La superfície de venda de productes de segona mà a la demarcació de Girona s'ha incrementat al voltant d'un 165% des del 2010, ja que dels 3.700 m² que hi havia a finals del 2009 s'ha passat als 9.850 actuals. El 2010 es va inaugurar a Sarrià (Gironès) la botiga d'objectes usats més gran de les comarques gironines, Eco-Shop, que compta amb 2.200 m². A més, aquest any la cadena El món de la Segona Mà ha obert establiments a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) i Blanes (Selva) que en total superen els 1.000 m², com a exemples de negocis del sector nascuts en els dos últims anys. Són empreses que han trobat una oportunitat en la crisi, que empeny molts consumidors a optar pels productes usats.
Sabates a 2 euros, piques de bany a 3 euros, cotxets de nadó a 40 euros i neveres a 50 euros. Són alguns dels preus que es poden trobar en les més de vint botigues dedicades als productes de segona mà que hi ha actualment a les comarques gironines. Es tracta d'objectes que busquen una nova vida, un cop ja han deixat de fer servei al seu propietari. Tot i que alguns consumidors encara són reticents a comprar productes usats, cada cop són més els qui opten per aquesta solució, que permet moblar un pis a preus gairebé simbòlics o adquirir els objectes necessaris per a l'arribada d'un nadó a costos molt ajustats.
A finals del 2009 hi havia a les comarques gironines 3.700 m² de superfície dedicada a la segona mà, una xifra que la persistència de la crisi ha fet incrementar fins als 9.850 m² actuals. Tot i que algunes de les botigues d'objectes usats ja tenen una trajectòria relativament llarga a la demarcació, com la franquícia de la cadena internacional Troc inaugurada el 2001 a Sarrià de Ter, moltes han sorgit en els últims dos anys.
Aquest és el cas d'Eco-Shop, d'una empresa belga amb disset establiments al seu país que va triar Sarrià per instal·lar la primera botiga fora de Bèlgica. Una altra empresa que també s'expandeix en aquest sector és la cadena El món de la Segona Mà, que vol inaugurar deu botigues en dos anys a la N-II, des de l'Alt Empordà fins a Barcelona. De moment ja n'ha obert tres, situades a Santa Llogaia d'Àlguema, Blanes i Santa Susanna (Maresme).
El responsable d'Eco-Shop a Sarrià, Kumar Sujit, explica que tot i que en els inicis els clients acudien més en comptagotes a l'establiment, actualment la botiga ja és més coneguda i atrau un major nombre de consumidors. En alguns casos, fins i tot, els clients ja reserven determinats objectes abans que Sujit tingui temps d'inventariar-los.
D'altra banda, també hi ha qui es guanya la vida treballant conjuntament amb les botigues de segona mà. És el cas de la Paulina Chillón, que recull objectes usats per vendre'ls a les superfícies com Eco-Shop. Amb aquests negocis tothom en surt beneficiat, "uns perquè estalvien comprant, i uns altres amb el que els compren", reflexiona en aquest sentit Chillón.
A part de les botigues que tenen un espai físic on vendre productes de segona mà, també proliferen els mercats o els webs dedicats a aquest sector. Ja siguin establiments amb un espai físic, parades de mercat o botigues virtuals, molts d'aquests negocis complementen els objectes de segona mà amb els nous per diversificar el seu producte.
D'altra banda, se suma al benefici mediambiental que suposa el reciclatge d'objectes en desús el fet que algunes d'aquestes botigues tinguin també una funció social. És el cas, per exemple, de L'Encant de Banyoles, on treballen persones amb risc d'exclusió social, o dels dos establiments de segona mà que la Fundació Map té a Ripoll, que incorporen al mercat laboral persones amb discapacitat.
Capítol a part, tot i que també relacionat amb els efectes de la crisi, són les vendes de vehicles de segona mà. Segons un estudi del comparador d'assegurances Seguros.es, entre el juliol i l'agost d'aquest any, un 53,5% dels cotxes venuts a les comarques gironines eren de segona mà o seminous. Tot i que es tracta de més de la meitat dels vehicles despatxats a la demarcació, el percentatge encara es troba per sota de la mitjana de Catalunya, que se situa al 63,7%.
L'alternativa de l'intercanvi
Una altra resposta a la crisi ha estat el creixement dels espais d'intercanvi, que també permeten donar una segona vida a productes usats, però en aquest cas sense que hi hagi diners pel mig. Un exemple és el web d'intercanvi de l'Ajuntament de Girona (www.deixalleriadegirona.org/ofertes_i_demandes) o els mercats d'intercanvi, que permeten canviar objectes en bon estat que ja no siguin necessaris per d'altres que es vulguin adquirir.
Pel que fa al web d'intercanvi de Girona, des de la seva creació el 2006 fins al setembre del 2011 ha tingut un total de 940 usuaris i 3.055 anuncis publicats. L'ús d'aquesta pàgina ha crescut any rere any, ja que dels 166 anuncis publicats el 2006, es va arribar als 814 el 2010, per exemple.
Quant als mercats a Girona, el 2006 es van començar a celebrar als barris de Pla de Palau, Sant Narcís, el Marge Esquerre del Ter i Santa Eugènia, i a partir del 2009 se'n va incorporar un cinquè al sector Güell-Devesa. La participació als mercats ha anat també en augment, passant d'un total de 108 taules el 2006 a 416 el 2010. En aquest sentit, el primer tinent d'alcalde i regidor de Sostenibilitat i Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Girona, Jordi Fàbrega, reflexiona que tot i que els mercats d'intercanvi suposen "poc en reciclatge", sí que són una eina de "conscienciació social".
