de Begur i el Cap de Creus, precisament on es concentra l'activitat extractiva. Per tot plegat, els científics recomanen en el text de l'estudi una moratòria d'extracció a la costa catalana de 20 anys renovables. Fa anys que plataformes ecologistes també havien reclamat establir vedes per contribuir a la recuperació del corall.

Els pescadors, però, no ho veuen així. Afirmen que la radiografia és massa generalitzada i que no s'ha fet treball de camp a la zona d'aigües interiors. Defensen que la seva activitat és sostenible i que és compatible amb la conservació del medi natural. Per això, proposaran al Govern impulsar un estudi amb la participació de científics i a partir d'immersions i gravacions del fons que ells mateixos ajudaran a elaborar. Abans d'assumir-ne el cost, però, volen saber si la Generalitat tindrà en compte els resultats.

Un negoci amb riscos i molta inversió

Els pescadors senten que la gent desconeix el que venen fent des de fa dècades i que se'ls "ha donat l'esquena". Expliquen que és un treball artesanal que requereix molta inversió –poder fer-ho amb mitjans requereix tenir un vaixell, una cambra hiperbàrica, un bon equip de busseig i moltes hores de pràctica-. Segons Sureda, "és una pesca amb molts de riscos; jo mateix vaig estar set mesos en cadira de rodes i el meu company va morir durant una immersió". El mariner que els havia de recollir després d'estar uns 25 minuts submergits pescant no els va trobar i no van poder entrar quan tocava a la cambra hiperbàrica on durant dues hores han de fer la descompressió.

Als seus 51 anys, afirma que la prohibició li ha trencat tots els esquemes i recorda que sol ser un negoci familiar. Ell per exemple hi té treballant un fill i la dona i no vol pensar que això s'ha d'acabar. "No m'imagino fent una altra feina, hi ha molta gent que en depèn; aquest és un ofici que es ve fent des de l'època dels grecs".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook