Retrat del capitost marroquí que guiava a l’entrada massiva a Ceuta: «Home, atlètic, cabells arreglats, sense xancletes...»

La Policia els atribueix un paper clau en l’assalt de 70.000 persones a la frontera de Ceuta, tant el 30 com el 31 de juliol. Reben el nom d’«agents dinamitzadors», i per primera vegada els descriu un document policial oficial en un incident migratori massiu contra governs europeus.

En l’informe que el Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF) de la Comissaria d’Estrangeria de la Policia va elevar a la jutge María Tardón, al qual ha tingut accés aquest diari i que aquest dimecres va causar una crisi interna a Interior, destaquen elements de sospita com l’acció d’aquests individus sense uniforme. La cúpula policial i Interior no consideren la seva detecció una prova d’una orquestració marroquina de l’allau, però aquesta detecció sí que sosté l’asseveració policial que la riuada humana no va ser espontània, sinó organitzada.

Hi va haver, segons l’informe, «efectius uniformats de Forces de Seguretat del Marroc que donen indicacions als immigrants per accedir a Espanya». I hi va haver aquests altres capitostos no uniformats, a qui, sense que pugui atribuir-los dependència provada de Rabat, el CENIF considera una baula central en el «guiat actiu de la massa» durant l’assalt.

Trets principals d’aquests líders: adults no gaire joves, sense aspecte empobrit, en bona forma física, sense actitud histèrica, actuant al marge de la riuada i amb posat o accions de comandament.

Retrat robot

Els agents de la unitat d’intel·ligència d’estrangeria adjunten fotos i vídeos d’aquests «presumptes agents marroquins», com també se’ls diu a l’informe. En general són «individus no uniformats que, aparentment integrats a la massa i/o en la proximitat de dispositius policials, actuen, al marge de l’activitat de la multitud, com gestors del procés, monitorant en alguns casos i impulsant i dirigint en d’altres a la massa de persones en direcció a l’Espigó del Tarajal».

Feta la definició del capitost en l’assalt a la frontera, l’informe afegeix els elements del retrat robot. Es tracta d’un grup els actors del qual són homes, d’«entre 30 i 50 anys aproximadament», amb «complexió forta o atlètica» i amb «cabells curts (arreglats)», diu l’informe policial.

Els agents que han redactat les més de 50 pàgines elevades a la jutge assenyalen que aquests dinamitzadors no vesteixen com els altres en la riuada humana. «La vestimenta no coincideix amb la de la majoria de persones que miren d’entrar/sortir de Ceuta».

Els policies s’han fixat que «portin samarretes o polos de colors neutres i poc cridaners, sense estampats, pantalons llargs, gorra, calçat esportiu tancat (en lloc de les sandàlies o xancletes que porta la majoria de la gent)».

Un altre detall d’aquest esbós del presumpte agent camuflat: actua «en molts casos portant motxilles, ronyoneres o petits bolsos de mà».

Concentrats en la seva missió

Entre aquestes brotxades del retrat robot de l’infiltrat en l’allau sobre Ceuta hi ha també el comportament durant els fets del 30 i 31 de juliol. En fonts obertes, vídeos aportats per ciutadans o de xarxes socials, els agents de Policia els han vist «impartint instruccions a les Forces de Seguretat del Marroc».

En general, els detecten «un comportament que no encaixa amb la dinàmica de comportament de la massa que realitza l’entrada/sortida de territori espanyol». Aquest comportament es desprèn d’«actituds de control, lideratge i direcció de la situació davant les persones que els envolten».

Per a la Policia Nacional, aquestes actituds i actuacions responen a un patró. L’informe enviat a la jutge Tardón descriu «una conducta atenta a l’entorn, que transmet aplom, centralitat, diferenciació, lideratge, etc., respecte a la massa de persones que els envolta».

Com si fossin pastors d’un ramat, «caminen en sentit contrari al flux de persones, apartant-se de les vies de passada mentre observen el pas dels grups». Però, a més, se’ls ha vist «arengant la massa per continuar la marxa, ajudant altres a salvar obstacles al camí» o bé «gravant el discórrer de la massa de persones o mantenint converses permanentment pel telèfon mòbil com si registressin o monitoritzessin l’esdeveniment».

Assenyalar infiltrats

No hi ha precedents d’un perfil de capitost clandestí i una actuació descrites d’aquesta manera en un informe policial donat a conèixer després d’altres onades de migrants llançats contra les fronteres de països europeus en incidents similars.

No n’hi va haver després de la crisi de Ceuta, ni tampoc en les que, des de Turquia o Bielorússia, es van orquestrar en el passat. Diu el dossier policial enviat a l’Audiència Nacional que els promotors d’aquest tipus d’enviaments de multituds han anataprenent d’experiències anteriors, com l’entrada massiva a Ceuta del 17 de maig del 2021.

En aquell succés, els informes de Policia i Guàrdia Civil posteriors van parlar de gendarmes marroquins d’uniforme deixant passar els migrants. En aquest cas, tenien un paper de facilitadors, en un esglaó de proactivitat inferior al dels «dinamitzadors» infiltrats descrits en aquesta ocasió.

En altres atacs híbrids instrumentalitzant multituds de migrants, els informes publicats no van parlar d’aquesta figura. El 2021, durant una onada migratòria impulsada des de Bielorússia contra Polònia, la policia polonesa va descriure accions de guies bielorussos de la multitud, conduint-la cap a la frontera, i provocadors bielorussos en la línia mateixa fronterera. Aquests provocadors fins i tot, van arribar a intents registrats de demolició de la tanca o atacs llançant objectes a distància militars polonesos, des del costat bielorús.

La infiltració d’agents marroquins entre la multitud que la Policia Nacional sosté com una sospita és fins al moment una detecció nova en el fenomen. En el cas de l’allau migratòria de refugiats de l’Orient Mitjà des de Turquia cap a Grècia el 2020, les autoritats gregues també van detectar guies i organitzadors, però sempre a l’altre costat de la frontera: no van publicar informes d’actuació d’agents estrangers al seu propi territori.