"Vilafant i Figueres ens hem d'entendre obligatòriament, no tenim alternativa"

Després d’uns dies de vacances, acabada de ser investida de nou com a alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys es disposa a emprendre una nova etapa al seu despatx de l’Ajuntament.

Això que han fet és un punt i a part o un punt i seguit?

Per a nosaltres, això és un punt i seguit. Aquests últims quatre anys, hem engegat molts de projectes que, ara, s’han de consolidar. Necessitem quatre anys més per tirar-los endavant.

Amb l’esperança que hi hagi més alegria econòmica que fins ara?

Sí, crec que hem de tenir aquesta esperança. Ara es comença a moure alguna cosa, però tot és molt lent. Hi ha gent que encara pateix la crisi de forma molt dura, però la veritat és que no és el mateix que dos anys enrere. Ara hi ha una certa estabilitat a l’economia municipal, que fins ara no teníem.

En què s’ha de basar aquest nou mandat municipal?

Nosaltres, aquest mandat, el tenim molt focalitzat en la promoció econòmica. De fet, crearem una nova àrea de Promoció Econòmica, que no existia fins ara. Serà una àrea molt transversal, començant per donar forma a l’entorn de l’estació del tren d’alta velocitat, on ja hem començat per fer un pla de participació ciutadana aquests últims mesos.

S’ha d’acabar de definir això, per tant. Aquests quatre anys han de ser claus?

Sí. Això serà després de les feines prèvies que s’han anat fent, que no eren visibles, però sí que eren necessàries. La crisi ens ha ressituat a tots, però, aquí, a Vilafant, tenim la sort de tenir un patrimoni natural molt ric i un entorn molt potent a l’estació del tren d’alta velocitat. Tot això s’ha de consolidar i s’ha de visualitzar durant aquests propers quatre anys. Tot això també ha de canviar el sistema econòmic del nostre municipi. Hem d’acabar de desenvolupar el tema industrial. En aquest sentit, estem en contacte amb el Consell Comarcal, per treballar plegats. Aquí, nosaltres som verges en oferta hoterera i hem de tenir més projecció en el sector de la restauració. Tota aquesta transformació ha de canviar el model del municipi.

Els últims anys, la delimitació de Vilafant amb Figueres ha fet que el seu municipi fos concebut com un poble dormitori i se’n tingués una idea esbiaixada. Està canviant, però?

Això està més vist així des de fora de Vilafant que des de dins. L’economia de Vilafant se’n va resentir quan la principal font d’ingressos venia de la construcció. Aquest fet ens va obligar a buscar recursos d’allà on no ens pensàvem.

La millora de la promoció econòmica i l’increment de la producció podria atraure, d’una vegada, alguna entitat bancària al municipi, que fins ara s’han resistit a obrir una oficina?

Esperem-ho. No hem trobat cap banc, però, que ens hagi dit que no, perquè tots els bancs estan a l’expectativa del que pugui passar en el futur més immediat. Com a municipi enganxat a la ciutat de Figueres, hem hagut de patir, però crec que algun banc s’acabarà instal·lant a Vilafant. És difícil que els bancs apostin per l’expansió de les oficines en una època com aquesta.

A banda d’aquesta aposta per la promoció econòmica per al municipi de Vilafant, quins altres eixos s’han marcat per a aquest nou mandat?

Nosaltres tenim alguns eixos claus, que giren al voltant dels serveis bàsics . També, cal fer una inversió per millorar la xarxa d’aigües. Aquests últims quatre anys, vam treballar en funció de les possibilitats, fent una renovació de les concessions dels serveis públics del municipi, però, ara, ens toca fer una inversió per renovar els serveis. Tenim un municipi molt agradable, amb molts espais públics i verds, però, ara, s’han de qualificar. Per exemple, tenim molts espais verds, però pràcticament no hi ha cap arbre. També hem d’optimitzar els recursos de les zones verdes, perquè no ens costi tants diners el seu manteniment. A part de tot això, també hem de continuar fent serveis socials. Juntament amb l’institut, aquests quatre anys hem estat treballant en projectes per a l’atenció a la gent gran. A Vilafant, hi ha moltes necessitats en diversos col·lectius.

Precisament, l’institut nou ha estat una reivindicació dels últims anys al municipi. N’han parlat amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat perquè agilitzi els tràmits?

Aquests últims quatre anys, més que res, estàvem centrats en consolidar el batxillerat. En el mandat anterior, ja van dir-nos que ens oblidéssim de la construcció d’un nou edifici, perquè no hi havia recursos econòmics a la Generalitat. Continuem, però, en contacte amb el Departament d’Ensenyament per desencallar la construcció de l’edifici. Aquest, però, serà un tema obligatori per a aquests quatre anys que vénen, ja que, si no, no hi cabrem. Ja s’han d’anar afegint barracons cada curs que passa i això es farà insostenible.

La dispersió del terme municipal de Vilafant, en el seu moment, va fer treballar molt l’Ajuntament per millorar la cohesió social. S’ha avançat prou en aquest aspecte? S’ha fet prou per incrementar el sentit de pertinença al municipi?

Això ho fan més petites coses que no pas grans discursos. Nosaltres, aquest tema, tenim clar que no es podrà solucionar ni en un ni en dos mandats, perquè és evident que a Vilafant hi han conviscut tres barris completament diferents que, durant molts anys, han fet vida pròpia. Nosaltres hem de fer sentir a la gent que pertanyin a un col·lectiu determinat. L’institut ens està ajudant molt amb això, ja que tots els joves del municipi es troben en un centre concret i nosaltres hem col·laborat perquè, dins de l’institut, es treballi, en algunes assignatures, sobre el patrimoni local. El pavelló d’esports també és un punt identificatiu del nostre municipi, però és evident que s’hi ha de continuar treballant en el futur. La gent de cop i volta no se sent integrada ni sent que formi part d’un col·lectiu, sinó que li has d’anar donant uns arguments perquè senti pertinença al poble.

En l’últim mandat, es va posar en marxa el pavelló. En els anys que vénen, veurem més equipaments esportius al seu voltant?

De mica en mica, ho anirem fent per etapes. Primer de tot, vam voler tirar endavant el més necessari, que era el pavelló d’esports. Fins al desembre passat, no van començar a funcionar les sales esportives. A partir del setembre vinent, ja hi haurà acabada tota la instal·lació del pavelló. La veritat és que el pavelló d’esports està funcionant molt bé i l’empresa que ho explota està molt contenta. Hi ha, encara, moltíssimes hectàrees al voltant per fer-hi més activitats i, dins d’aquest mandat, tenim pensat adequar la part on hi havia la piscina coberta. L’estructura encara està bé i es pot aprofitar perquè sigui una pista polivalent coberta, on tothom hi podria anar a practicar esport. Aquest és el projecte més immediat que hi ha previst de fer. Després, si l’empresa que gestiona el pavelló en treu un rendiment per sobre del previst, anirem avançant per desenvolupar la zona esportiva, si ens posem d’acord. Val més anar, però, a poc a poc.

És possible explotar més el patromini natural?

Aques és un dels punts bàsics de l’àrea de Promoció Econòmica que hem de crear, perquè tenim clar que s’ha d’anar per aquest camí. Nosaltres hem de promocionar el que tenim i això, en el nostre cas, és el patrimoni natural del Manol. Hem d’atraure empreses de lleure que vulguin venir a explotar tota aquesta riquesa que tenim.

El veïnatge amb Figueres va tenir algunes friccions institucionals en temps passats. Com estan, ara, les relacions? Es poden fer més accions conjuntes entre ambdós municipis?

Crec que, amb Figueres, ens hem d’entendre obligatòriament. No tenim cap altra alternativa. Les relacions són cordials i correctes. Tenim experiències de treball en conjunt, com ara amb el transport i amb l’aigua. Hem de buscar fórmules per fer una gestió més eficaç i obtenir els màxims recursos possibles. Amb Figueres, estem obligats a entendre’ns i tenim voluntat d’entendre’ns. Coincidim amb els termes municipals i també amb els interessos, un dels quals és l’estació del tren d’alta velocitat, ja que l’estació és al nostre terme municipal, però també afecta a la ciutat de Figueres. En resum, creiem que s’ha d’aprofundir a l’hora de mancomunar serveis per poder treballar millor i obtenir més beneficis amb menys costos.

El passat dissabte 13 de juny, vostè va ser investida, novament, alcaldessa de Vilafant, però sense majoria absoluta. No va voler tancar un pacte de govern amb cap altre grup. Per què?

La veritat és que, nosaltres, un cop analitzat el resultat de les eleccions municipals del 24 de maig, vam veure que havíem obtingut més suport del poble que en l’anterior mandat. Teníem, més suport en nombre de vots, però, per circumstàncies de l’abstenció, ens corresponia un regidor menys, cosa que ens feia perdre la majoria absoluta. Ho vam estar valorant i vam veure que hi havia predisposició de tots els grups a pactar puntualment els principals punts, de manera que ens sentíem reforçats per governar en minoria. És evident que nosaltres no hem tancat cap porta a plantejar cap mena de negociació per entrar a governar amb cap grup polític. Vam traslladar la nostra visió a tots els grups municipals i tots van coincidir amb nosaltres en què ara tampoc era el moment adequat per fer pactes estables, perquè tenim un calendari electoral concret. Si després veiem que, d’aquí a mig any, quan el govern hagi arrencat, per tirar endavant els projectes més importants de poble, fa falta un govern més estable, no tindrem cap problema a consolidar un pacte amb qualsevol grup polític. Així vam quedar amb tots ells després de les passades eleccions municipals. D’entrada, tothom coincidia amb la nostra anàlisi postelectoral. D’altra banda, aquesta és una manera de governar nova, aquí a Vilafant, ja que, fins ara, sempre hi havia hagut majories clares. Ens hem omplert la boca de transparència i participació i, ara, aquesta serà una manera de demostrar-ho i de posar-ho en pràctica, ja que s’hauran d’arribar a acords entre tots per aprovar els temes més importants.

Serà un punt d’inflexió el 27 de setembre, data en què s’han de celebrar les eleccions plebiscitàries del president Mas?

No volia referir-me a això ni a la influència de la política nacional per a un possible pacte a nivell municipal. Aquí, ningú ha posat en dubte que nosaltres havíem de governar i, fins i tot, més d’un s’ha mostrat disposat a col·laborar.