Les entitats bancàries de les comarques de Girona han cedit a la Generalitat 250 pisos buits per a lloguer social, el que representa un 4,05% dels 6.164 que formen part del registre d'habitatges buits de la demarcació. A aquesta xifra, s'hi sumen 69 pisos que el Govern va comprar fent ús del dret de tanteig i retracte, que dona preferència a les administracions en la compra de propietats de bancs.

D'altra banda, ahir, el Departament de Governació de la Generalitat va donar als ajuntaments gironins una guia perquè puguin expropiar, temporalment, pisos buits i ocupats sense títol habilitant si el municipi necessita habitatge social. La consellera, Meritxell Borràs, va subratllar que «els expliquem la llei perquè, si ho requereixen, tinguin una eina per expropiar» i va informar que el Govern finançarà el 50% del cost.

Olot, exemple a seguir

De les polítiques municipals que es fan en aquest àmbit, Borràs va posar Olot com exemple a seguir pels ajuntaments a l'hora de «posar-se les piles». Respecte les entitats financeres, la consellera i el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt, van explicar que la Generalitat els sol·licita pisos en funció de la demanda que rep del territori; i va concretar que ciutats com «Girona, Figueres, Salt o Blanes tenen molta pressió i es prioritzen».

A través de prestacions urgents, acords pactats mitjançant el servei de mediació i l'adjudicació de pisos a través de les meses d'emergències, la Generalitat va informar que l'any passat es van evitar 326 desnonaments al conjunt de Girona; 43 més que el 2015, quan se'n van impedir 283.

La màxima responsable de Governació va detallar els mecanismes que s'utilitzen per frenar les pèrdues d'habitatge. Així, a la cessió de pisos buits dels bancs i a l'opció de tanteig i retracte de l'administració, s'hi afegeix el programa 60/40, que utilitza el parc privat de lloguer per casos urgents i amb el que la Generalitat abona el 60% del lloguer i l'ajuntament implicat, el 40% restant. Quan les famílies poden assumir una part, es dona als consistoris.

El servei de mediació hipotecària per resoldre casos de sobreendeutament (Ofideute) és una altra de les eines activades pel Govern, que el 2016 va resoldre 37 casos a les comarques de Girona -per 31 el 2015. D'altra banda, els llogaters que s'ajusten a una sèrie de requisits econòmics poden acollir-se a ajuts de 164,84 ? mensuals de mitjana que, en el cas de Girona, estan limitats a lloguers de 450 euros com a molt. El 2016, se'n van beneficiar 6.086 gironins -en front dels 4.053 de 2015-, el 44% dels quals tenien entre 36 i 49 anys i el 24,1%, menys de 35.

Les ajudes urgents, amb un import màxim de 3.000 ?, per cobrir deutes acumulats per impagament del lloguer o la hipoteca constitueixen un altre paquet de prestacions; aquesta via també preveu 12 mesos de subvenció d'una part del lloguer, amb un màxim de 2.400 ? anuals, que pretén impedir que es torni a recaure en el problema inicial. D'aquestes ajudes, el 2016 se'n van atorgar 210, 9 menys que l'any anterior. En aquest cas, més de la meitat dels destinataris estan a l'atur, tot i que un 30% són persones amb feina que no arriben a poder pagar les quotes de la seva llar. L'edat mitjana és de 45 anys i el 54% són dones.

Reallotjaments

També es contemplen aportacions a persones amb precarietat econòmica que viuen en habitatges de la Generalitat. L'any passat es van concedir 417 ajuts d'aquest tipus, per un total de 675.306,24 ?, a gironins; en front de 318 ajuts, per valor de 498.173 euros, el 2015.

Una altra línia d'actuació passa pel reallotjament de persones en risc de perdre l'habitatge, com les que ocupaven el bloc de Salt. La recerca d'una alternativa va a càrrec de meses d'emergència, que busquen lloc i signen lloguers socials al municipi que pertoqui. La consellera de Governació va indicar que els acords amb els bancs hauran d'ampliar les 79 adjudicacions fetes l'últim any a Girona; més del doble que les 33 de 2015.