Figueres reviu els bombardejos

"T´imagines el silenci" perquè des dels 2,2 metres sota terra pràcticament no se senten ni els sorolls dels vehicles. Les bombes queien el 1938 i des dels túnels només podien intuir a on. Quan sentien les sirenes tothom corria a amagar-se a un dels molts refugis de Figueres, com «la Ratera» de la plaça del Gra, que ahir es va obrir per primer cop al públic amb un gran èxit de reserves. Ho explicava el guia Nick Duserm, que durant la visita «La Guerra Civil a Figueres, 1936-1939», de gai­rebé dues hores per vuit punts clau de la ciutat, va fer reviure els bombardejos i algunes de les històries que han perdurat a la memòria dels figuerencs.

Una nena havia sortit a jugar amb un vestit nou i la mare li havia recalcat que no se l´embrutés. Quan les bombes van caure el 23 de gener de 1938 a la Rambla i altres punts no es va tirar a terra. És una de les moltes víctimes de la pijtjor «massacre» de la segona ciutat més bomardejada de Catalunya després de Barcelona.

Al llarg de la ciutat, molt castigada pels atacs aeris, s´hi van construir oficialment 15 refugis però n´hi havia molts més de privats. Cadascú buscava la manera de sobreviure. A l´estació de tren els treballadors havien fet un forat al capdamunt del qual hi havien col·locat bigues, deia Dursen.

A tocar de l´estació, a la plaça del Gra, hi havia el refugi que ahir l´Ajuntament va obrir al públic en visites de vint minuts només al refugi o a través de tres sessions de la visita guiada de la Guerra Civil.

Té dues entrades pels dos costats de la plaça. El guia recuperava velles històries i explicava que la Josefina relatava que era difícil saber on queien les bombes. En una ocasió es va omplir de fum i van haver de fugir-ne. Té forma d´ela. Consta d´un túnel central amb una amplada de dos metres amb lavabos en dos laterals, una infermeria i un segon túnel estret de només 90 centìmetres d´amplada que condueix a l´Asil Vilallonga, que actuava d´hospital i de lloc per a refugiats. A la ciutat el 1936 ja n´hi havia 800. És fred i al terra s´hi acumula encara aigua de les pluges. Com la majoria, es va fer a correcuita, diu el guia.

Quan es va posar al descobert el 2013 durant les obres a la plaça s´hi van trobar estris de cuina, sabates, llaunes de la gent que s´hi amagava. Durant els treballs també s´hi va localitzar una granada de mà. Ara és buit, només ple d´històries, i les visites discorrien ahir entre el bullici del mercat a la plaça i el silenci del vell refugi.