Catalunya registra més d’un tiroteig a la setmana: la majoria són de narcos que busquen "marcar territori"

Fa un parell de setmanes, el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, el comissari Ramon Chacón, alertava sobre la "banalització" de l’ús de les armes de foc a Catalunya, principalment associades amb bandes dedicades al narcotràfic de la marihuana. L’increment de les plantacions i la distribució fa que aquestes organitzacions s’armin per evitar assalts, tot i que també hi ha qui ataca d’altres per robar-los droga.

No obstant això, la majoria dels tirotejos són "intimidatoris" per "marcar territori", com assegurava el comissari Chacón. Es tracta de tirs a l’aire o contra façanes per alertar altres grups delinqüencials del poder de cada banda. Aquest increment dels tirotejos no es traduïa en més morts, tot i que el responsable de la Comissaria General d’Investigació Criminal també alertava que podien resultar ferits innocents, tal com finalment va passar aquest diumenge a la nit, quan una nena de 10 anys va rebre, de retruc, l’impacte d’una bala a Badalona en un ajust de comptes pel control de narcopisos al barri de Sant Roc.

Els Mossos d’Esquadra tenen constància de 93 tirotejos el 2025, gairebé un 35% més que els 69 registrats el 2024. Hi pot haver molts més, però habitualment no es denuncien, en ser entre grups criminals. La tendència segueix aquest 2026, ja que fins a principis de juny es van registrar una trentena de tirotejos a Catalunya, més d’un a la setmana de mitjana.

Els tres últims s’han produït aquest cap de setmana passat. Un a Badalona, amb la menor ferida; un altre a l’Hospitalet de Llobregat, amb un home lesionat en un braç que va ser traslladat a l’hospital de Bellvitge; i el tercer en un narcoassalt en una plantació de marihuana a Tordera, segons va avançar El Caso, amb un ferit per arma de foc i dos detinguts pels Mossos. Els van agafar en un cotxe que circulava per la C-66 a Celrà, al Gironès.

L’any passat hi va haver set morts i 29 ferits per arma de foc a Catalunya. En el que portem del 2026 se n’han produït quatre, tots relacionats amb el narcotràfic: tres per venjances entre productors locals de marihuana i l’altre per la guerra que tenen a nivell global dos clans montenegrins. Els detinguts pels Mossos per tenir o utilitzar armes de foc també es van incrementar un 18% el 2025 respecte a l’any anterior.

Problema metropolità

Tot i que les plantacions de marihuana es troben a gairebé tot Catalunya, majoritàriament en locals o naus industrials, els tirotejos se centren principalment a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Dels 93 registrats l’any passat, 69 van ser dins d’aquestes zones, en les quals solen residir els principals capitostos d’aquests grups organitzats dedicats al narcotràfic.

Per això, els Mossos han intensificat els controls d’armes, tant les de foc com les blanques, per impedir aquesta escalada de violència, malgrat que alerten que les bandes cada vegada disposen de més pistoles. Els investigadors han localitzat alguns grups que trafiquen amb armes de foc a canvi de marihuana i també han detectat com delinqüents comuns han decidit armar-se, malgrat que no solen portar a sobre aquestes pistoles.

Poques armes de guerra

En declaracions a Catalunya Ràdio, Chacón va assegurar que a Catalunya "no hi ha un gran tràfic d’armes de foc", però sí un "degoteig", per la qual cosa han centrat moltes operacions a acabar amb aquests grups organitzats que solen proveir el mercat negre.

Fonts dels Mossos insisteixen que aquests criminals no es passegen amb armes de foc i que únicament les treuen quan tenen un problema amb un altre grup, com quan exhibeixen el seu poder amb trets a l’aire, o quan cometen un delicte com un segrest relacionat amb un deute per drogues o un narcoassalt.

També destaquen que no hi ha més armes de guerra, com els fusells o subfusells, que fa un parell d’anys mostraven ostentosament alguns grups o que van servir per al crim de Font de la Pólvora, a Girona. Algunes d’aquestes armes de foc es van utilitzar en les guerres dels Balcans i un dels temors dels agents és que, després del conflicte d’Ucraïna, moltes armes engrossin la xarxa clandestina per a delinqüents.

En aquest sentit, fa unes setmanes una patrulla que feia un control policial en una àrea de descans de l’AP-7 a Figueres va descobrir un cotxe carregat amb 12 armes llargues tipus subfusell, que podrien ser model AK-47, considerades armes de guerra, malgrat que estaven en males condicions. Anaven al maleter d’un Porsche Cayenne amb matrícula francesa i el conductor, en detectar els agents, va sortir corrents per escapar en un altre vehicle Citroën que era a la mateixa àrea.

El més habitual en les operacions que fan contra el narcotràfic els Mossos és requisar pistoles o escopetes, principalment, així com algunes armes simulades. A més, els agents fan un important treball d’inspecció de les beines que troben en escenaris de tirotejos i que poden portar-los a descobrir si una arma ha estat utilitzada en algun altre escenari criminal. En aquest sentit, Chacón demanava un acord amb altres policies internacionals per unificar bases de dades que permetin el rastreig d’aquestes armes per les beines.

Els Mossos també recorden que "els riscos vinculats al tràfic de la marihuana són molt alts", ja que es tracta de bandes organitzades molt perilloses que utilitzen armes de foc tant per defensar-se de narcoassalts com per robar droga a altres grups, a més de marcar territori amb trets a l’aire.