Les mesures de protecció que els pescadors de Roses han aplicat per recuperar les poblacions de lluç han permès triplicar el nombre de juvenils d'aquesta espècie en tres anys dins la reserva. Així es desprèn dels resultats de l'estudi que investigadors de l'Institut de Ciències de Mar (ICM) han dut a terme a partir del seguiment d'una zona vedada de pesca situada en el calador conegut com El Segon, al Golf de Roses.
Aquesta iniciativa dels pescadors, que ha comptat amb la col·laboració de científics i Administració, és pionera a Mediterrània i és un model de la política pesquera que promou el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), basat en els plans de cogestió i la coresponsabilitat entre els diferents agents.
Els resultats de l'estudi han estat presentats avui, a la Confraria de Pescadors de Roses, per la conselleria d'Agricultura, Ramaderia , Pesca i Alimentació, Meritxell Serret; el president de la Confraria de Pescadors de Roses i president de la Federació de Pescadors de Girona, Antoni Abad; la cap del projecte i biòloga de l'Institut de Ciències del Mar, Laura Recasens; i el cap del Departament de Recursos Marins Renovables de l'Institut de Ciències del Mar, Joan B. Company.
El pla es remunta a l'any 2013, quan la Confraria de Pescadors de Roses, per iniciativa pròpia, va acordar deixar de pescar amb qualsevol tipus d'ormeig en una superfície d'uns 50 Km2 i una fondària mitjana de 130 a 140 metres, amb l'objectiu de protegir els juvenils de lluç.
L'estudi per avaluar els efectes d'aquest vedat s'ha basat en el seguiment de la reserva des de l'1 de març del 2015 fins el 31 de març de 2016, i s'ha fet amb ajuts del Fons Europeu per a la Pesca, gestionats a través del DARP. Aquest estudi científic ha permès detectar un nombre de juvenils de lluç molt superior dins la zona protegida, en relació a l'àrea no tancada.
Els biòlegs han pogut comprovar que hi ha una major abundància i biomassa de totes les categories dins l'àrea tancada, especialment dels lluços petits per sota de la talla legal de captura (20 cm), ja que dins del calador protegit s'ha trobat una mitjana de 1.470 individus/km2, per bé que a la zona oberta a la pesca n'han aparegut tres vegades menys (572 individus/km2) .
Aquest increment d'abundància i biomassa s'ha donat també a altres espècies com la bruixa, el moll, el rap i les espardenyes (en concret, una mitjana de 5.410 individus/km2 al calador protegit front dels 2.851 individus/km2 a la zona oberta a la pesca). A més, s'ha vist que la zona protegida actua com a refugi per a espècies vulnerables com el penegal, les rajades i els crancs ermitans, que pràcticament només es troben en aquest indret.
Seguiment durant un any
L'observació de la reserva durant un any també ha permès comprovar els beneficis sobre les espècies dites 'acompanyants', que es troben en el mateix hàbitat, i en la recolonització i restauració de l'hàbitat. El mostreig s'ha fet de forma mensual a bord d'una barca de pesca d'arrossegament del port de Roses. A cada jornada de mostreig s'han fet quatre pesques: dues dins del calador protegit i dues en una zona de pesca propera de característiques similars.
Un cop sobre la barca, els científics han enregistrat el nombre, pes i talla de totes les espècies comercials que acompanyen el lluç. Posteriorment, els lluços han estat traslladats als laboratoris de l'ICM a Barcelona on s'hi ha fet anàlisis biològiques més acurades.
Un model de gestió de referència
Les mesures de veda implantades pels pescadors de Roses han demostrat tenir un efecte positiu en la recuperació del lluç i de les altres espècies dins l'àrea protegida, tant en nombre d'individus com en biomassa. És el que es coneix com a 'efecte reserva'. Els investigadors asseguren que ara cal valorar l'abast de l'exportació d'aquesta biomassa fora de la zona de protecció, així com l'efecte beneficiós en les captures comercials.
Els bons resultats d'aquesta iniciativa han dut la Confraria de Pescadors de Roses a plantejar-se l'extensió d'aquesta mesura de protecció a altres sectors del calador on també es detectin concentracions rellevants de juvenils de lluç.
El pla pilot de Roses és un exemple del model de la política pesquera que promou el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, basat en plans de cogestió i coresponsabilitat entre pescadors, científics i Administració, i que ja s'estan aplicant també en relació a la gamba, al canyó de Palamós, el sonso i la pesca d'invertebrats amb dragues.
L'objectiu és estendre i implantar aquest model, amb caràcter general, a tot Catalunya i amb aquest objectiu el Govern de la Generalitat ha impulsat el nou Decret de Governança de la Pesca Professional a Catalunya.
