L’escalada violenta a Ceuta posa en alerta les forces de seguretat

Un grup nombrós d’espanyols perseguint amb improperis un grup no menys nombrós de migrants a la platja d’El Trampolín de Ceuta i, al crit d’"Aquesta és la nostra platja", trencant el cordó policial i destruint les parades la nit del dia 26; la mateixa escena, la tarda del 27; vídeos que es fan virals amb efectes d’arenga; fotos circulant a les xarxes socials i grups de WhatsApp del vidre d’un vehicle militar trencat a pedrades per migrants. El Trampolín, convertit en símbol d’una Ceuta als veïns del qual els sembla espai per reconquistar... Són reflexos d’un símptoma que pot generalitzar-se, i que ha fet que les Forces de Seguretat de l’Estat desplegades a Ceuta elevin com a primer risc d’ordre públic un enfrontament generalitzat entre espanyols i migrants que pot donar-se en qualsevol moment.

En l’avaluació d’eventualitats que fa la Policia, i que mou per la seva escala jeràrquica, aquesta és la que té més possibilitats. No obstant, la seva perillositat és considerada menor que la d ’un altre esclat violent que contemplen: un enfrontament entre els mateixos migrants.

"Un atac d’espanyols contra estrangers pot ser més fàcil de controlar i menys durador que un al contrari, d’estrangers contra espanyols, o d’estrangers contra estrangers –explica a aquest diari un veterà de les unitats de control de masses de la Policia–. Hi ha migrants a Ceuta amb poc a perdre, ja molt tensats, que a la primera estiren qualsevol arma que vegin a mà, un ganivet, un pal, pedres...".

Els aldarulls entre migrants són percebuts com més perillosos per les fonts consultades, i apareixen en gairebé tots els escenaris previstos, que són, a més, aquests altres:

Baralles en els repartiments d’ajuda.

Les cues per rebre menjar, aigua o béns de consum s’han demostrat ja com a espais d’alta tensió, i requereixen presència policial sempre que és possible.

La raó: la situació de tensió ha arribat a un punt de maduresa en el qual s’han format clans de magribins que proven d’acaparar, forcen altres migrants a vendre o simplement els cobren deutes en espècie. Aquests clans intenten controlar productes bàsics als campaments improvisats i a les pernoctes en parcs i muntanyes, espoliant o imposant-se a la resta.

Aquesta situació, explosiva entre una massa desesperada, és un estat de coses dur per als subsaharians, els estrangers adults més vulnerables. "Els magribins no els consideren els seus iguals –explica una de les fonts esmentades–. En altres crisis s’ha vist com només els deixen menjar quan acaben ells. Si necessiten canviar diners, els treuen una bona part. Si han d’establir-se en un lloc, per a ells és el pitjor racó... Però tard o d’hora s’organitzaran per defensar-se dels magribins..."

Matinades de tensió

Entorn de la una de la matinada es donen les pitjors situacions d’ordre públic, refereixen agents que estan de patrulla. Entre la massa de migrants, expliquen, hi ha una porció –segurament majoritària– que implica un projecte sincer de recerca de millors condicions de vida, i que no vol posar-la en perill amb una detenció; i hi ha una altra porció sense pla, marginal i lligada a xarxes delinqüencials per sobreviure, a la qual no li importa el mal comportament.

La nit és per a aquesta facció el moment propici per sortir de les zones boscoses cap als barris de Ceuta i buscar recursos i drogues, treure’ls a altres migrants o, simplement atacar els febles. Un guàrdia civil acabat de retornar a la Península relata com un els interrogats en actuacions policials aquests dies li explicava que fa set anys que intenta entrar a Europa «i ja li és igual tot, fins i tot anar a presó, perquè passarà menys penalitats que les que ja ha patit».

En el quadro de delictes nocturns, n’hi ha un d’especialment preocupant: la Fiscalia General de l’Estat té comptabilitzades 16 denúncies d’agressió sexual amb 17 víctimes. A les Forces de Seguretat sospiten que són moltes més les violacions que no han sigut denunciades.

Aquests casos causen gran inquietud entre el veïnat, que ha començat a organitzar partides que surten al carrer de nit, quan regna a Ceuta el toc de queda que, de facto, imposa la por entre la gent. Aquests veïns surten sense objectiu clar, però en trajectòria de col·lisió.

Agitació organitzada

De moment, les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional, juntament amb els antiavalots UPR del mateix cos i els GRS de la Guàrdia Civil, tenen com a principal previsió la d’haver d ’interposar-se entre grups humans que vulguin agredir altres grups humans.

Però en la valoració de riscos que confirmen a aquest diari no és absent a més el de campanyes d’agitació – espontànies o no – que enverinar els migrants per assaltar comerços o camions en càrrega i descàrrega; o com a resposta a atacs dels veïns; o en un moment crucial: quan les devolucions s’accelerin amb el treball incrementat de triatge i filiació d’estrangers, i es vegi més pròxim el moment de retornar al Marroc. Una part dels joves que resisteixen a Ceuta van fugir del Marroc per evitar que els enviïn com soldats al Sàhara.

El risc de vídeos virals, desinformació o arengues a les xarxes socials té dues direccions: també la de l’ esca entre els veïns si esdevé un delicte flagrant comès, per exemple, contra menors, ancians o dones de Ceuta... sigui o no cert.

"Ho controlarem"

En aquestes jornades d’alta tensió a Ceuta, un policia dedicat a seguretat ciutadana o un antiavalots camina una mitjana de 20 quilòmetres al dia. Refeix l’anècdota un veterà cap dels reforços enviats a la ciutat. Hi ha a Ceuta ara 1.700 policies, una de les concentracions més grans per habitant del món. D’aquests, 217 són de brigades d’estrangeria. Amb l’arribada d’un grup de les UIP des de Bilbao, hi ha cinc unitats d’antiavalots –cada una amb sis equips de set integrants– desplegades a Ceuta.

Per anar rotant als que estan en servei, la setmana que ve està prevista la incorporació d’un altre grup, enviat des de València. "Tenim la ciutat perfectament planimetrada, i totes les situacions previstes. Ho controlarem", assegura C., un dels oficials anomenats en aquesta convocatòria, fins i tot admetent un altre dels escenaris: enfrontaments i desordres fragmentats per tota la ciutat.

Els nouvinguts han sigut allotjats en pavellons militars espartans, on hi ha llits, però no taquilles ni altres comoditats mínimes. El Sindicat Unificat de Policia, degà de les centrals del Cos, ha demanat que els policies, a falta d’allotjaments a Ceuta, siguin allotjats en un creuer, "però no com aquells del procés – recorda Guzmán R. M., portaveu de la Federació d’UIP d’aquest sindicat, que va patir un d’aquells "piolins"–, sinó en condicions dignes, amb un camarot per a cada funcionari".

De l’escorcoll de Ceuta i de les situacions a què s’enfronten els policies "es generarà doctrina per estudiar a l’Acadèmia", aposta C. Però és un cas únic: ni per a aquest comandament ni per a Guzmán es poden extreure lliçons dels aldarulls del procés per al que passa a Ceuta. "Això és completament diferent, i el terreny que cal controlar és molt menor". C. descarta la possibilitat que s’estengui una intifada generalitzada entre els migrants que forcen la seva permanència a la ciutat. "Són uns quants milers, però manquen de tot recolzament social a Ceuta. Ni tan sols els veïns musulmans els donen suport".

Militars als carrers

En l’actual clima de tensió a la ciutat, i mentre sigui tan nombrós el col·lectiu de migrants deambulant, no es preveu retirada o reducció dels efectius militars que col·laboren en tasques de seguretat ciutadana, expliquen fonts de l’Exèrcit.

El desplegament de forces militars a Ceuta o Melilla en tasques de recolzament a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no és en absolut nou. N’hi va haver ja en la primera gran crisi migratòria de Ceuta, el maig del 2021, amb unitats del Regiment de Cavalleria Montesa 3 i del Tercio Duque d’Alba de la Legió patrullant els carrers i apostats, sobretot al passadís final de retorn cap al lloc fronterer d’El Tarajal.

En aquest emplaçament, l’Exèrcit va col·locar soldats musulmans, que sabessin dariya i poguessin dirigir-se en aquesta llengua als marroquins que emprenien el camí de tornada, i van fer famoses imatges d’uniformats amb casc i armilla acompanyant, amb la mà a l’espatlla, nedadors penedits després de 72 hores d’extenuant deambular per la ciutat.

El 2005, després d’un greu incident amb cinc subsaharians morts a trets al costat marroquí quan provaven de saltar la tanca (dos dels cossos van caure del costat espanyol), el Govern presidit per Zapatero va ordenar el desplegament de tropes davant les tanques de Ceuta i Melilla, que va durar diversos mesos.

El 2001, unes obres de reforma de la tanca de Melilla van requerir també reforços militars. Hi va haver llavors, governant José María Aznar, tensió entre Interior i Defensa. La raó: qui es feia càrrec del pagament de les dietes de les tropes, 400 soldats de dos batallons enviats des de la Península.