Distinció
El Govern concedeix la Medalla d’Or de la Generalitat al xef Ferran Adrià i a la doctora Caterina Biscari
Illa encarrega als consellers agilitzar mesures en educació, habitatge i dependència abans del 2027
El Parlament ja té més partits nascuts al segle XXI que en el XX

El cuiner Ferran Adrià, Medalla d’Or de la Generalitat. / Ferran Nadeu
Carlota Camps
El Consell Executiu d’aquest dimarts aprovarà la concessió de la Medalla d’Or de la Generalitat, la màxima distinció que atorga la institució, al cuiner Ferran Adrià i a la doctora en física Caterina Biscari. Ho ha anunciat el mateix president, Salvador Illa, en un missatge a les xarxes socials, en el qual ha destacat l’«aportació a Catalunya» de les dues personalitats al llarg de la seva trajectòria. «S’ho mereixen, ens en sentim orgullosos», ha remarcat Illa.
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat el 1962, Adrià és un dels xefs més influents del món. Va dirigir El Bulli fins al seu tancament el 2011, convertint el restaurant situat a cala Montjoi (Roses) en un dels grans referents de la gastronomia contemporània. Així ho va certificar The New York Times Magazine el 2003, quan va situar Ferran Adrià i El Bulli al centre de la innovació gastronòmica mundial. També va ser elegit cinc vegades millor restaurant del món per The World’s 50 Best Restaurants.
Adrià ha rebut altres reconeixements anteriorment, com el Premi Nacional de Gastronomia al Millor Cap de Cuina, la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or al Mèrit Turístic o la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts. També ha sigut investit doctor honoris causa per diverses universitats.
El Govern destaca que, des dels seus inicis humils, va aconseguir construir «una trajectòria marcada per la curiositat, el rigor i la voluntat constant de qüestionar l’establert». «Adrià no es va limitar a transformar una manera de cuinar, sinó que va contribuir a crear un nou llenguatge gastronòmic. La seva investigació va renovar tècniques, processos i formes d’entendre l’experiència culinària, i va exercir una profunda influència sobre generacions de cuiners i creadors de tot el món», destaca l’Executiu.
Per la seva banda, Biscari és llicenciada en Física per la Universitat Complutense de Madrid i doctora en Física per la Universitat de Nàpols Frederic II, i ha desenvolupat la seva carrera científica en l’àmbit dels acceleradors de partícules. Nascuda a Sicília el 1957, ha dirigit des del 2012 i fins al 2026 el Sincrotrón ALBA, una de les principals infraestructures científiques de Catalunya.
Segons el Govern, Biscari ha liderat la consolidació de la infraestructura, l’ampliació de les seves capacitats científiques i la construcció d’una cultura d’excel·lència basada en l’atracció de talent i la confiança de la comunitat investigadora. En aquesta línia, destaca que durant el seu mandat la infraestructura ha acollit milers d’experiments en camps com la salut, els nous materials, l’energia, el medi ambient, el patrimoni cultural i el desenvolupament de fàrmacs, i més d’un centenar d’empreses utilitzen habitualment els seus instruments.
«La seva trajectòria combina excel·lència científica, servei a la societat i lideratge cooperatiu. Ha sigut també un referent per a les dones en la ciència i ha contribuït a visibilitzar la seva presència en els espais de decisió de la investigació europea», remarquen des de l’Executiu.
Biscari també ha rebut, entre altres distincions, el reconeixement de Fellow de la European Physical Society, l’Orde de l’Estrella d’Itàlia i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya.
L’acte institucional d’entrega tindrà lloc el 8 de setembre, a les 18.00 hores, al Palau de la Generalitat, i estarà presidit pel president Salvador Illa
- ‘Futbol en català’ fa 50 anys amb Puyal, el seu creador, 'passejant per alguna muntanya estranya
- Una sauna, un afartament de drogues i una cardiopatia: així explica el forense la mort a Eivissa de Flor Bollini, la ‘xamana dels empresaris’
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- Cadaqués, Puigdemont i l’atemptat de la Rambla
- Descobreix els tres tipus de viatges de l’Imserso que fixa el Govern: destinacions, preus i dates
- L'Ajuntament de Llançà ha pres la decisió de no invertir pràcticament ni un euro en el poble
- Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: 'Tenim un vincle molt especial
- El Si us Plau, quan Roses tenia ambient nocturn