Els contraris a l'empaitada d'ànecs de la festa major de Roses han engegat una campanya a través de Change.org per reclamar a l'Ajuntament rosinc que suprimeixi aquesta tradició, on mig centenar d'ànecs són “innecessàriament tirats al mar per ser perseguits i capturats per la gentada nedant, generant un enorme patiment, por i angoixa, i cap mesura que es pogués adoptar evitaria aquest inimaginable estrès als ànecs”. La campanya està a punt d'assolir les 30.000 signatures.

A més, segons els contraris, l'empaitada d'ànecs pot vulnerar la Llei de Protecció dels Animals, per considerar que, com a mínim, ocasiona danys psíquics als ànecs amb l'ansietat i la por que els provoca, i perquè la finalitat de l'activitat és que l'ànec sigui el premi o recompensa per a qui el capturi. “Encara que, des de l'organització, assegurin que els ànecs han de ser retornat, la realitat és que hi ha gent que se'ls emporta”, remarquen.

El Consell d'Europa estableix que els ànecs no han de ser utilitzats en espectacles, atès que el soroll, la proximitat a l'ésser humà, el fet que el seu medi natural és l'aigua dolça, i no el mar, atempten contra el seu benestar i, fins i tot, els pot produir estats de pànic, tenint en compte que els ànecs domèstics han conservat un gran nombre de respostes davant dels depredadors, com la immobilitat, els crits d'alarma, les temptatives de vol o de fugida ràpida del perill i el fet de debatre violentament si se'ls atrapa.

El vídeo viral a Internet i la consulta pel 2016

Una escena en què una dona colpejava amb un ànec la càmera d'un activista defensor dels animals que l'estava gravant va encendre les xarxes socials dies enrere. Aquest era un argument més dels contraris a l'empaitada d'ànecs de la festa major de Roses. Paral·lelament, l'Ajuntament rosinc ha anunciat recentment que té intenció de celebrar una consulta popular a principis de l'any vinent perquè siguin els mateixos veïns del municipi els que diguin si per la festa major del 2016 hi ha d'haver empaitada d'ànecs al mar, seguint amb la tradició històrica.