S'ha parlat molt de la casa que va veure néixer el geni i molt poc de la que va configurar la seva joventut i en la qul es va gestar l'artista, Salvador Dalí. Ahir i en unes visites organitzades pels Amics dels Museus Dalí, es van posar al descobert els petits "secrets" d'aquest edifici del carrer Monturiol on l'artista es va inspirar i va pintar alguns dels seus quadres més famosos com el de Noia de Figueres. La "casa Mas Roger" de l'arquitecte Josep Azemar va acollir la família Dalí des del 1912 fins als anys 40. Als anys 30 es va dividir en dues i, actualment, una de les parts està habitada. L'altra, on el geni tenia l'estudi i l'habitació de convidats per on van passar Lorca o Buñuel ha quedat buida després que l'oftalmòleg que la tenia llogada la deixés.
Salvador Dalí va néixer l'any 1904 en una casa situada a pocs metres d'aquesta. L'anomenada casa "natal" del geni es va recuperar amb l'objectiu recrear l'entorn on va nèixer però el projecte, de moment, segueix encallat. La família Dalí es va traslladar l'any 1912 -quan el pintor només tenia vuit anys- en aquest edifici, a la planta de dalt. Era propietat de l'adinerada família Roger, que vivia aleshores a la planta noble. Dalí va créixer en aquest espai situat en ple rovell de l'ou de la ciutat amb vistes extraordinàries a la capital altempordanesa. Va ser aquí, també, on Dalí es va convertir en el geni i on va pintar els seus quadres de joventut. El periodista i escriptor Josep Playà va oferir ahir un recorregut guiat per aquest emblemàtic edifici en tres visites. Ho va fer a través d'anècdotes i imatges que constataven la importància que aquesta casa i el seu entorn van tenir en l'obra de Dalí, que va abandonar-la l'any 1929 arran del conflicte personal amb el seu pare. Però la influència va ser tal que l'artista hi va tornar en, almenys, dues ocasions.
L'any 1940 després de tornar de França va anar-hi a veure el seu pare i als 70 -i com ho constaten múltiples imatges documentals- es va deixar fotografiar en diferents espais com el terrat o els balcons que, en el seu dia, li van servir d'inspiració. Quan la família s'hi va traslladar a viure, era una sola casa. A la part que comunica amb la plaça de la Palmera, hi havia el menjador -que encara es conserva- amb una imponent llar de foc i a la banda que condueix al carrer Caamaño, l'estudi-taller i l'habitació dels convidats.
L'habitació de "convidats"
Dos espais de vital importància en la trajectòria del geni. I és que, en el primer, Dalí hi hauria pintat quadres com Gitano de Figueres. Pel segon, hi haurien passat dies i, fins i tot, temporades personatges com Federico García Lorca o Luis Buñuel. Als anys trenta, però, i poc després que Dalí marxés la casa es va dividir en dues. Actualment, a la zona on hi havia la sala d'estar està habitada mentre que l'espai on tenia aquestes dues estances han quedat alliberades d'un negoci que les ha ocupat durant anys.
L'espai de la casa més important va ser amb tota seguretat el terrat. Allà hi va passar llargues estones i es diu que el seu primer taller de pintura va ser al safareig, que encara en conserva intacte. L'indret apareix en dibuixos i també en quadres. El més representatiu: Noia de Figueres. Però no només això. Les vistes que el geni tenia des d'aquest privilegiat espai li van servir també d'inspiració per a la seva obra on apareix Gala i Lincoln. Segons va explicar Playà, es creu que el pintor hi va projectar les finestres de la casa Deulofeu del carrer Monturiol. "Sembla que a les nits espiava una criada des de les finestres", va afirmar. Un altre dels elements recurrents en algunes de les seves primeres obres eren els forjats característics d'aquesta casa modernista.
No està previst que aquest tipus de visites s'allarguin en el temps però tots els assistents van constatar l'important valor patrimonial i cultural que l'edifici té per a la ciutat i per explicar part de la vida de Dalí. Alguns, fins i tot, apuntaven que aquesta casa -vital en la primera etapa de l'artista- tindria molt més valor i atracció que la que va veure néixer el geni i que es pretén recuperar. El fet que els anterior llogaters l'hagin deixat i els habitants de l'altra permetessin veure'n una part va convertir-se en la conjugació perfecta perquè, en plenes fires i festes, aquest desconegut i important espai s'obrís per un dia a la ciutat.
