C.V. Un jove ramader de Vilabertran, Eduard Toral, de la Granja Can Toral de Vilabertran, està lluitant per no haver de tancar l'explotació familiar amb 21 vaques. La central amb la qual treballa li ha reduït a deu dies la recollida de llet i per a la resta no troba ningú que li compri. Si no ho soluciona haurà de sacrificar els animals. El sector ramader gironí està patint una greu crisi per la desaparició de les quotes lleteres i perquè les grans cadenes i centrals lleteres els imposen les condicions dels contractes, sancions per no complir i preus sovint per sota els de cost.

A partir de l'1 de maig només li recolliran la producció de l'1 al 10 de cada mes i la resta l'haurà de llençar. «Això representa que hauré de portar tots els animals a l'escorxador i tancar l'explotació», lamenta Toral. Sacrificarà les vaques que no estiguin prenyades i mantindrà una producció mínima per alimentar els vedells que té fins acabar tancant l'explotació.

La feina no serà fàcil perquè per Toral els animals són una part de la seva família. «Jo no us veig pas com uns animals grossos, a vegades brutes, jo sé que teniu sentiments, que sou molt intel·ligents, sé quina és la primera que entra a la sala de munyir i quina és l'última, i sé que encara que us feu les tontes, quan us cridem pel nom, sabeu que sou vosaltres». Ho relata en un emotiu escrit de queixa on posa de manifest la seva situació.

L'Eduard va decidir l'any passat el repte de continuar el negoci de l'explotació ramadera del seu pare. Va demanar ajuts que dóna Agricultura per a joves agricultors de les quals ha rebut només una petita part i està immers en formació i renovació dels processos. Però s'ha trobat pel camí amb les dificultats que pateixen les petites explotacions ramaderes.

Un factor ha estat la desaparició de les quotes lleteres el març de 2015. Aquest sistema es va crear el 1992 per tal de reduir l'excés de llet en àmbit europeu, evitar els excedents i controlar-ne el preu. D'aquesta manera, s'assegurava la comercialització de la llet produïda sense sobrepassar aquest límit. L'altra són les pressions de les grans empreses. En el seu cas, la central lletera ja els va imposar unes quotes per al 2015 i es va doblar la sanció si no es complia, 96 euros per 1.000 litres. I ara, amb només quinze dies de marge, li comuniquen que només recolliran la llet 10 dies i li recomanen que redueixi la producció. «Munyint les vuit que em deixen munyir, a mi no em surten els números», diu Toral. I amb la llet, tampoc troba solució. El ramader critica que «cap central lletera vol la llet d'una granja que fa 500 litres al dia però sí que volen camions i camions de llet de França».