El Parlament francès, a través d´una votació en l´Assemblea Nacional, va aprovar dimarts prorrogar tres mesos l´estat d´emergència que expira el 26 de febrer. Això suposa que França seguirà mantenint els controls interns en les seves fronteres tal i com ha estat realitzant d´ençà dels atemptats de París -13 de novembre- i que afecten especialment els camions que circulen en sentit Espanya, que durant aquest període de temps han experimentat retards de fins a dues hores, especialment els caps de setmana, segons va posar de manifest ahir el president de l´Associació Transports Girona (Asetrans), Eduard Ayach.

Els inconvenients amb què s´han trobat alguns transportistes, i que probablement seguiran experimentant amb l´ampliació de l´estat d´emergència francès, és que les retencions a la frontera els han obligat a aturar-se durant onze hores, en haver superat el límit màxim permès de conducció amb el tacògraf del camió. «Els divendres que quedes apurat d´hores et pot afectar», exposa el president d´Asetrans i emfatitza aquest dia perquè és quan més ha detectat que es concentren els col·lapses, en bona part per l´afluència de francesos que vénen a passar el cap de setmana a Espanya.

El problema amb el que es troben els transportistes és que, a la frontera, els camions es concentren únicament en un carril i les inspeccions dels vehicles endarrereixen tota la caravana. De totes maneres, és quelcom que «s´ha assumit» per part del sector, i les empreses que necessiten els transportistes tampoc es queixen perquè saben a què es deu aquesta disfuncionalitat. En descàrrec de l´Estat francès, el president d´Asetrans també assegura que des del novembre fins a l´actualitat s´han «alleugerit» sensiblement aquests controls.

És evident que les retencions fan «perdre hores de conducció» als transportistes, però l´allargament de l´estat d´emergència no serà qüestionat pel sector. Ayach considera que «és un tema de seguretat» i, encara que «ens perjudica molt el trànsit, nosaltres no direm que no es faci».

El primer ministre francès, Manuel Valls, ja ha manifestat com una prioritat d´aquest any el control de l´espai Schengen per lluitar contra el terrorisme. D´aquí que apliqui el control sistemàtic de les seves fronteres a través de l´estat d´emergència i la mateixa Assemblea Nacional hagi votat favorablement al projecte de llei constitucional de la Protecció de la Nació, que pretén incloure a la carta magna la regulació de l´estat d´emergència.

El que és segur és que els controls a la frontera es perllongaran fins al mes de maig, però tampoc és descartable que pugui seguir-se aplicant a posteriori atès que França és el país amfitrió de l´Eurocopa de futbol, un campionat que comença el 10 de juny i s´allargarà fins al 10 de juliol i que congregarà milers de persones i representants oficials. Cal tenir en compte que, fins i tot abans de produir-se els atemptats de París, els país gal ja havia previst blindar la frontera entre novembre i desembre durant la celebració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

El cost de suspendre Schengen: 250 milions d'euros

El Govern francès ha xifrat entre 124 i 248 milions el cost per al transport de mercaderies al seu país després d´haver suspès els acords Schengen per recuperar els controls interns de la frontera. Unes despeses que s´enfilarien fins als 1.000 milions d´euros per al conjunt de l´economia, segons els seus càlculs.

El transport de mercaderies ha estat l´àmbit més afectat durant l´aplicació de l´estat d´emergència al país veí. El segueixen el turisme d´estades curtes, l´extracomunitari i els treballadors transfronterers.

L´Executiu francés creu que els trànsits d´importació i exportació tenen un cost de sis milions d´euros associats a mercaderies i 56 milions vinculats al transportista, encara que no descarta que les quantitats es puguin doblar en cas que la intensitat dels controls sigui molt elevada.

France Stratégie, l´organisme de consulta que depèn de França, apunta que, si es restablissin les fronteres al país gal, el cost podria arribar als 2.000 milions d´euros anuals a curt termini que, a llarg termini, serien 10.000 milions.

La meitat d´aquest cost es deuria a la baixada del flux turístic, la disminució en un 38% dels treballadors fronterers i el fre al tràfic de mercaderies. A banda que la generalització de controls permanents equivaldria a una taxa del 3% sobre el comerç de França amb els països de la zona euro.

Encara que la Comissió Europea considera que podria estar justificat perllongar els controls interns dins l´espai Schengen, especialment per la crisi migratòria, indica que ara no és el moment.