La Jonquera té en suspens el dispositiu d'acollida de refugiats de l'Alt Empordà des de fa uns mesos, en espera que la Secretaria d'Immigració faci la seva aportació econòmica. La creixent arribada de persones que fugen dels seus països va portar a elaborar un pla que ha de permetre preparar la comarca per atendre "en condicions" i garantir "el dret d'asil" als refugiats aturats a la frontera, el 71% dels quals són sirians. Des del juliol de 2015 a febrer de 2016 van ser 69 persones les que van arribar. Un cop la policia els ha aturat, els deriva a Creu Roja, des d'on s'han de posar en marxa els mecanismes i ajudes necessaris depenent de cada cas. Creu Roja ha atès al conjunt de l'Estat més de 8.000 sirians.

El document posa de nou sobre la taula les dades de l'Agència de l'ONU per a refugiats (ACNUR) que xifren en 850.000 les persones que han arribat a Europa durant el 2015. La majoria són refugiades fugint de la violència i la persecussió dels seus països. La frontera jonquerenca és un dels punts d'arribada.

La regidora de Benestar Social de la Jonquera, Miriam Lanero, ha explicat que moltes vegades arriben a la frontera famílies senceres. Els agents francesos els aturen i els retornen a la Policia Nacional, que els acompanya fins a la Creu Roja. L'entitat té ajudes i els atén, però no totes estan adreçades a refugiats, constata la regidora. Per això, es feia necessari marcar les pautes a seguir i unes aportacions concretes per a aquestes persones.

Amb aquest objectiu es va fer una reunió conjunta amb tots els agents, i des del Consell Comarcal de l'Alt Empordà es va elaborar un protocol, acabat el març. El document estableix unes despeses de 32.000 euros anuals, una part dels quals ha d'assumir la Secretaria d'Immigració, de qui encara estan pendents de resposta. Aquest fet té aturat el desplegament del protocol. El document del Consell parla de l'arribada a la frontera de les 69 persones en sis mesos -32 de les quals són menors-, la majoria sirians.

Els recursos del Pla d'Acollida, segons el protocol, estan contemplats per poder disposar d'una treballadora social, fons per a traductors, per a assessorament jurídic o legal i per a ajuts per a allotjament, transport, bugaderia, alimentació i elaboració de documents.

Molts no se senten refugiats

A la persona que arriba, si és refugiada, se li demana si vol assessorament com a refugiat o necessita intèrpret. Si diu que no però necessita algun altre assessorament se'l deriva i si no vol res, no s'intervé més. El pla constata que "no sempre la persona refugiada té consciència de ser-ho". Tots els intermediaris implicats, com els agents de policia, reben formació adequada per atendre'ls.

En cas que vulguin assessorament com a refugiats, se'ls fa una entrevista i se'ls demana si es volen acollir al programa d'atenció a sol·licitants d'asil i refugiats de la Creu Roja. Si la resposta és afirmativa, aquesta entitat se'n fa càrrec. Si és que no, es valora si requereixen altres necessitats, com atenció social. Se l'atén i es tramiten, si és necessari, els recursos pertinents.

A banda de donar-los suport, es contempla un procés d'avaluació per conèixer els resultats i l'impacte del dispositiu d'acollida a curt, mig i llarg termini. Aquest és el pla específic per a la comarca, mentre que en l'àmbit de Catalunya hi ha el Pla de Protecció Internacional de 2014.

El Consell Comarcal serà qui disposarà d'aquest protocol, que com que encara es desconeix "el nombre de refugiats que acollirà Catalunya i, concretament, l'Alt Empordà", el plantegen obert i dinàmic. Tot i això, pretenen "preparar el municipi de la Jonquera i tota la comarca de l'Alt Empordà per acollir en condicions la població refugiada i garantir el seu dret d'asil".

A Europa hi ha hagut 1.255.640 peticions d'asil el 2015 i, a 29 de gener de 2016, 497 persones havien estat reubicades. A Catalunya, l'acord és per acollir 1.449 persones.

Respecte l'actuació estatal, el pla posa en evidència que "és molt significativa l'absència de reposta unitària i integral i la falta d'un mecanisme de solidaritat real, ja que la prioritat és mantenir els refugiats fora de les fronteres de la Unió Europea" tot i que el marc normatiu considera que "el dret d'asil és un dret humà".