L'espectacle de la Sagrada Família es va assajar en secret a l'Empordà: "Un conductor va sortir derrapant com si hagués vist una aparició mariana"

L’espectacle que va culminar la benedicció papal de la torre de Jesús de la Sagrada Família es va veure a Barcelona, però una de les seves imatges més comentades es va preparar en secret a l’Empordà. Abans que els 700 drons dibuixessin al cel el perfil de Gaudí observant la seva obra magna completada en altura, l’equip va haver d’assajar la figura lluny del temple i de les mirades indiscretes.

Segons ha explicat el director creatiu de l'espectacle, Igor Cortadellas, al Versió RAC1, aquelles proves, fetes en carreteres secundàries dels voltants de Celrà i de l’Empordà, van permetre treballar amb discreció una de les grans sorpreses del muntatge. La discreció, però, no va evitar alguna escena inesperada. Durant un dels assajos, un conductor va veure aparèixer la figura de Gaudí al cel, va frenar en sec, va obrir la porta i va treure el mòbil per fer-ne una fotografia.

"Imagina’t estar assajant un dia qualsevol pels voltants de Celrà o de l’Empordà i que, de cop, un cotxe clavi el fre, el conductor obri la porta i tregui el mòbil per fer una fotografia. Vam començar a córrer per demanar-li que, si us plau, no ho compartís, però ell estava tremolant i absolutament desbordat. Va sortir derrapant com si hagués vist una aparició mariana", recordava Cortadellas. El secret era clau: "Si algú ens robava la figura de Gaudí, ens quedàvem totalment fora de joc".

Un espectacle lloat

Aquella imatge assajada a l’Empordà va acabar convertint-se en un dels moments més celebrats d’un espectacle de gran format a la Sagrada Família que rep lloances a tot arreu. Llum, arquitectura, música, pirotècnia i drons es van sincronitzar en un xou que va lluir tant per al públic presencial com per als incomptables espectadors de la retransmissió. En el muntatge hi han participat professionals de disciplines molt diverses, si bé sobresurt el nom d’Igor Cortadellas.

La basílica va confiar a aquest barceloní de 50 anys la direcció artística de la commemoració dels 100 anys de la mort de Gaudí. Al costat del seu equip, Igor Studio, es va submergir en els preparatius durant un any i mig. Ja havia col·laborat abans amb el temple modernista, per exemple en un mapping sobre la façana de la Passió també molt celebrat. També va obtenir una gran repercussió amb la gala del centenari de Telefónica al Gran Teatre del Liceu, institució amb la qual actualment col·labora per apropar les òperes al públic digital.

L’estudi, ubicat en una nau del barri de Gràcia, s’autodefineix com a especialista en "formats immersius" i continguts "per captivar grans audiències". Explica que, en els seus més de deu anys de trajectòria, s’ha atrevit amb una pel·lícula en realitat virtual, campanyes globals i projectes a mida per a grans marques o esdeveniments, com la Copa Amèrica de Vela, la Fundació La Caixa, L’Auditori, orquestres de mig món i productores internacionals com Warner o Universal. També ha rebut diversos premis, per exemple al Festival de Canes, als premis Lux o als TEA Awards de Los Angeles.

3Cat aposta per Cinema Live

Tan important com idear l’espectacle era mostrar-lo al públic en directe i en diferit. L’havia de poder gaudir el papa Lleó XIV, assegut en un tron blanc davant la façana del Naixement, i alhora havia d’arribar a una audiència global a través d’una retransmissió televisiva impactant. Per això, el temple comptava amb la complicitat de la televisió pública catalana, 3Cat, que va estrenar aquest dimecres a la nit un sistema tecnològic inèdit.

3Cat ha explicat que va apostar per Cinema Live, una mena de cinema en directe que combina les tècniques pròpies d’un directe de televisió amb la narrativa i els efectes cinematogràfics. Amb prou feines s’ha utilitzat als Estats Units, per exemple per a les famoses actuacions de la mitja part de la Super Bowl. Va contractar com a consultor el britànic Hector Sole-Bradshaw, mànager tècnic de grans produccions, per pilotar el projecte.

El cap d’imatge de la cadena, Paulí Subirà, va assumir la realització in situ dels deu minuts de xou, des d’una unitat mòbil aparcada davant el temple. La direcció de fotografia va ser de Domènec Gibert i la gaffer Eva Parra va ajustar la llum. Es va valer de 21 càmeres independents i 700 drons per recrear la imatge de Gaudí al cel. També disposava d’algunes escenes, com l’orquestra que toca sota la torre, gravades anteriorment.

La llum de la creu

La il·luminació artística de la creu de Jesús també s’estrenava amb l’espectacle. Va ser desenvolupada per la Fundació Endesa, explica la companyia en una nota, i és la tercera que realitza en dues dècades per al temple després d’haver il·luminat la façana de la Passió el 2007 i l’estrella de Maria el 2021. "Incorpora tecnologia led d’alta eficiència, que permetrà un estalvi energètic del 38% i evitarà l’emissió d’uns 845 kg de CO₂ a l’any en comparació amb un enllumenat convencional", exposa.

"El disseny està concebut per respectar l’obra de Gaudí i reforçar el valor simbòlic del conjunt", afegeix. Es compon de 24 feixos de llum distribuïts entre els braços de la creu, l’escala interior i l’hiperboloide de l’Agnus Dei, sorgits de projectors i lluminàries led integrats a l’estructura de la torre.

El que no va veure el Papa

Lleó XIV i els 8.000 convidats a l’acte, repartits entre l’interior i una grada exterior, van participar en un moment històric i molt probablement irrepetible. A més, el públic tenia un paper clau en l’espectacle en sostenir un mar de llums individuals que s’il·luminava al ritme de la música. No obstant això, el "peatge" era que no podien veure directament alguns detalls del muntatge. En especial, el dibuix de Gaudí al cel realitzat amb drons, ja que aquests aparells no poden sobrevolar el temple ni acostar-se a les autoritats per seguretat.

Unes pantalles gegants van permetre que el Papa, les autoritats i la resta d’assistents poguessin veure aquesta picada d’ullet al centenari del geni modernista. Des de diferents punts de la ciutat es va poder veure l’eixam de llums voladores sobre l’Eixample, però la cadena revela que el pla general que va utilitzar la retransmissió televisiva per emmarcar temple i drons es va prendre des del barri de Torre Baró.

Un altre element important del muntatge no el van veure ni els presents ni els espectadors del vídeo. Com ha explicat un integrant dels cors de l’acte, mig miler de cantors adults havien d’acompanyar el centenar de veus blanques infantils a l’exterior del temple per cantar sota la torre de Jesús. Però només van cantar els nens.

La seguretat privada de l’acte va detectar estelades entre les partitures i la policia desplegada va decidir evacuar forçosament els cantors adults en acabar de cantar el Virolai, per temor que arrenquessin a entonar l’himne de Catalunya com a protesta independentista. Així doncs, la realització es va haver d’adaptar a l’últim instant i l’espectacle va canviar d’improvís l’escena musical inicial. Un retoc molt de pressa que, es pot dir, no va percebre el públic ni es va intuir en la versió televisada.