Els afectats dels focs de l'Empordà intenten tornar a la normalitat després del fatídic juliol del 2012 que va arrasar boscos, granges i algunes cases, emportant-se per endavant la feina de tota una vida. Un any després han vist com les assegurances han cobert una part dels danys i com alguns afectats han hagut d'afegir diners de les seves butxaques per accelerar la remuntada a l'espera d'uns ajuts que no acaben d'arribar. Denuncien que el principal obstacle és la burocràcia i la lentitud de les administracions. On tampoc han arribat tots els ajuts és als ajuntaments, que n'han cobrat només una part. A Portbou denuncien que no hi ha hagut cap millor a l'N-260 un any després del foc.

"Ens han demanat una gran quantitat de papers i ha arribat tot denegat del Ministeri d'Interior; hauria preferit que m'haguessin dit que no cobraria i que no m'haguessin marejat tot aquest temps", es lamenta en Jesús Ramió, un granger de Boadella que encara no ha aconseguit recuperar-se. Va haver de marxar obligat pels Mossos perquè el foc havia encerclat la granja i la casa, que es va salvar de les flames gràcies a les pastures de les vaques. Actualment està produint la meitat de llet que fa un any. Ha passat de quaranta vaques a tenir-ne una vintena -dotze van morir cremades pel foc-. Quan se li pregunta què va perdre amb el foc, automàticament enumera la llista sense pauses. "Se'm va cremar la línia de llum, els pals, vuit barraques de poliester amb vedells petits, cabres, truges, totes les bales, dos dipòsits d'aigua, el grup de pressió, tota la instal·lació de l'aigua, maquinària i totes les finestres de la nau".

Explica que el primer pèrit que va venir va estimar en 80.000 euros les pèrdues però passades unes setmanes, les assegurances van anar reduint les quantitats fins al punt que ha acabat cobrant una quarta part. Això el va indignar, explica Ramió, que recorda que tot eren problemes i pals a les rodes quan el que ell volia era poder passar pàgina i tornar a la normalitat. "L'advocat em va dir que agafés el que em donaven perquè potser passarien cinc anys i encara no hauria cobrat res", afegeix. Li han dit que tenia una cobertura de 300.000 euros, que el que s'ha salvat ja ho val i que per tant només li pertoca aquesta part. "Està essent un calvari; cada dia tinc problemes per resoldre", afegeix amb preocupació.

Aixecar una granja de forma il·legal perquè no arriben els permisos

En Jaume Teixidor és un pagès de Llers que també està lluitant per tirar endavant. La seva granja va quedar arrasada pel foc i va ser una de les imatges que els mitjans van mostrar com a exemple de la devastació. Tenia el sostre esfondrat, les parets negres i encara fumejant. Un any després, la nau s'ha refet de cap a cap. Era un dels damnificats més ben posicionats, ja que tenia una bona cobertura de l'assegurança -uns 600.000 euros -. Això el va esperonar a moure's ràpid per recuperar-se quan abans millor. Per sorpresa seva, però, aviat es va adonar que havia "topat amb l'administració", com diu ell.

Contràriament del que li havien dit, va haver de renovar els papers i pagar un permís d'obra per "fer exactament el mateix en el mateix lloc", es lamenta. Explica que tot anava tan lent que al començament va haver d'aixecar les parets de la nau de forma il·legal -si bé l'Ajuntament n'estava al cas- perquè els permisos no acabaven d'arribar i ell no podia perdre més temps. Ja havia perdut un any de feina. Finalment, l'assegurança li va donar el 90% i ell hi ha hagut d'afegir 30.000 euros de la butxaca per tenir-ho tot en condicions. La granja, però, encara està buida. Li falta la connexió de l'aigua i algun altre retoc que està fent amb les seves mans per no haver de contractar una altra empresa. Fins passat l'estiu, no preveu poder tenir-hi animals.

Després d'assumir la pèrdua i els danys, el que més li ha dolgut és el tracte que ha rebut.

"El foc no m'ha deixat marca ni ha acabat amb mi però l'administració sí; estic disposat a plegar perquè no puc més", assenyala. Especifica que des del Departament d'Agricultura no hi ha hagut problemes, ben al contrari que a Urbanisme, on ha hagut de renovar la documentació per uns papers que ja tenia i amb un cost d'uns 5.000 euros. I continua amb una altra reflexió: "Volem ser molt eixerits i que Catalunya marxi molt bé però el que depèn de nosaltres també ho fem malament, de manera que només posen traves a la gent que vol fer alguna cosa".

Menys ovelles per anar fent

"Treballar amb 500 ovelles no és el mateix que amb 900 però anem tirant i vivint al dia a dia", assenyala en David Joan, un ramader de Biure que va perdre més de la meitat del ramat. Les flames van cremar-li la granja i un ramat es va perdre pel bosc, sense poder-se salvar. Per sort, però, l'altre ramat va sobreviure refugiant-se sota un pont del TGV. No tenia assegurada tota l'explotació perquè la pòlissa era molt alta i mai s'havia imaginat que passaria una cosa així. Finalment, ha rebut 18.000 euros i segons diu, "m'he hagut de conformar tot i que tenia assegurat molt més". En el seu cas, les asseguradores també li han cobert menys del que es pensava. "Just per cobrir el que es va trencar i es veia en aquell moment; i ara van sortint coses i m'ho he de menjar jo", diu amb resignació.

"El foc et fot un cop de puny però després et dona la mà per aixecar-te"

El juliol de l'any passat, Mas Vajol estava a punt de començar els tallers de creixement personal amb una zona d'acampada a l'aire lliure a la finca que tenen a Masarac de 100 hectàrees. Tenia trenta reserves fetes per a la setmana següent. El foc, però, ho va calcinar tot i es va perdre tot un any de feina. "Tot va quedar parat i no es podia fer res", explica en Jordi, un dels responsables del negoci. Recorda que va ser com un procés de dol, amb tot l'entorn cremat, l'aigua bruta i un futur negre. Amb el temps, però, han après una lliçó: "Ha estat més una pèrdua emocional que una altra cosa, perquè no teníem un gran negoci".

Amb l'ajuda de la seva família, estan decidits a continuar endavant amb el projecte de finca ecològica autosuficient. Les flames van cremar una part de les alzines sureres i les instal·lacions a l'aire lliure però també els va deixar una sorpresa. Els va netejar una antiga zona d'hortes que havia quedat oblidada per les males herbes que impedien l'accés i que ara estan decidits a recuperar i a tornar a conrear. També han aprofitat la llenya cremada per fer el que han anomentat 'Pa tallafoc', que elaboren un cop a la setmana. Aquest setembre, tenen previst posar un ramat de vaques que vagin netejant l'entorn, gràcies a un ajut de la campanya solidària Foc Empordà que els pagarà una part de la instal·lació. D'alguna manera, explica en Jordi, "el foc et fot un cop de puny però després et dóna un cop de mà per aixecar-te; és una paradoxa".

La carretera de Portbou, sense cap millora un any després

Portbou va viure la part més tràgica de l'incendi, quan dues persones d'una mateixa família van perdre la vida precipitant-se pel penya-segat fugint del foc. A banda del foc originat a la Jonquera, aquell mateix 22 de juliol es va declarar un altre incendi a aquest municipi fronterer, just quan s'havia desviat tot el trànsit de l'AP-7 i l'N-II cap a Portbou.

Un any després, la carretera N-260 continua exactament igual. "No s'ha fet absolutament res", es lamenta el seu alcalde, Josep Lluís Salas (CiU). La carretera no té voral i és tan estreta que es fan taps de circulació quan autobusos i caravanes volen passar per un mateix punt i no tenen prou espai per girar. Fa anys que reclamen la millora dels dos quilòmetres de carretera que hi ha fins a la frontera francesa, que passa sobretot per l'eliminació dels revolts. L'alcalde recorda que el projecte està fet des de fa molts anys però en el context de crisi actual l'obra continua 'sine die'. "Demano sobretot als polítics que siguin conscients del problema que tenim perquè si torna a haver-hi un foc, que tornarà a passar, es tornarà a repetir la tragèdia", afirma amb preocupació. El PP va tombar la petició de fer amb urgència les obres de millora el febrer passat després que arribés al Congrés per iniciativa de CiU.

La Generalitat paga una part dels ajuts als ajuntaments

Fa poques setmanes, la Generalitat va aprovar una partida extraordinària de gairebé 226.000 euros destinats als ajuntaments damnificats pels focs perquè poguessin sufragar despeses de reparacions, restitucions d'infraestructures i equipaments deterioriats. La xifra global dels danys, però, ascendeix a 600.000 euros, després que tots els ajuntaments presentessin al Consell Comarcal les valoracions dels danys.

Entre els Ajuntaments que s'han pogut beneficiar del foc hi ha Figueres, que ha rebut 10.160 euros, el total del que havia demanat, o la Jonquera, que ha rebut el 40% dels 105.000 euros que va reclamar. La seva alcaldessa, Sònia Martínez (CiU), creu que l'Estat hauria d'haver aportat el 60% restant o si més no una quantitat similar per poder accelerar el procés de recuperació. Fins ara només havien pogut fer obres de millora al cementiri però, després de rebre una part dels ajuts, compraran nou mobiliari urbà, milloraran les senyalitzacions i faran obres a les torres de defensa, que van quedar afectades pel foc, entre d'altres actuacions. "Haurem de deixar de fer coses que ja teníem previstes amb el pressupost municipal i segurament no es podrà fer tot aquest any", afegeix Martínez. Està satisfeta amb els treballs que s'estan fent per recuperar la zona cremada amb l'ajut de les administracions.

Avinyonet de Puigventós ha cobrat 2.467 euros del Ministeri d'Interior i li queda pendent rebre 1.100 euros. També ha rebut 550 euros, un 75% del que havia demanat, de la Generalitat. L'alcalde del municipi, Josep Maria Bartolomé (CiU), creu que no és normal cobrar tant tard però ho atribueix a les dificultats econòmiques de les administracions. En el seu cas, però, els danys van ser menors sobretot perquè el foc no va arribar al nucli urbà i només es va cremar un 24% de matolls.

Amb molta més preocupació ho viu el municipi de Biure, on es va cremar el 95% del territori i amb afectació al cementiri, el centre cívic i el pavelló. A dia d'avui, la Generalitat els ha pagat prop d'un 40% del que havien reclamat, uns 30.000 euros. Concretament, han rebut 9.600 euros en concepte de bestreta i 800 euros més per pagar el grup electrogen que van haver de llogar per tornar a tenir aigua l'endemà del foc. Per la seva banda el Ministeri d'Interior els ha pagat 800 euros en concepte de restabliment dels serveis bàsics.

Els diners arriben tard, segons el seu alcalde, Albert Camps (Independents), perquè han hagut d'avançar els diners de les reparacions més urgents. El seu pressupost municipal és de 400.000 euros i s'afegeix un altre dificultat, com és que encara no han rebut els 7.000 euros que la Generalitat els deu del fons de cooperació del 2012. "Tothom parla del que s'hauria de pagar pels danys del foc però cal recordar que hi ha altres partides que tampoc ens arriben", lamenta Camps.

Entre les factures que han hagut d'avançar, hi ha els 2.900 euros per retirar els pins cremats del cementiri amb risc que caiguessin, o els 1.300 euros per substituir el repetidor de telecomunicacions que també es va cremar. Ja només les obres del cementiri ascendeixen a 18.000 euros, entre replantació, retirada de vegetació i les obres. "No arribarem a tot; els diners són benvinguts però tenim un pressupost molt limitat que ens dificulta el dia a dia".