Una mare amb un nadó d'un mes i mig va quedar atrapada, fa uns dies, a l'edifici d'Hisenda de Figueres perquè, tot i demanar-ho, el guarda de seguretat no va voler ajudar-la a baixar les escales. Des d'Hisenda defensen l'opció del guarda, de no abandonar el lloc de treball, ja que es regeixen per una llei de seguretat.
Dijous 15 d'octubre, les 12.30 del migdia. Cristina Fernàndez, veïna de Figueres, es dirigeix a l'edifici d'Hisenda per informar-se sobre les ajudes estatals a les mares. Hi arriba amb un cotxet i el seu nadó, d'un mes i mig. És aleshores quan s'adona que, per superar les escales i accedir a les oficines, li caldrà ajuda. És aquí quan comença tot el seu periple.
Fernàndez truca unes quantes vegades a un timbre, situat al costat de la senyalització per a cadires de rodes, perquè algú baixi a ajudar-la. L'intent és infructuós. Una altra usuària, veient la impossibilitat que pugi sola, s'ofereix a ajudar-la i juntes duen el cotxet fins la planta d'informació. “És quan pregunto al guarda de seguretat per què no hi ha cap accès apte i em contesta que li ho pregunti a l'enginyer que va construir l'edifici”, narra Fernàndez, molt sorpresa davant la resposta.
Després de passar el control i ser atesa -només li calen uns pocs minuts- es troba, novament, sola al replà. “És quan veig que és impossible baixar sola sense risc i demano ajuda al guarda”, relata. Aquest, segons la versió de Fernàndez, no només li nega l'ajut si no que l'alerta que cap altre funcionari allí present ho farà. “No em podia creure el que em deia. Es va justificar dient que si li passava qualsevol cosa al nen...”, afirma la mare. És, llavors, quan Fernàndez s'adona que ha quedat atrapada al replà. “No volia arriscar-me a baixar sola les escales amb el nen i la meva parella no podia venir”, comenta. El següent pas va ser, doncs, trucar a la Guàrdia Urbana de Figueres i relatar-li el seu problema per tal que la vinguessin a ajudar. “Quan els ho explicava no s'ho podien ni creure”, reconeix. Mentrestant, una altra usuària va escoltar la seva història i es va oferir, de nou una persona aliena a l'edifici, a ajudar-la a baixar.
Situació limitadora
Aquest periple narrat per Fernàndez no és un fet aïllat. L'han viscut moltes mares. Fa uns anys, sí que es va adaptar l'accés per a persones amb cadires de rodes, instal·lant el pujaescales. Tot i això, cal trucar el timbre situat a baix per alertar que fa falta el dispositiu i que algú l'activi. En el cas de Fernàndez, però, que va actuar d'aquesta manera, ningú va fer cas del so del timbre.
Si una persona vol accedir a Hisenda amb un cotxet necessàriament ha d'anar acompanyada. Aquesta usuària, disposada a posar una queixa formal davant la direcció del centre quan el seu company l'acompanyi per pujar les escales, creu que aquesta situació “és inadmissible” i que limita l'ús de les instal·lacions.
“El guarda de seguretat va actuar correctament”
“El guarda de seguretat es regeix per una llei de seguretat i té unes tasques concretes. No pot abandonar el lloc de treball, ha de controlar l'accés, així que el criteri va ser el correcte”, explica el cap de seguretat de l'edifici d'Hisenda, Ricardo Echevarría, tot afegint que “sempre estem disposats a ajudar si hi ha situacions de risc”. Echevarría diu que “ens regim per una llei de seguretat privada i hem de ser curosos”. També afegeix que, si en alguna ocasió s'ha personat algú amb cadira de rodes, fins i tot algun funcionari ha baixat a facilitar-li les gestions. Cal dir, però, que, per problemes d'accessibilitat, l'edifici acumula ja diverses denúncies del Consell de Defensa del Contribuent.
