Els Agents Rurals han intensificat la vigilància a pantans i rius gironins per frenar l'augment de pescadors furtius. La presència d'il·legals fa mesos que va a l'alça, sobretot en determinats trams dels rius Ter i Fluvià i als embassaments de Susqueda i Boadella. Solen ser estrangers que pesquen de nit i que s'enduen a casa espècies com les carpes i els barbs, que s'han de retornar a l'aigua després de capturar-les. A més, no sempre pesquen amb canya, sinó que també fan servir xarxes i altres mètodes prohibits. En alguns llocs, els rurals han arribat a trobar una filera d'hams que s'estenen d'una banda a l'altra del riu. Només en el que portem d'any, ja s'han interposat una quarantena de denúncies.

Són les deu de la nit i a l'embassament de Boadella (Alt Empordà) tot és foscor. Però la patrulla d'Agents Rurals que pentina les ribes del pantà no triga a veure llums que indiquen la presència de canyes i, de retruc, la dels pescadors furtius que han llançat els hams.

En poca estona, els agents interposen quatre denúncies i comissen el mateix número d'arts de pesca. A Boadella, com a la resta d'embassaments i rius de tot el país -excepte el de Mequinensa- està prohibit pescar quan es pon el sol, es disposi o no de llicència. I si els peixos que es treuen de l'aigua són espècies com les carpes o els barbs, la infracció és doble.

La presència de pescadors furtius a les lleres de les comarques gironines és una problemàtica que va a l'alça. Durant l'any passat, els Agents Rurals van interposar 134 denúncies per aquests il·lícits, de les quals una cinquena part (29) eren per utilitzar mètodes de pesca prohibits. Aquest 2013, en el que portem d'any, ja s'han posat una quarantena de denúncies a furtius, de les quals vuit són per fer servir esquers i altres arts fora de la llei.

Lluitar contra aquest tipus de furtivisme és difícil, com admet el cap dels rurals a Girona, Ignasi de Dalmases. Qui hi ha al darrere d'aquestes pràctiques solen ser estrangers -sobretot, de l'Europa de l'Est- que s'han arribat a fer seus determinats trams del riu. "És força comú atrapar-los durant les actuacions que periòdicament portem a terme", explica de Dalmases.

Burlar la normativa

Aquests pescadors actuen aquí de la mateixa manera com abans ho feien als seus països d'origen. Pesquen el peix i se l'emporten cap a casa per a consum propi, sense tenir en compte la normativa que ho prohibeix. En alguns casos, els agents els han trobat bosses amb el peix ja filetejat, preparat per consumir. "Estem parlant d'un fet sobretot cultural, tot i que en algun cas puntual també ens hem trobat amb gent que pesca com a últim recurs per poder aconseguir una mica de menjar", concreta el cap del cos a la demarcació.

Tot i que sigui una pràctica arrelada als seus països, la picaresca d'aquests grups també es fa evident. De fet, molts fingeixen no conèixer la normativa i, quan els agents els volen sancionar, els hi donen documents (com per exemple, el permís de conduir) on no hi figura el seu domicili perquè sigui més difícil poder-los enviar la multa a casa.

A les comarques gironines, els Agents Rurals ja tenen identificats diversos llocs on la presència de furtius és constant. "La seva activitat se centra en els pantans de Susqueda i Boadella, i també en determinats trams dels rius Ter i Fluvià", explica Ignasi de Dalmases.

Palangres i xarxes

"La veritat és que, si ens mirem l'evolució de les infraccions, en els darrers anys aquelles comeses per les persones del territori són bastant puntuals", concreta Ignasi de Dalmases. I hi afegeix: "Però allò que és cert és que n'hi ha hagut un increment per part d'estrangers residents al nostre territori, que fins i tot fan servir arts prohibits".

I és que, a l'hora de pescar, els furtius no sempre ho fan amb canya. De fet, els rurals s'han arribat a trobar xarxes o palangres que s'estenen de llera a llera del riu, per pescar-hi peixos de manera massiva. "A Susqueda, per exemple, hem trobat línies molt llargues de fil que van d'una banda a l'altra del Ter, d'on pengen diversos hams amb esquers perquè els peixos s'hi quedin enganxats", precisa el cap del cos a la demarcació.

Cada vegada que topen amb un furtiu, els agents el denuncien per la via administrativa. Ja sigui per manca de llicència, per pescar en hores i llocs no permesos, per capturar espècies protegides o per fer servir arts prohibides. La multa per a cadascuna d'aquestes infraccions s'estén des dels 60 als 600 euros, tot i que per a aquells casos més flagrants (com ara estendre xarxes o posar palangres) es pot enfilar fins als 6.000 euros.

A banda de les denúncies a peu de rius i embassaments, els agents rurals també visiten periòdicament les botigues que venen material de pesca. Allà, demanen als propietaris que expliquin als seus clients la necessitat de conèixer bé la normativa abans de tirar l'ham. "Mirem d'arribar a aquests col·lectius a través dels punts de venda, perquè els facin arribar tot allò que marca la Llei de Pesca", concreta Ignasi de Dalmases.

Prevenció d'incendis

En paral·lel a la lluita contra el furtivisme, sobretot durant els mesos d'estiu, els agents rurals també controlen que ningú faci foc en aquestes zones. No només els pescadors, sinó també els campistes que hi pugui haver als boscos.

Tot això forma part d'un paquet d'actuacions destinades a prevenir incendis, que també inclou la vigilància de les línies elèctriques, la vegetació que hi ha als vorals de carreteres i línies de tren o les àrees recreatives, entre d'altres. Al llarg de l'any, els Agents Rurals de les comarques gironines porten a terme un miler d'aquestes actuacions per prevenir incendis.