La meitat dels ajuntaments gironins paguen fora del termini previst per la Llei de Morositat. Entre els consistoris morosos destaquen Garriguella i Besalú, que paguen amb un retard de més de 136 dies, el que suposa que els proveïdors cobren prop de cinc mesos i mig després d'haver presentat la factura. La Bisbal d'Empordà, Castellfollit de la Roca, Gombrèn, Palau de Santa Eulàlia, Vallfogona de Ripollès, Vila-Sacra, Maià de Montcal i Setcases són altres dels municipis que paguen més enllà de tres mesos després de rebre la factura. Entre els 500 ajuntaments que paguen amb més retard de tot Espanya, hi ha més d'una desena de consistoris de les comarques gironines.

Cada tres mesos, el Ministeri d'Hisenda fa públic un rànquing d'Ajuntaments segons el retard en el pagament als seus proveïdors. El Ministeri d'Hisenda es proposa que tant els ajuntaments com les autonomies estiguin al dia en la liquidació de les seves factures. Les administracions que doblin aquest límit legal de 30 dies i ho facin de manera reiterada o fins i tot eludeixin facilitar dades sobre els pagaments s'enfrontaran a sancions per part del departament que dirigeix Cristóbal Montoro.

Malgrat que la situació actual pel que fa als terminis de pagament a proveïdors dista molt del que passava fa tres anys, la morositat en l'actualitat deixa de ser una cosa puntual i allà on es dóna un mes sol repetir i fins i tot agreujar al següent.

Encapçala el rànquing espanyol del primer trimestre -l'últim balanç que Hisenda té disponible de totes les administracions locals del país{, l'ajuntament gadità d'Alcalá de los Gazules, amb una demora en el pagament als seus proveïdors de 402,89 dies -més de tretze mesos-, quan el límit que fixa la llei de morositat és de 30 dies.

95 milions pagats

Els municipis gironins devien en el primer trimestre un total de 59 milions d'euros, 52 dels quals corresponien als ajuntaments que paguen amb més retard. Els que porten bé el pagament de factures també acumulen molt poca quantitat de diners pendents. Malgrat això, els consistoris gironins han pagat més del que deuen durant el primer trimestre de l'any: 95 milions d'euros van poder cobrar els proveïdors.

Lloret de Mar, Blanes i la Bisbal són amb diferència els municipis que més diners pendents tenen d'abonar i que a més paguen amb més retard. Lloret tenia el primer trimestre prop de 10 milions d'euros pendents de pagament i pagava amb un termini de 66 dies. Blanes acumulava 4 milions d'euros i pagava a 70 dies des de la recepció de la factura. En el cas de la Bisbal acumula tres milions d'euros i els proveïdors cobraven gairebé 4 mesos i mig després de registrar la factura.

El municipi amb un ràtio de factures pendents de pagament més elevat és Besalú, amb 161 euros per cada factura pendent de pagament. Segueix Palau de Santa Eulàlia, amb 157 euros per cada factura pendent de cobrar per part dels proveïdors. La Bisbal d'Empordà i Garriguella se situen al voltant dels 140 euros pendents.

L'últim informe d'Hisenda revela que gairebé totes les capitals de comarca gironines incompleixen els terminis legals de la llei sobre morositat. Només Girona i Ripoll no apareixen entre els ajuntaments que no compleixen amb la normativa. A part de la Bisbal d'Empordà, la capital comarcal amb la situació més precària, Figueres, superava en 12 dies el termini legal de 30 dies. A més hi ha Banyoles, amb 9 dies, o Puigcerdà, amb 5 dies, o Olot amb 3 dies per sobre del límit legal.

Quant als indicadors per comunitats autònomes, Galícia es manté en el grup de les més disciplinades en els seus pagaments. A Catalunya, el període mitjà de pagament (PMP) al gener va ser de 42,12 dies, el que equival a dir que l'administració catalana paga uns 72 dies després de registrar la factura.

Les dades sobre els terminis formen part de l'estadística sobre PMP que publica el Ministeri d'Hisenda des de setembre passat. Quan l'excés sobre el termini legal de 30 dies supera els 60 dies (és a dir, quan es paga a 90 dies), el Ministeri d'Hisenda pot arribar a detreure quantitats a les administracions per abonar directament les quantitats als proveïdors.

Si no corregeixen la seva situació, el Govern espanyol podria fer-se càrrec del pagament d'aquestes factures acumulades ia canvi retindria aquests fons de la Participació dels Ingressos de l'Estat (PIE), segons recull la Llei de Morositat. A més, la Llei d'Estabilitat Pressupostària preveu altres mesures coercitives com multes o, en últim extrem, la intervenció de les administracions incomplidores.

Cada vegada que un ajuntament supera els 30 dies en el pagament als seus proveïdors, han d'incloure en l'actualització del seu pla de tresoreria mesures que permetin generar la liquiditat necessària per reduir els terminis de pagament.