Actualment a Catalunya hi ha 7.000 infants i joves d’entre 0 i 18 anys tutelats per la Generalitat. Un 15%, 1.017, es troben repartits entre 612 famílies d’acollida, un 40% viuen en cases de parents o familiars i la resta en centres d’acollida. Aquestes són només algunes de les dades que ha donat a conèixer la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en la 4a jornada de l'Associació de Famílies Acollidores de Girona (Afag) que s’ha fet a Banyoles. En concret, la demarcació de Barcelona és on es registren la majoria dels casos, tant pel que fa al nombre de famílies com de nens i joves acollits. A les comarques gironines hi ha 90 famílies que conviuen amb un centenar de nens i joves. Des del Govern s’han marcat com a prioritat ampliar el nombre de famílies d’acollida de cara als pròxims anys. De moment, ja tenen previst realitzar a finals de maig la primera trobada de famílies acollidores de tot Catalunya que reunirà tècnics, famílies i treballadors d’aquest sector per marcar un full de ruta conjunt.

Avui en dia, a Catalunya hi ha uns 7.000 infants i joves - d’entre 0 i 18 anys- tutelats per la Generalitat. D’aquests, només un 15%, 1.017, es troben en famílies d’acollida. El 40% restant viuen amb la família extensa, és a dir, a casa de parents o familiars directes, i la resta es troben en centres d’acollida que s’anomenen CRAE. Es tracta d’unes xifres bastant similars a les dels darrers anys. En concret, el 2013 hi havia 966 infants en cases d’acollida i 969 l’any 2014. La demarcació de Barcelona és el territori on s’aglutinen més casos, tant pel que fa al nombre de famílies com al nombre d’infants.

En concret, a les comarques gironines hi ha una norantena de famílies que acullen un centenar d’infants i joves tutelats. Aquestes són algunes de les dades amb les quals treballa el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i també l’Associació de Famílies Acollidores de Girona (Afag) que aquest diumenge ha portat a terme la seva 4a jornada a Banyoles. Els anys passats la va portar a terme a Llers, Celrà i Torroella de Montgrí. Aquesta darrera localitat és una de les viles gironines on es troben més famílies acollidores.

Fer el pas endavant i acollir un infant tutelat no és un pas fàcil. Les famílies, part d’elles amb fills propis, reben formació i assessorament perquè els infants tutelats són nens i joves que han estat separats de les seves famílies biològiques per maltractaments o altres circumstàncies difícils. Tot i que en els últims anys s’ha notat un increment del nombre de sol·licituds per acollir infants i joves en aquestes circumstàncies, finalment la realitat és una altra. En aquest sentit, Agnès Russiñol, la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, ha explicat que continua essent més fàcil trobar una casa d’acollida per un infant petit que no pas per un adolescent o jove. No obstant això, tenen registrats un centenar de nens catalans d’entre 0 i 6 anys que viuen en centres d’acollida.

“Hem iniciat un treball per analitzar per què aquests infants es troben en aquesta situació, quins recursos necessiten les famílies per poder acollir un d’aquests nens i millorar la seva qualitat de vida”, ha detallat. Segons ha comentat la directora, es tracta d’infants amb dificultats afegides. És a dir, han detectat que o bé formen part d’un grup de germans (entre 2 i 4) que no es pot separar tal i com marca la normativa catalana, pateixen malalties greus o discapacitats o tenen famílies biològiques molt extenses que realitzen un gran nombre de visites. “Per aquests motius tenen una logística complexa i no podem trobar famílies que s’interessin”, ha comentat Russiñol.

Objectiu: ampliar el nombre de famílies acollidores

És per aquest motiu que des del Govern s’han marcat com una prioritat augmentar el nombre de famílies acollidores arreu de Catalunya. Estan treballant en un pla per millorar els serveis que reben i també la prestació econòmica que tenen les famílies que decideixen fer aquest gest, “per generositat i altruisme”, tal i com ha explicat la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. “Si volem fer un país nou, l’acolliment ha de ser una prioritat, i sobretot en el cas dels nens d’entre 0 i 6 anys perquè puguin estar i viure en millors condicions, treballarem per millorar l’acolliment d’infants tutelats”, ha assegurat la consellera.

De moment, aquest estiu, les famílies acollidores ja podran disposar dels mateixos serveis o ajudes que tenen les monoparentals o nombroses pel que fa als casals o colònies. “A partir d’aquí també volem donar un impuls a la prestació econòmica que cal adaptar a cada cas”, ha explicat la consellera. Bassa però ha assenyalat que encara no poden avançar els detalls ja que estan a l’espera de la primera reunió de famílies acollidores de tot Catalunya que es portarà a terme a finals del mes de maig, el 26 o 27, que reunirà tècnics, famílies, infants, joves, treballadors i membres del Departament per analitzar la situació actual, veure què es pot millorar i crear un full de ruta conjunt.

“Cal que els tutors siguin comprensius”

Des de l'Associació de Famílies Acollidores de Girona (Afag) que han organitzat la trobada, assenyalen que encara hi ha molt de camí i millores a implementar en aquest àmbit. De moment, ja s’ha fet un pas perquè les famílies acollidores tinguin “màxima prioritat” i puguin escollir l’escola on volen que vagin els seus infants acollits. Aquest any, per primer cop, en els fulls de preinscripció escolar s’ha inclòs una casella per als ‘alumnes en situació d’acolliment’. D’aquesta manera ens infants i joves en aquestes circumstàncies tenen reservada una d’aquestes places que es guarden per nens amb necessitats especials. Fins ara Ensenyament els assignava una d'aquestes places de forma interna.

De fet, els vincles afectius i l’escolarització dels nens d’acollida ha estat un dels temes que s’han tractat durant aquesta jornada. A banda de poder portar-los a la mateixa escola que als nens biològics, el que més els preocupa és trobar uns tutors que comprenguin la situació d'aquests infants perquè "sempre necessiten més ajuda que un altre per la seva situació de desemparament". Segons Comamala, la sensibilitat del tutor és "essencial". Al mateix temps, afirma que cal donar més informació a la ciutadania perquè sàpiguen què és ser una família d’acollida. Comamala lamenta que a dia d'avui encara hi ha molt desconeixement entre el professorat sobre els nens d'acollida. "Es parla molt dels nens adoptats, però dels d'acollida no tant", s’ha queixat.

Una experiència molt enriquidora

Darrere cada família acollidora hi ha una història i unes motivacions. Decidir acollir un infant és una decisió d'una "gran responsabilitat i compromís", afirma Comamala, que en el seu cas està vídua i té dues filles biològiques de 29 i 34 anys. Quan les seves nenes eren adolescents va fer el primer acolliment de dos nens, de 9 i 14 anys. Comamala reconeix que el principi va ser molt dur però està convençuda que ha estat una experiència que li ha canviat la vida. "M'ha fet créixer com a persona i m'ha ajudat a anar per la vida, sobretot per superar situacions difícils i adquirir els recursos per fer-ho".

En un acolliment, hi ha diferents nivells: el d'urgència i diagnosi, el de curta estada i el permanent que és fins als 18 anys. Per la presidenta d'Afag, un dels moments més durs és quan el nen acollit torna amb la família biològica. "Fer-se'n a la idea va ser molt dur però les ganes i la felicitat que sentia el nen perquè tornava amb els pares biològics va fer que tots plegats tinguéssim ganes que això passés", recorda. I afegeix, "jo sempre dic que l'acolliment és una decisió que es fa amb el cor, tot i que s'ha d'acollir amb el cap".

Cauen les sol·licituds d’adopcions a Catalunya

En aquesta línia, des del Govern continuen defensant la necessitat de mantenir una separació entre adopció i acolliment ja que els vincles familiars que s’estableixen són totalment diferents. Pel que fa a l’àmbit de les adopcions, en els darrers tres anys s’ha notat una caiguda del nombre de sol·licituds que han passat de les 314 a les 190. També han caigut el nombre de sol·licituds per adoptar infants d’altres països que actualment es situen en les 378.

Pel que fa a la distribució de les sol·licituds, la majoria de parelles o ciutadans demanen adoptar infants del Vietnam (112), Haití (61), Rússia (36), Bulgària (23), Polònia (22), la República Dominicana (21), Filipines (19), Índia (15) o Etiòpia (13). El darrer any, es van adoptar finalment 159 infants - sobretot d’entre 12 mesos i 3 anys- una xifra molt inferior a la que es va registrar el 2013 quan van ser 251 nens.