Catalunya reforma 170 tràmits administratius per intentar reduir la burocràcia: "L’objectiu és fer més fàcil la vida a la gent"

Un dels primers objectius que es va plantejar el Govern de Salvador Illa fa dos anys a l’arribar al càrrec va ser intentar reduir la burocràcia a Catalunya, que va identificar com un problema de primer ordre per als ciutadans i també com un fre a l’activitat econòmica. Arribat l’equador del mandat, la Generalitat ha reformat 170 tràmits administratius de tots els àmbits per agilitar-los i vol que en siguin 210 abans d’acabar la legislatura. En total, és la responsable d’uns 2.000 tràmits.

Els canvis s’han introduït en àmbits molt diversos, com la salut, l’educació, l’empresa, l’agricultura i la justícia. Per exemple, si algú ha d’operar-se en un hospital públic de la Generalitat, ja no ha de desplaçar-se uns dies abans al centre per firmar el consentiment previ a l’operació. Ho pot fer de manera digital a través de l’espai virtual ‘La Meva Salut’. L’Hospital de la Vall d’Hebron ja fa temps que ho va posar en pràctica. L’anestesiòloga Sandra Galve Granado defensa que ha suposat una millora "per als pacients i per als professionals". "El pacient guanya la tranquil·litat de tenir el document i poder llegir-lo tranquil·lament, mentre que el professional té la certesa que el pacient ja el llegirà quan vulgui", exposa.

La reforma també ha arribat a les acreditacions de català: ja no s’ha d’acostar a una oficina del Consorci de Normalització Lingüística per recollir el certificat més bàsic, que es pot obtenir digitalment a través de l’àrea privada de la web de la Generalitat. També els professors han vist alleugerit algun tràmit, ja que la borsa per a les substitucions de docents es pot gestionar en temps real a través d’una aplicació mòbil. Això està pensat per accelerar la cobertura de les baixes i treure càrrega burocràtica als centres educatius.

Aquest combat contra la burocràcia també té per objectiu facilitar l’activitat econòmica. Així, s’han reduït els tràmits per demanar les autoritzacions necessàries per organitzar activitats a la platja; per realitzar activitats econòmiques a les carreteres –com l’obertura de restaurants–; per donar-se d’alta com a productor de residus o per registrar oficialment la compra de maquinària agrícola, entre altres qüestions.

Aquesta iniciativa s’ha portat a terme a través del programa Catgirem i ha suposat una inversió d’11,3 milions d’euros. Segons càlculs del mateix Govern, ha de servir per estalviar a la ciutadania més de sis milions d’hores en gestions administratives. El procés per portar a terme els canvis ha inclòs entrevistes a 2.000 persones usuàries i l’anàlisi de 20.000 queixes rebudes per Generalitat.

"L’objectiu és fer més fàcil la vida a la gent"

Albert Dalmau

— Conseller de Presidència

Aquesta reforma de l’administració està liderada per la Conselleria de Presidència, que dirigeix Albert Dalmau. "L’objectiu és fer més fàcil la vida a la gent i, en una espècie de lluita contra la burocràcia, poder fer els tràmits més comprensibles, més àgils i més clars", explica el conseller. També es pretén "reduir el temps" que les persones dediquen a la seva relació amb l’administració, que de vegades pot posar al límit la paciència de la gent. Dalmau està convençut que una menor burocràcia no només repercuteix en la vida dels ciutadans, sinó també en la dels treballadors públics. "Un excés de burocràcia i un excés de llenguatge complicat genera errors tant per part dels ciutadans com de la mateixa administració", conclou.

Intel·ligència artificial

En tot aquest projecte la intel·ligència artificial (IA) té un pes important: s’han desenvolupat 38 sistemes d’IA orientats a recolzar l’agilitat dels tràmits. El cas més destacat és el de la nova web de la Generalitat (gencat.cat). El primer que troba un usuari és una intel·ligència artificial a la qual se li pot preguntar per qualsevol consulta o tràmit vinculat amb l’administració catalana. Dalmau defensa que amb aquesta tecnologia el Govern "no vol substituir ningú", però considera que és una "eina imprescindible per fer més eficient la tasca" dels funcionaris.

Aquesta guerra contra la burocràcia també ha suposat l’eliminació de 1.800 formularis en PDF, que han sigut substituïts per formularis en HTML. És a dir, les dades s’envien directament a través de la web de manera interactiva. Això significa que no s’ha de descarregar cap document, cosa que estalvia temps a l’usuari. També s’ha potenciat l’ús de Bizum. Com va explicar EL PERIÓDICO al seu dia, la Generalitat ha quadruplicat els diners que rep a través de l’aplicació de pagaments instantanis: va passar dels 300.000 euros ingressats el 2024 als 1,4 milions del 2025.

Una reforma amb 50 propostes

Aquesta guerra contra la burocràcia forma part de la reforma global de l’administració que va llançar el president l’any passat a partir d’un document amb 50 propostes elaborat per un grup d’experts. Algunes d’aquestes propostes ja s’han portat a terme, com l’eliminació de la cita prèvia obligatòria a l’hora de relacionar-se amb l’administració o la reforma integral de la web de la Generalitat per facilitar les gestions dels ciutadans.

Altres d’aquelles mesures estan en ple tràmit. La més recent –anunciada aquesta setmana–, és l’impuls d’una llei perquè l’elecció dels directius del sector públic es faci per mèrits i capacitat i no per adscripció política com fins ara. El president està convençut que si millora la percepció de la gent cap a l’administració es podrà combatre "el discurs de l’antipolítica", segons el qual res funciona i tot va malament. En definitiva, creu que una administració més eficaç també pot ser un element que contribueixi a frenar l’auge de l’extrema dreta.