El president del Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha defensat que el pagament de màsters a personal de confiança es va fer de manera "transparent i ajustat a llei". La polèmica va saltar quan el sindicat de funcionaris CSI-F va donar a conèixer que càrrecs de confiança havien fet màsters a Esade pagats per l'organisme. Llavors, el president de la Diputació va obrir una investigació. La CUP ha portat el tema al ple, on Corominas ha defensat que formació en fan "tots els treballadors" perquè forma part de "l'ADN" de l'organisme des dels seus orígens. La Diputació també ha aprovat dos mocions en favor del model de vegueries i del "caràcter plebiscitari" del 27-S (amb el vot en contra del PSC).

La setmana passada el sindicat de funcionaris CSI-F va destapar que s'havien pagat màsters a Esade a quatre càrrecs directius i de confiança de la Dipsalut i que així ho havia posat de relleu una auditoria del 2013, que advertia d'una despesa de 19.6000 euros en aquesta matèria. Concretament, es tracta del màster en direcció pública 'Executive Master in Public Administration', que imparteix Esade-Universitat Ramon Llull.

Després de saltar a la llum aquesta situació, el president de la Diputació, Pere Vila, va demanar al Dipsalut que obrís un expedient informatiu per esclarir si el pagament d'aquests estudis s'ajusta a la normativa en matèria de personal al servei de les administracions públiques. Les persones que van fer aquest màster van ser -entre 2007 i 2011- Marc Alabert (antic gerent), Natàlia Alcaide (personal eventual), Jordi Brunet (gerent en funcions) i Àfrica Masó (personal eventual). El diputat de la CUP Lluc Salellas ha portat aquesta polèmica al ple i ha preguntat amb quin criteri s'escull que uns o altres treballadors facin aquesta formació.

Per primera vegada, el president de l'organisme autònom ha donat explicacions sobre aquest assumpte. Segons Josep Maria Corominas, la formació "és part de l'ADN" de l'organització i per això impulsen "cursos, màsters i formació a tots nivells i per a tot el personal". "Així queda reflectit en les memòries i comptes, ho fem des de fa set anys quan va néixer el Dipsalut i es fa per a tot el personal, també per a les persones de l'equip directiu i de gerència i per als càrrecs nomenats políticament", ha reconegut.

Corominas ha defensat que la formació que paga el Dipsalut està justificada "amb total transparència" als comptes i que "mai hem amagat" que paguen aquests cursos. "Ho hem fet amb el ple convenciment que ens ajustem a criteris i legislacions, és fàcil d'identificar què s'ha pagat, fins i tot surt al web", ha manifestat.

Amb tot, el president del Dipsalut ha reconegut que han fet alguns "canvis administratius" després de l'auditoria dels comptes del 2013 i que ja s'han ajustat a les recomanacions sobre com s'havien de pagar aquests màsters.

Pel que fa als quatre màsters de direcció, ha defensat que són un benefici per a tota la institució. "Aquest curs beneficia el dia a dia de la institució perquè el personal aprèn conceptes innovadors per a la governança de l'organisme", ha remarcat.

Per la seva banda, el president de la corporació, Pere Vila, ha defensat que, enlloc "d'ignorar l'escrit que denunciava els fets", han decidit esclarir la situació. També ha explicat que en les properes setmanes es citaran les persones que pertoquin i es reclamarà documentació per aclarir la situació. Vila també ha demanat "prudència" a la resta de grups polítics perquè no facin valoracions sobre aquest tema fins que es coneguin els resultats d'aquest expedient informatiu.

Mocions en favor de les vegueries i el caràcter plebiscitari del 27-S

El ple de la Diputació de Girona s'ha pronunciat en favor del desenvolupament de les vegueries i també ha reconegut el "caràcter plebiscitari" de les eleccions del 27 de setembre. Les dues mocions -la primera presentada per la CUP i la segona per ERC- han comptat amb el suport de tots els grups, a excepció del PSC que ha votat en contra en ambdós casos. També han donat suport les mocions els diputats d'Unió Eva Palau i Albert Gómez.

Per una banda, el diputat de la CUP Lluc Salellas ha explicat que la moció presentada vol defensar el model de vegueries que el Parlament ja va aprovar el 2010. A més, el text emplaça el Parlament de Catalunya i el govern de l'Estat a avançar en els canvis legislatius per substituir les diputacions per les vegueries i es mostra també partidari de fer la vegueria del Penedès, tal i com reclama aquest territori. A més, la CUP vincula el model de vegueries amb el moment polític actual.

Per això, afirma que cal debatre ara quin model d'organització territorial haurà de tenir Catalunya en un moment de "transició nacional". "Cal que la diputació faci el pas perquè estem en moment important pel país i cal que tots avancem per l'objectiu de la independència", ha manifestat el diputat Salellas. La CUP presentarà també aquesta moció a la resta de diputacions catalanes.

El portaveu del PSC, Juli Fernández, ha argumentat el seu vot negatiu perquè considera que, tot i que comparteixen el model de vegueries (dissenyat, de fet, durant l'època del tripartit) no poden relacionar el seu impuls al moment de transició nacional perquè no són una formació independentista.

Pel que fa a la moció d'ERC, tots els grups també han acordat reconèixer que les eleccions del proper 27 de setembre tenen un "caràcter plebiscitari". Novament, el PSC s'ha desmarcat de la resta de grups i ha reconegut que, tot i ser unes eleccions "especials", el que es tria són els 135 diputats. "El nostre grup no entén que siguin unes eleccions plebiscitàries tot i que respectem els grups que ho veuen així", ha manifestat Fernández.