Bàscara celebra aquest dimarts que els camions de gran tonatge no circulen pel nucli urbà a través de l'N-II des de fa tres anys. El 31 de gener de 2013, els veïns van alçar-se per reivindicar la prohibició del pas dels tràilers per aquesta via, que registrava una alta sinistralitat. Ho van fer amb talls diaris a la carretera al llarg de 79 jornades ininterrompudes. En homenatge a aquest moviment, l'Ajuntament de Bàscara ha instaurat el 19 d'abril com a festiu local i vol promoure una consulta ciutadana per canviar el nom de la carretera i que passi a anomenar-se 'carrer dels 79 dies'. Els accidents han caigut un 85% en aquest tram, tot i que ara hi circulen més turismes, i de vegades a major velocitat, segons denuncien els veïns.

La Rosita, de 84 anys, s'emociona en veure les fotografies que aquesta setmana presideixen una de les sales de l'Ajuntament de Bàscara. Són un recull d'instantànies que recorden el moviment veïnal que va organitzar-se gairebé de manera improvisada arran de la mort d'una dona del poble en un xoc frontal amb un camió a l'N-II. Aquest municipi altempordanès de menys d'un miler d'habitants va sortir al carrer per dir 'prou' i reclamar, amb talls a la carretera, la fi de la circulació de camions per la concorreguda via.

"Moltes famílies han perdut pares o fills per culpa dels camions que passaven per aquí", explica la Sílvia Cortada, acompanyada dels seus fills, que no superen els deu anys. Malgrat ser molt petits, ells també van participar dels actes reivindicatius. Amb l'escola, van anar a la Nacional per pintar-hi murals al terra i cantar cançons demanant que els tràilers no passessin per l'interior del seu poble. L'Aschalew té set anys i recorda aquells dies. "Amb el col·legi anàvem a la carretera a pintar camions per dir que no passessin per l'N-II. Ara ja no sento tants sorolls ni fressa", assegura. Amb els companys de classe, ha visitat aquesta setmana l'ajuntament, on els han explicat el moviment que va generar-se ara fa tres anys.

L'alcalde, Narcís Saurina, va ser un dels impulsors del moviment 'Prou camions a l'N-II'. Aleshores no estava al capdavant del govern municipal i assegura que les jornades a peu de carretera van servir per unir el poble. Per això, precisament, ha volgut instaurar el 19 d'abril com el festiu local als tres pobles que integren el municipi: Bàscara, Orriols i Calabuig-Les Roques. "És un dia històric perquè per primera vegada ens vam unir en una sola causa, també els pobles veïns que eren usuaris d'aquesta via. Vam tenir les administracions en contra, que ens van ignorar, però la tossuderia ens va portar a la victòria final", defensa.

Un veí del poble ha presentat aquest dimarts una instància per canviar el nom de la carretera de Girona i que passi a dir-se 'carrer dels 79 dies'. Saurina ho veu amb bons ulls i vol promoure una consulta ciutadana: "serà una manera de recordar-ho, perquè la gent es preguntarà el per què del nom i ens ajudarà a reviure la història, i tenir constància del que vam fer", opina l'alcalde des d'una sala del consistori, on pengen rètols reivindicatius dels que van utilitzar-se fa tres anys.

Els accidents a l'N-II han caigut un 85% en aquest tram, segons dades de la Generalitat. Els veïns constaten que han guanyat en tranquil·litat i qualitat de vida: "vivim a l'altra banda de la carretera i per travessar-la, amb els quatre fills que tinc, era una odissea", assegura la Roser Quintana. Un altre veí explica que als estius ja pot dormir amb la finestra oberta perquè als vespres no sent tant de soroll. Amb tot, alerten que la gratuïtat de l'AP-7 fins a Vilademuls ha portat més trànsit de cotxes a la via que creua el nucli urbà. Sovint, es queixen, aquests turismes circulen a gran velocitat.

Per celebrar la fita aconseguida i els dies de clam però també de germanor a la carretera, han organitzat aquest dimarts al vespre un gran sopar a l'aire lliure. Hi han assistit unes 300 persones. "Ens va costar però ho vam aconseguir. Cada dia ens aixecàvem ben d'hora, passàvem unes hores a la carretera, cantàvem l'Estaca... Era molt emocionant perquè demanàvem una cosa per casa nostra", rememora la Rosita. El poble també ha tingut un record per a les víctimes. Han dipositat espelmes al marge de la carretera on va penjar-se, el 31 de gener del 2013, la primera pancarta reivindicativa per exigir solucions.