La població de senglars no disminueix i cada vegada hi ha menys caçadors

Tot i que els mesos de juny i juliol semblava que no hi havia tants exemplars, amb la baixada de les temperatures durant l'agost i les pluges dels darrers dies els senglars han començat a deixar-se veure més arreu de les comarques gironines. "Se n'han vist moltíssims, jo entenc que en caçarem més que l'any passat i el 2014 ja va ser un any excepcional. Anem pel mateix camí i crec que se'n mataran més", ha explicat el vicepresident de la Federació de Caça de les comarques gironines, Jaume Vilarrasa.

Només al Ripollès, el vicepresident ja ha notat un augment de la cabana de porcs senglars. En concret, segons les dades oficials de la Federació, la temporada 2012-2013 es van capturar més de 10.000 senglars. Ara fa dos anys, la temporada 2013-2014 es van caçar 11.741 senglars arreu de les comarques gironines i 32.714 a tot Catalunya. Pel que fa a la temporada passada les xifres encara no estan del tot tancades però es calcula que es van superar els 13.000 exemplars. "A aquestes xifres cal sumar-li un 8 i un 10% més que són aquelles batudes excepcionals o especials que no es comptabilitzen o que corresponen a colles que no passen les dades", ha detallat Vilarrasa. Per això, el vicepresident calcula que durant la temporada passada 2014-2015 es va arribar a fregar els 15.000 senglars abatuts.

La temporada de caça habitual del senglar arrenca el primer diumenge de setembre i s'allarga fins a finals del mes de març. No obstant això, aquest any, a diversos indrets de les comarques gironines - com Santa Pau o Mieres- la temporada s'ha allargat durant tot l'any i les colles han hagut de sortir al bosc durant la primavera i l'estiu per aturar les destrosses que aquests animals causen als conreus i als pagesos. Sobretot al Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà i Pla de l'Estany, que s'acostuma a cultivar més hortalisses, fruita i d'altres vegetals. "Sortim si els senglars fan mal. A la gran majoria de les comarques gironines ha calgut fer batudes durant l'estiu", assenyala el vicepresident. Per això, Vilarrasa està convençut que la cabana de senglars a la demarcació gironina no s'ha reduït, ans al contrari.

Segons detalla el vicepresident, els senglars s'han habituat a viure arreu de les comarques gironines, els agrada el terreny i troben menjar fàcilment. "Hem vist truges amb molts porcs petits; el primer dia de cacera al Ripollès, el passat diumenge 6 de setembre, vam capturar una truja que estava a punt de parir", ha explicat el vicepresident. Segons Vilarrasa això demostra que els animals han canviat d'hàbits ja que fins ara només acostumaven a tenir una garrinada, a la primavera. "Com que troben més menjar i no tenen depredadors es reprodueixen més", assenyala. Un fet que lligat a la hibridació amb altres espècies com els porcs vietnamites fa que s'incrementi la seva capacitat de reproduir-se. Si anteriorment les truges acostumaven a tenir de mitjana uns dos o tres garrins, ara ja arriben als quatre garrins i mig.

D'altra banda, des de la Federació de Caça de les comarques gironines han assenyalat que la iniciativa de crear un grup extraordinari de 23 caçadors per combatre la plaga de senglars arran de la declaració d'emergència cinegètica del passat setembre del 2014, no ha acabat de quallar. En un principi, el projecte era que els caçadors - amb l'ajuda del Departament d'Agricultura i d'altres administracions- poguessin desplaçar-se pel territori gironí i donar un cop de mà en aquells vedats on no les colles o els caçadors no donaven abast.

"És un tema complex perquè per caçar en una zona cal conèixer molt bé el terreny i també són necessaris els permisos del propietari dels terrenys o del vedat. Finalment, per evitar complicacions o accidents s'ha acabat decidint que fos la colla de la zona o una colla veïna qui actués al lloc", explica Vilarrasa. El que sí que s'han realitzat són batudes nocturnes amb l'ajuda i permís dels Agents Rurals i, des del mes de març i fins l'agost, s'han capturat uns 200 animals durant en aquestes accions nocturnes.

Menys caçadors a les comarques gironines

Una superpoblació d'aquesta espècie que es contraposa amb la continua davallada del nombre de llicències de caçadors. En els darrers vint anys a Catalunya s'ha reduït a més de la meitat el nombre de caçadors que estan en actiu, passant de 120.000 l'any 1993 als 53.000 actuals. Pel que fa a les comarques gironines, la situació no dista molt de la resta de Catalunya. Durant els darrers anys la Federació ha registrat una davallada anual d'entre el 8 i el 10 per cent. "Pel que fa a la diferència entre l'any passat i aquest podem dir que ha estat un dels anys que hem registrat menys baixes; només un 3.5% de llicències menys", apunta Vilarrasa.

Els motius són diversos: d'una banda l'envelliment del sector, la manca de gent jove interessada en aquest àmbit i, per últim, el control i costos que s'han d'assumir per mantenir tots els papers en regla. "Abans moltes cases de pagès tenien armes, ara la llei marca que cada cinc anys el titular ha de passar un control psicotècnic i renovar el permís. Si ets major de 70 anys ho has de fer anualment. En altres països com França això no passa, si et treus la llicència per ser caçador la mantens per tota la vida", comenta el vicepresident. Segons Vilarrasa, alguns membres de la federació veuen aquests tràmits "molt pesats" i, per això, han decidit deixar de banda la cacera.

Menys accidents

Tal i com va donar a conèixer l'associació de caçadors gironins, des del 2009, s'havien comptabilitzat més de 1.200 accidents de trànsit amb fauna cinegètica - com senglars o cabirols- a les comarques gironines. Només durant el 2013 es van produir 414 col·lisions, que van acabar amb 361 atestats. D'aquests, 115 van arribar a judici. L'any passat es van registrar 330 accidents, un 80% d'ells (290 casos) a causa de senglars i la resta col·lisions amb cabirols. Una tercera part del total van arribar davant dels tribunals.

Anteriorment, si algú patia un accident amb un animal salvatge el responsable era el titular del vedat o, subsidiàriament, el propietari dels terrenys. Ara, amb el canvi de normativa que s'ha equiparat a la resta de països europeus, les colles de caçadors estan més protegides i només són responsables el titular del vedat o el propietari de la zona mentre es fa una batuda i durant les dotze hores posteriors, que és quan els animals acostumen a moure's de lloc.

"Estic segur que aquest any podem estar parlant d'un 80% menys d'accidents en els quals ens fan part responsable en comparació amb l'any passat", explica Vilarrasa. Des de la Federació de Caça de les comarques gironines assenyalen que es tracta d'una bona xifra ja que el canvi de normativa també ha permès que puguin rebre indemnitzacions més altes.