El Tribunal Suprem dicta que les escoles catalanes no poden excloure el castellà dels seus rètols

El Tribunal Suprem ha anul·lat una instrucció de la Generalitat que establia que la retolació dels centres educatius sostinguts amb fons públics havia d’estar en català, occità a l’Aran i llengua de signes catalana quan correspongués. L’alt tribunal considera que les escoles no poden excloure el castellà de la retolació de les seves instal·lacions. La Sala Contenciosa Administrativa considera que aquesta exclusió no s’ajusta a dret i ha anul·lat un apartat de les instruccions d’organització i gestió dels centres docents per al curs 2022-2023, aprovades pel Departament d’Educació de la Generalitat el juliol del 2022.

El punt anul·lat indicava que "la retolació dels espais del centre és en llengua catalana"; en occità, a l’Aran, i en llengua de signes catalana si correspon, que són les llengües de referència del sistema educatiu.

El Suprem estima així el recurs presentat per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, que va comptar amb el suport de la Fiscalia, contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El TSJC havia donat la raó a l’entitat recurrent en altres aspectes del document de la Generalitat, però va considerar que la retolació dels centres no formava part de l’activitat educativa i que, per tant, no es podia aplicar en aquest punt la prohibició d’excloure el castellà com a llengua vehicular.

El Tribunal Suprem discrepa d’aquest criteri. En la seva sentència, afirma que l’ensenyament no pot limitar-se únicament al que passa dins de les aules, ni als llibres de text o materials docents. Segons els magistrats, l’espai físic en el qual es desenvolupa l’activitat educativa també en forma part.

La sala assumeix en aquest punt l’argument de la Fiscalia, que va defensar que les instal·lacions dels centres són l’"escenari" o el "paisatge" de l’activitat educativa. Per això, considera que la llengua utilitzada en senyals i cartells dins d’escoles i instituts no és irrellevant des del punt de vista educatiu.

"No és el mateix, a efectes de la visió de les coses que es transmet als alumnes, un espai físic on senyals i cartells estan només en una de les dues llengües de la corresponent comunitat autònoma", assenyala la sentència. "La llengua feta servir a la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l’ensenyament", afegeix.

El Suprem conclou que excloure el castellà de la retolació dels centres sostinguts amb fons públics afecta negativament la seva condició de llengua vehicular de l’ensenyament o, almenys, en limita la "normalitat".

La sentència també recorda que el castellà és llengua oficial a tot Espanya i que, per això, no pot quedar exclòs de les comunicacions entre els poders públics i els ciutadans. El tribunal considera que els cartells i senyals dels edificis de l’Administració són també una forma de comunicació amb les persones que hi accedeixen.

Per aquesta raó, la sala entén que la retolació dels centres educatius no és aliena al règim de cooficialitat lingüística. Segons el Suprem, excloure el castellà en aquest àmbit no respecta l’article 3 de la Constitució i podria introduir una diferència de tracte injustificada per raó de llengua, en relació amb l’article 14.

El tribunal precisa que ja s’havia pronunciat en el passat sobre l’ús de llengües en la retolació, però remarca que aquesta és la primera vegada que aborda directament la qüestió en centres docents. També aclareix que la retolació en escoles i instituts té una dimensió pròpia, diferent d’altres àmbits com els establiments comercials, perquè en aquest cas entra en joc el dret a l’educació reconegut a l’article 27 de la Constitució.