Albert Ballesta plega d'alcalde de Girona. Aquest dimarts al matí ha comunicat la decisió als regidors i està previst que en les properes hores es convoqui una roda de premsa per donar els detalls. Ballesta no ha estat ni dos mesos al càrrec, des que va agafar les regnes del consistori després de la sortida de Carles Puigdemont. D'ençà que va accedir a l'alcaldia, la seva gestió s'ha vist envoltada de polèmica. Divuit persones van haver de renunciar perquè ell -número 19 de la candidatura- fos alcalde, va haver de prometre dues vegades el càrrec perquè es va equivocar i no ha trobat socis que li aprovin el seu sou. Fins i tot va intentar un pacte amb PPC i C's que a darrera hora es va desfer. La número 2 de CDC i tercera a la llista de les municipals, Marta Madrenas, serà la nova alcaldessa. El PSC podria entrar al govern municipal per donar major estabilitat a la gestió del consistori. PSC i CiU tindrien 14 regidors i arribarien a la majoria absoluta.
Nova crisi a l'Ajuntament de Girona. L'alcalde, Albert Ballesta, anunciarà aquest matí que plega i ho farà a través d'una roda de premsa que s'ha convocat a dos quarts de dotze. Ballesta va arribar a l'alcaldia el passat 22 de gener en substitució de Carles Puigdemont que deixava el càrrec per assumir el de president de la Generalitat.
El seu nomenament ha estat polèmic. En primer lloc, perquè Ballesta (que era delegat d'Interior a Girona) ocupava el número 19 a la candidatura de CiU a les municipals de 2015. Va caldre que tots els regidors de CiU renunciessin a ser alcalde i que, des del número 11 fins al 18, signessin la renúncia per entrar de regidors al consistori. Aquest operació d'enginyeria política va aixecar ampolles en el sí del govern municipal i va generar malestar entre la ciutadania.
A més, Ballesta va equivocar-se a l'hora de prometre el càrrec i el ple es va haver de repetir tres dies més tard perquè, formalment, no era ni regidor ni alcalde. A l'hora de prendre possessió, Ballesta va optar per dir a seques la fórmula proposada per l'AMI però va oblidar jurar o prometre el càrrec.
Això ja el va fer començar amb mal peu. Un nou capítol de la polèmica de la seva gestió arribaria pocs dies després quan havien de passar per ple els canvis al cartipàs i s'havia de votar el seu sou i el nomenament dels càrrecs de confiança. L'oposició no va entendre que l'alcalde es volgués fixar un sou de 75.000 euros anuals (el màxim que permet la llei). Després de dies de negociacions, i que fins i tot el mateix Ballesta hagués d'anul·lar un primer ple extraordinari per manca de suports, CiU va tancar un pacte amb C's i PPC que li assegurava que els punts prosperessin amb majoria (sumaven 13 regidors dels 25 que hi ha al ple).
Quan tot estava lligat, C's es va fer enrere poques hores abans del ple. La seva portaveu, Míriam Pujola, ho va justificar dient que l'equip de govern havia avantposat els interessos sobiranistes per damunt dels de ciutat. El ple es va acabar celebrant amb un resultat previsible: CiU no va obtenir prou suports i Ballesta es va quedar sense sou.
El PSC, nou soci al govern de Girona
Durant moltes setmanes s'havia especulat amb l'opció que ERC entrés com a soci de govern de CiU a la capital gironina. De fet, ja durant l'era Puigdemont, l'equip de govern municipal tenia com a soci prioritari els republicans, amb qui havia tancat un pacte d'estabilitat per aprovar-li pressupostos i ordenances. En canvi, les negociacions s'han anat complicant fins arribar al punt que la mateixa portaveu d'ERC, Maria Mercè Roca, ha tancat definitivament la porta a un acord.
La sortida de Ballesta té una altra conseqüència. CiU i PSC haurien tancat un pacte perquè els quatre regidors socialistes s'incorporin a l'equip de govern. Aquesta fórmula garantiria la majoria absoluta al ple, amb 14 regidors.
Ballesta no només renunciarà a ser alcalde sinó que també abandonarà l'acta de regidor. Això suposarà que el primer candidat per ocupar la vacant que deixa al ple serà el número 20 de candidatura, Narcís Sastre, que actualment és el coordinador de l'àrea de Sostenibilitat. Hi va entrar com a càrrec de confiança després de les eleccions del maig.
