Berta Rodón, de 96 anys, torna a passejar en bicicleta: "Torno a sentir el vent a la cara"

La Berta Rodón s’acosta a poc a poc, ajudant-se amb el caminador, al seient situat a la part davantera d’un tricicle elèctric, preparada per sortir a descobrir nous racons de Barcelona. La calor de les darreres setmanes l’ha fet anar més preparada de l’habitual i ha baixat de la seva habitació de la residència i centre de dia de Gràcia amb un vistós barret rosa per protegir-se del sol.

«Avui m’havien convidat a anar a la platja i no hi he volgut anar, per poder anar en bicicleta», confessa aquesta argentina, nascuda el 1930 —«No vull dir l’edat, feu vosaltres els càlculs»—. Aquesta serà la seva segona passejada a bord d’un dels nou tricicles adaptats que l’associació En Bici Sense Edat té a Barcelona per treure de la rutina i oferir un passeig a persones grans o amb mobilitat reduïda.

L’entitat celebra aquest 2026 els seus primers deu anys de passejades solidàries. No només a Barcelona, sinó també en quinze municipis catalans més: Cardedeu, Castelldefels, Cornellà, el Palau d’Anglesola, Esplugues, la Garriga, Girona, Granollers, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Ripoll, Tarragona, Terrassa i Vilanova i la Geltrú disposen d’aquest servei per a la gent gran.

Els més de 230 voluntaris de l’associació són els encarregats de conduir aquests vehicles adaptats. Aquest matí és el torn de Dídac Sabater, que guiarà la Rodón i la seva companya Montse, voluntària de la residència, per descobrir alguns dels racons menys turístics del barri de Gràcia.

Sabater fa tres anys que és voluntari per omplir els seus matins. Ho fa com a homenatge a la seva mare. «Va estar deu anys en cadira de rodes», explica. «Quan em vaig topar amb una de les bicicletes al Poblenou, de seguida em va recordar molt a ella», diu Sabater, que assegura que la seva funció és molt més social que física: «Al final, la passejada no té importància; el que importa és la visibilitat que donem a aquestes persones i poder parlar i intercanviar experiències amb elles».

Dit i fet, Sabater s’hi va apuntar, va fer el curs de formació quan el van avisar tres mesos més tard i ja fa tres anys que fa dues o tres sortides setmanals. Voluntaris com ell són els que van permetre que durant tot el 2025 es fessin més de 1.800 passejades, segons explica la fundadora del programa i coordinadora general, Elisa Ojeda. Va ser ella qui va descobrir la iniciativa Cycling Without Age a Dinamarca l’any 2012 i hi va veure potencial a Catalunya, on el projecte va aterrar el 2016.

La idea essencial és que les persones grans «tornin a tenir el dret de sentir el vent a la cara», resumeix. L’èxit del programa ha estat gradual, però contundent. «Tenim 300 voluntaris en llista d’espera», revela Ojeda. I estan pendents de rebre el desè tricicle adaptat gràcies a un projecte de micromecenatge.

La Conselleria de Drets Socials va conèixer el programa i, des del maig passat, hi col·labora des de la residència de gent gran de Gràcia. Allà dormen cada dia, al costat dels residents, l’Alfonsina i l’Eulàlia. Són els noms que els voluntaris han triat per als tricicles que han de portar la Montse i la Rodón pel barri.

«Al principi, els tricicles tenien números i ens semblava molt impersonal», explica Ojeda. Per això es va decidir que els noms havien de ser de dones i tenir alguna relació amb Barcelona o amb el ciclisme. «Tenim l’Eulàlia i la Mercè, que són les patrones de la ciutat, i també l’Alfonsina», en homenatge a Alfonsina Strada, la italiana que es va convertir en la primera dona a competir en una cursa ciclista masculina a principis del segle XX.

Una ruta per la memòria

A bord de l’Alfonsina, la Rodón i la Montse inicien la seva passejada pel barri. A més de Sabater, els acompanya en un segon tricicle Jesús Espeja. Aquest professor jubilat va començar a recórrer Barcelona en bicicleta per ocupar el seu temps i, quan va veure que podia fer-ho acompanyat de persones grans, no va dubtar a apuntar-se al programa.

«He conegut gent increïble; això és una meravella», resumeix entusiasmat. «Em va marcar molt una senyora, que tenia prop de cent anys. Vam fer el recorregut des de l’Escola del Bosc de Montjuïc fins als refugis antiaeris del Poble-sec i se’n recordava de tot», explica.

La ruta porta la Rodón i la Montse, passant per les obres del mercat de l’Abaceria, fins a la plaça de la Virreina, el parc de l’Alzina i el carrer de l’Encarnació. La calor també obliga els voluntaris a fer una parada a l’interior de l’església de Sant Joan de Gràcia, on les dues dones reben una breu explicació sobre la capella i el seu característic sostre de trencadís.

Després de la pausa, la ruta continua per la resta de places del barri abans de tornar, unes dues hores més tard, cap a la residència. «M’agrada molt anar en bicicleta… Et porten pertot arreu i vas coneixent més coses, encara que després no me’n recordi», riu la Rodón.

«Segons ens expliquen a les residències, les persones usuàries tornen al seu entorn més animades, amb més ganes de fer coses, i animen la resta de residents a apuntar-s’hi», explica Ojeda. Són unes virtuts d’aquestes passejades que també defensa el director general de Gent Gran de la Generalitat, Pedro Cano, que aquesta setmana va conèixer la Montse i la Rodón a Gràcia.

«Els ajuda a socialitzar i a sortir del seu entorn habitual», explica Cano, la primera persona que ocupa aquest càrrec, creat per la Generalitat per dissenyar una estratègia integral per afrontar el repte demogràfic. «També els dona l’oportunitat de fer una cosa que és divertida per si mateixa: si tu i jo hi pugéssim, també ens agradaria», exemplifica.

Cano, metge de formació, assegura que, de fet, aquesta activitat és perfectament receptable per a la gent gran i que serà més fàcil prescriure-la en els pròxims anys. «Aquesta activitat és un cas de prescripció social, perquè socialitzes, surts del teu entorn i fas comunitat», defensa. «És una eina que tenim a la nostra disposició ara i que es normalitzarà els anys vinents.»Potser aquestes passejades han contribuït a millorar la salut de la Rodón, que als seus 96 anys continua en plena forma. Ella, almenys, no té cap secret per explicar la seva longevitat, tot i que recomana als joves «que visquin bé i que gaudeixin, però sense fer mal».

Mentre espera la pròxima passejada amb en Dídac, en Jesús o algun altre voluntari d’En Bici Sense Edat, assegura que no mirarà la final del Mundial entre les seleccions del seu país natal i del país d’acollida. «Procuro no mirar-la, perquè em poso molt nerviosa», explica.

Subscriu-te per seguir llegint