Un terratrèmol com el de dimecres al centre d'Itàlia provocaria «danys greus» en aquelles edificacions de les comarques gironines anteriors al 1970. Així ho constata l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), tot i que afegeix que aquí els sismes d'aquesta magnitud són menys freqüents que a la península itàlica.

El cap de l'Àrea Geofísica i Sismologia de l'ICGC, Xavier Goula, explica que «els edificis de les comarques gironines construïts després de 1970, època en la qual va entrar en vigor la Norma Sismoresistent, han d'estar preparats per suportar terratrèmols».

En aquest sentit, les construccions fetes sota aquesta norma són capaces de resistir terratrèmols, «però no preveu acceleracions molt elevades, que en principi estan calculades per moviments sísmics d'un període de retorn de 475 anys».

Aquest període és una estimació calculada partint de la probabilitat que té un determinat territori de patir sismes. La província de Girona és un territori actiu, però la gran majoria són tremolors molt febles o imperceptibles. Així, un terratrèmol que passa de mitjana cada 475 anys tindria una magnitud prou elevada com per provocar destrosses.

«Tanmateix, els edificis de menor qualitat i els més antics podrien patir danys greus en aquells casos que es trobin situats a pocs quilòmetres de l'epicentre de sismes de magnitud 5», remarca Goula.

El terratrèmol d'aquesta setmana a Itàlia va tenir una magnitud de 6,2 graus, una força que tindria aquí la mateixa devastació que ha provocat a les localitats d'Amatrice, Accumoli o Pescara.

Tanmateix, l'ICGC recorda que l'últim terratrèmol de magnitud similar (entre 6,2 i 6,5 graus) que va tenir lloc a les comarques gironines va ser en plena edat mitjana, el 2 de febrer de 1428 a Ripoll. Conegut com a terratrèmol «de la candelera» es va notar arreu de Catalunya i va deixar prop de mil morts, la majoria principalment a Queralbs, Camprodon i Puigcerdà.

Goula explica que «la possibilitat que torni a produir-se és bastant indeterminada, ja que no es tenen dades d'altres sismes d'aquesta magnitud. Estimem un període de recurrència d'entre 1000 i 2000 anys».

L'ICGC constata que a les comarques gironines (tant en les pirinenques com en les de la zona que va entre la Garrotxa i la Selva, i en menor grau les costaneres) «s'enregistren sismes de petita magnitud i en menys grau sismes àmpliament percebuts per la població, però sense causar danys». Exemple d'aquests últims són el de Roses el 2015 de magnitud 4,3 o el del Pla de l'Estany de magnitud 3,6.

Les actuacions preventives del Govern per fer front a terratrèmols forts se centren actualment en fer aplicar la Norma Sismoresistent (NCSE-02) a tots els edificis de nova construcció.

En cas que es produís un terratrèmol amb danys, l'ICGC diu que el Pla Especial d'Emergències Sísmiques de Catalunya (SISMICAT) i els plans municipals han de facilitar la gestió adequada de l'emergència.