Només fer-se pública la creació de l'Associació de Famílies de Militars Espanyols, la seva pàgina al Facebook va començar a treure fum. Centenars de famílies es van posar en contacte per denunciar les seves problemàtiques i ara més de dues-centes ja s´han fet sòcies. El seu objectiu és enviar tots els casos que els hi arribin fins al ministre de Defensa o a la subsecretaria. "Reivindiquem que canviïn les coses", afirma rotundament la figuerenca Patrícia Duran, la seva presidenta.

Publiquem alguns fragments d'una entrevista que li hem fet. La versió íntegra la podran trobar a la versió en paper del Setmanari de l'Alt Empordà.

Per què neix aquesta associació?

Fa un any vam decidir unir-nos davant les carències que hi havia per part del Ministeri a les famílies, davant la soledat que patíem.

Què fa el Ministeri de Defensa per a les famílies?

A nosaltres, directament, com a famílies, no ens arriba res d´informació del que ofereixen. A ells (a la parella militar), els arriben e-mails o circulars, però molts cops ni els miren i no acaba d´arribar al nucli familiar.

I decideixen crear l´associació...

Per reivindicar els drets de les famílies. El model de conciliació familiar que els apliquen és el dels funcionaris, però no es pot comparar la feina d´un funcionari administratiu amb la d´un funcionari militar. Les circumstàncies són molt diferents. El militar passa llargs períodes fora de casa, les 24 hores del dia disposat per si el truquen, mentre que un funcionari té la seva jornada laboral, amb alguna guàrdia de tant en tant, però no en la nostra situació. No es poden fer unes mesures de conciliació iguals per a tothom, sinó que han d´estar adaptades a les famílies de l´exèrcit, per les situacions que passem.

Parlen de precarietat laboral.

El sou d´un militar de tropa no arriba per cobrir un cangur. Una llar d´infants d´una caserna, potser, a les 3 o 4 de la tarda tanca. Si has de treballar fins a les 8 i el teu home es passa dues setmanes fora i no tens família, tens la necessitat de pagar algú. I el sou no arriba, no et compensa. Un soldat ras cobra uns 900 euros i si fan alguna continuada o unes maniobres fora li poden pagar uns 30 euros. Són sous precaris.

Com són els contractes?

Ara de curta durada. Potser te´l renoven a 9 anys o, ja després, fins als 45. Abans dels 45, en el cas de la tropa, pots fer la permanència per quedar-t´hi fins que et jubiles, però hi ha molt poques places. Demanem més inserció laboral. Per accedir al món militar, han passat unes oposicions igual que un altre funcionari que tindrà la plaça fins als 65 anys. I els militars, per què no poden? Diuen que no volen un exèrcit envellit, però jo em pregunto si la Guàrdia Civil o la Policia Nacional no envelleix. A Madrid, han fet un conveni amb la Policia Local per guardar-los algunes places superant unes proves. Aquest conveni s´hauria d´estendre a tot l´Estat.

Actualment, la imatge que té la gent dels militars és real?

No, està molt distorsionada. Hi ha molts militars de tropa amb carreres universitàries. I no són gent que va a matar com a les pel·lícules, sinó que són allà per ajudar els altres. Caldria més integració amb la societat.