Tots els presidents dels consells comarcals gironins coincideixen en fer una defensa aferrissada de la necessitat de mantenir els consells comarcals. Segons han assegurat, aquests organismes garanteixen l'equilibri territorial i permeten que els ciutadans de pobles petits o zones de muntanya gaudeixin dels mateixos serveis que els de ciutats grans. Per això, asseguren que es poden reestructurar alguns serveis però que cal mantenir els consells. Ara bé, també accepten que és moment de plantejar-se si cal reduir l'estructura política actual i optar perquè els consellers siguin escollits directament pels ciutadans o bé que la fórmula sigui similar a un consell d'alcaldes.

Els consells comarcals i la seva possible reestructuració són uns dels temes d'actualitat des que el Govern va posar en marxa la setmana passada la maquinària per redactar l'avantprojecte de llei de Governs Locals i Hisendes Locals. Enmig d'aquest debat, els presidents dels vuit consells comarcals -els de la Selva i l'Alt Empordà han delegat en consellers- s'han reunit aquest dijous amb el secretari general de l'Associació de Municipis de Catalunya (ACM).

Sobre el paper, la trobada tenia el propòsit de preparar l'assemblea que el pròxim 1 de febrer durà a Girona tots els presidents de consells comarcals de Catalunya. A la pràctica, la futura reestructuració s'ha convertit en la protagonista de la trobada.

Els representants dels vuit consells han coincidit en defensar aferrissadament els serveis que presten, especialment per als pobles petits i les zones de muntanya. La recollida d'escombraries, els menjadors i el transport escolar i els serveis tècnics que ofereixen als ajuntaments són alguns dels serveis que, segons asseguren, els pobles petits no podrien tenir si no fos pels consells comarcals.

"Els consells garanteixen l'equilibri territorial perquè tothom té dret als mateixos serveis visqui on visqui", ha defensat el president del Pla de l'Estany, que també és president del Fòrum Comarcal, un organisme que depèn de l'ACM. "Si no fos pels consells, molts pobles petits no podrien aguantar moltes de les competències que se'ls exigeixen", defensa també el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona.

A les comarques de muntanya, com el Ripollès i la Cerdanya, la defensa d'aquests organismes encara es fa amb una veu més clara. "Si volen treure els consells caldrà crear un altre organisme perquè és imprescindible mancomunar serveis", ha recalcat el president del Ripollès, Miquel Rovira, que assegura que els ciutadans són conscients de "la bona feina" que fan els consells a zones de muntanya. En la mateixa línia s'expressa Ramon Moliner, president del Consell Comarcal de la Cerdanya: "Els consells són necessaris perquè ens garanteixen una economia d'escala", ha manifestat.

L'estructura política, en qüestió

Un dels extrems que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha avançat entorn a la possible reestructuració dels consells passa per restar-los poder polític. Actualment, tant el president com la resta de conseller comarcals són de designació directa dels partits (només cal que siguin regidors en algun municipi de la comarca). Des del Govern s'ha apuntat la possibilitat de despolititzar aquesta estructura i convertir-la en un consell d'alcaldes, càrrecs que sí han estat escollits per votació directa dels ciutadans.

Entre els actuals presidents gironins hi ha diversitat d'opinions. Alguns afirmen amb rotunditat que cal canviar l'estructura política actual i d'altres es limiten a dir que és una possibilitat que està sobre la taula. El missatge de fons que han transmès tots els presidents és que cal mantenir els consells i que l'estructura es pot replantejar. "Diem sí a la reestructuració política però els consells s'han de mantenir", sosté el president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets. "La forma és secundària, el més important és el fons i que els serveis que presten els consells es mantinguin", també remarca des del Baix Empordà el president de l'organisme, Joan Català.

Una plantilla de 530 treballadors

La plantilla dels vuit consells comarcals de la demarcació de Girona ascendeix a 530 treballadors, sense comptar els empleats que treballen en altres organismes o consorcis que depenen dels consells. A la Garrotxa n'hi ha 47, al Pla de l'Estany 31, 41 a la Cerdanya, un centenar al Baix Empordà, 115 a l'Alt Empordà, 55 al Ripollès, 60 al Gironès i 87 a la Selva.

Els presidents asseguren que la dimensió de les plantilles dels consells és l'adequada i que si es posa la lupa a la resta de les administracions públiques els consells són "el germà petit".