Puigdemont recupera la llei per a la delegació de competències en immigració: "No podem pagar també aquesta factura"

Junts tornarà a registrar al Congrés la llei perquè Catalunya tingui delegades les competències en immigració. El partit, que assegura que farà el pas les pròximes "setmanes", justifica que això evitaria a Catalunya rebre l'"impacte" de crisis com la de Ceuta. "Els catalans no podem pagar també aquesta factura", ha afirmat el líder de la formació, Carles Puigdemont, en un missatge a les xarxes, en el qual també carrega contra la regularització de migrants dels últims mesos. Segons l’expresident, la Unió Europea "passarà factura" al Govern per aquesta mesura que, segons assenyala, molts governs europeus consideren "mal feta i descontrolada".

"Vam proposar la delegació de totes les competències en matèria d’immigració, que el PP, VOX i Podem es van posar d’acord per rebutjar, per disposar de les eines necessàries per evitar que crisis com les de Ceuta i Melilla impactin en els nostres serveis públics, cada dia més insuficients per atendre les necessitats dels catalans", assevera Puigdemont, després que milers d’immigrants hagin accedit a la ciutat autònoma nedant i a peu vorejant l’espigó que separa Ceuta del Marroc.

A més, el postconvergent assegura que la "irrupció massiva" de joves marroquins a Ceuta "no respon a una crisi humanitària", i apunta a una "estratègia deliberada". "El Marroc és una potència diplomàtica de primer nivell. Sospito que els seus serveis d’intel·ligència també ho són", afirma Puigdemont, mentre nega que es pugui tractar aquest país de "peó" i es mostra sorprès que Espanya "s’hagi deixat agafar a contrapeu i no hagi estat a l’altura". "La irrupció massiva de joves marroquins no respon a una crisi humanitària, sinó a una estratègia deliberada en la qual conflueixen diversos elements que, en el seu conjunt, encaixen amb el concepte de conflicte híbrid", remata.

La llei pactada entre socialistes i postconvergents, després d’una dura negociació que es va allargar més d’un any, va ser tombada al Congrés el setembre del 2025 amb els vots de Podem, el PP i Vox. La llei ni tan sols va arribar a tramitar-se, ja que no va superar ni la primera votació. El partit liderat per Ione Belarra argumentava que era una norma "racista" i, tot i que durant aquest últim any s’ha obert a reconsiderar la seva posició en més d’una ocasió, aquesta posició mai s’ha materialitzat en res.

Entre altres qüestions, la norma habilitava la Generalitat per emetre els permisos de residència temporal i de llarga durada, i donava poders als Mossos d’Esquadra en ports i aeroports. A més, ampliava la plantilla de la policia catalana en 1.800 nous agents per arribar als 26.800 efectius el 2032. No obstant, el principal escull per a Podem es trobava en el preàmbul, en el qual es parlava de seguretat i de "drets i deures".

"Es pot no fer res davant les imatges que no arriben des de Ceuta i que, per tant, continuïn creixent els extrems, sobretot l’extrema dreta; o es pot aplicar de manera immediata el mètode de Junts: que Catalunya tingui el control absolut de la immigració i les fronteres. Tornem a presentar la llei, veurem què fan els partits, si estan a favor d’una solució o ja els va bé seguir en aquest caos", ha anunciat la portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras.