Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Primer canvi en el Govern

Raúl Moreno, nou conseller de Drets Socials en substitució de Mònica Martínez Bravo

El successor al capdavant del departament se centrarà a donar continuïtat a la tasca exercida per Mònica Martinez Bravo, que deixa el càrrec per motius personals

Moreno, amb una llarga experiència política vinculada al municipalisme i a l’àmbit social, serà el primer educador social que ostenta el càrrec de conseller

El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la fins ara consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, i Raúl Moreno, que serà el seu successor

El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb la fins ara consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, i Raúl Moreno, que serà el seu successor / Raquel Pérez

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Sara González

Barcelona

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es disposa a executar el primer canvi en el seu Govern de la legislatura. EL PERIÓDICO ha avançat en exclusiva que la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, no continuarà al capdavant del departament a petició pròpia des d’aquest mateix dimarts i serà rellevada en les pròximes hores. Amb la seva sortida, el fins ara secretari general de la conselleria, Raúl Moreno, graduat en Educació Social, assumirà aquesta cartera amb vocació de donar continuïtat a l’agenda desplegada fins ara en aquest àmbit. La previsió és que sigui l’únic canvi que es produeixi en el Consell Executiu just a les portes de l’aturada estival i que es compleixin dos anys de la investidura d’Illa.

En una compareixença institucional, el president ha confirmat el canvi anunciat per aquest diari i ha concretat que Moreno serà oficialment nomenat en les pròximes hores perquè aquest dimarts participi ja a la reunió del Consell Executiu. A Martínez Bravo li ha agraït la seva «dedicació i compromís» per haver afrontat el redisseny del sistema de protecció social i Moreno ha destacat la seva llarga trajectòria «a favor de la justícia social».

La consellera ha pres la decisió d’anar-se’n per motius personals i així l’hi va comunicar fa unes setmanes al president, que ha mantingut una absoluta discreció fins al punt que no ha sigut fins a l’últim moment quan el conjunt de consellers ha conegut el canvi. El març de l’any passat, aquest diari ja va explicar que, per circumstàncies familiars, la dirigent vivia a cavall de Barcelona i Madrid, per la qual cosa concentrava la seva agenda pública de dilluns a dijous per conciliar, una dinàmica que s’ha mantingut i que ha sigut objecte de crítica per part dels partits de l’oposició per considerar que es tracta d’una situació que no és habitual en un membre del Govern.

La independent que va refundar la DGAIA

MartínezBravo va ser

una de les independents per les quals Illa va apostar per incorporar al Govern després de la seva investidura el 8 d’agost del 2024. Doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology i llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra, va deixar la secretària general d’Inclusió al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per fer el salt a la Generalitat. Amb un perfil eminentment tècnic, la crisi més gran que ha hagut de gestionar durant aquests gairebé dos anys ha sigut la de les presumptes irregularitats a la DGAIA i les polèmiques sobre el sistema de protecció a la infància, un compromís heretat dels governs anteriors que va acabar amb la dissolució d’aquest organisme i la creació de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

La consellera també ha prioritzat des de l’inici de la legislatura la reducció de les llistes d’espera en dependència i la modernització del sistema de prestacions socials. Recentment ha posat també en marxa el Pla Cura per aconseguir que l’ajuda per dependència s’acabi rebent en un termini de 60 dies i que els casos més greus cobrin una prestació automàtica de 200 euros, una aposta que el mateix president Illa ha definit com la «transformació més ambiciosa» des que existeix la llei.

Reptes com aquest quedaran a partir d’ara en mans de Moreno, el nou conseller, que fa anys que està dedicat a la carpeta de drets socials, matèria de la qual ja s’encarregava en la seva tasca de diputat quan el PSC estava a l’oposició. És, de fet, el primer graduat en Educació Social que ostenta el comandament en un departament de la Generalitat. Moreno s’ha forjat en la política municipal de Santa Coloma de Gramenet, on va ser regidor durant 12 anys fins que el 2015 va entrar al Parlament i va ocupar un escó fins que va ser nomenat secretari general de Drets Socials el 2024. El nou conseller és, doncs, un pota negra del partit, en les joventuts del qual va començar a militar als 18 anys –va liderar la JSC entre 2006 i 2009–, i forma part de la direcció.

Illa descarta una remodelació

Illa ha negat que vulgui impulsar una remodelació del seu Govern. Els que treballen colze a colze amb ell recorden que no és un dirigent procliu als canvis quan considera que l’engranatge funciona. Per ell, el relleu a Drets Socials respon únicament i exclusivament a la voluntat de la fins ara consellera de deixar la Generalitat, i no al fet que tingui vocació de redissenyar la composició de l’Executiu.

Més enllà de la consellera de Drets Socials, el focus s’ha situat aquesta setmana en la de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, després que Junts hagi trencat el govern municipal de Girona amb Guanyem i ERC. La dirigent, que és també portaveu del Govern, no ha revelat si tornarà a ser alcaldable en les eleccions municipals de l’any que ve i defensa que està centrada en la seva responsabilitat com a consellera i en reptes com el de l’habitatge i Rodalies. Fonts socialistes afirmen que els plans d’Illa passen per mantenir-la el màxim de temps possible exercint com un dels principals tòtems del seu Govern, mentre és conscient que és l’aposta més segura que té el PSC per conquerir l’alcaldia de Girona, l’única capital de província que no governen. Els comicis seran el maig del 2027, per la qual cosa el president té encara marge per decidir si hi haurà o no més canvis.

Tracking Pixel Contents