Educació
Una de cada cinc baixes de mestres no es cobreix per falta de professors
En els cinc últims cursos, un 11% de les absències sense substitut es van allargar més d’un mes, una durada que els experts relacionen amb l’auge dels problemes de salut mental
Una aula, en una imatge d'arxiu. / EPC
Afegeix-nos a GoogleGisela Boada
Cada curs queden sense cobrir a Catalunya una mitjana de 5.400 baixes docents de més d’una setmana, segons dades del Departament d’Educació i Formació Professional obtingudes per El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, a través d’una petició de transparència. Segons els criteris de nomenament de substituts que la Generalitat actualitza cada curs, aquestes baixes s’han de cobrir des del primer dia si tenen una durada prevista superior a set dies. A la pràctica, gairebé una de cada cinc baixes docents a Catalunya no s’arriba a substituir.
Les xifres inclouen els cinc últims cursos tancats, del 2020-2021 al 2024-2025. En aquest període es van registrar 149.666 baixes docents de més de set dies; 27.231 no van ser substituïdes, el 18,2% del total. L’últim curs, 2024-2025, van ser 5.204, un 16,4%. Fonts d’Educació admeten que, si bé la normativa preveu cobrir aquestes baixes, el sistema depèn de la disponibilitat de la borsa, que pateix els greuges d’una falta generalitzada de docents en algunes especialitats i territoris, i les reticències dels docents a acceptar segons quines places.
Per alleujar la pressió sobre els centres, la conselleria ha introduït assignacions diàries de les places i ha activat complements retributius en especialitats com ara informàtica, des de fa dos cursos, i, des del passat, llengua catalana i literatura. És a dir, un pagament extra perquè els docents d’aquestes matèries assumeixin voluntàriament més hores lectives quan no hi hagi substituts disponibles.
En el curs 2020-2021 hi va haver 3.582 baixes de més d’una setmana sense substitució, la xifra més baixa de la sèrie. Un any després, la dada es va disparar fins a 6.476, coincidint amb el retorn ple a les aules i la incidència de la variant òmicron de la covid. El 2022-2023 van ser 6.291; el 2023-2024, 5.678, i el curs passat, 5.204. La dada més sensible està en les absències llargues: una mitjana de l’11% de les baixes no cobertes es van allargar més d’un mes. El curs passat van quedar sense substituir 858 baixes de 29 dies o més, gairebé el triple que el 2020-2021 i el 2021-2022. En els cursos 2022-2023 i 2023-2024, les xifres es van situar en 821 i 708, respectivament.
Els experts apunten que les absències de més durada solen estar vinculades a problemes de salut mental, que requereixen recuperacions llargues i s’han incrementat els últims anys, amb un impacte més alt en sanitaris i educadors. Aquest escenari agreuja la pressió sobre el sistema i posa el focus en la falta de docents substituts a Catalunya.
- Una dona de 61 anys planta cara al seu exmarit i aconsegueix una pensió de 1.400 euros tot i estar 24 anys sense treballar
- Bones notícies per als jubilats: un ajut permet augmentar la pensió en més de 700 euros al mes
- Nerea Galindo, primera dama legionària d'Alameda: 'A més d’un que no vol estudiar, que entri a l’exèrcit, li agradarà moltíssim
- Narcís Bardalet i Lluís Roura fan el ple en la presentació del documental sobre la Bíblia de Sant Pere de Rodes
- Arnau Liesa (Aliança Catalana): “La primera batalla de l’islam polític a Catalunya la tindrem a Figueres”
- Agenda del 15 al 21 de juny a l'Alt Empordà
- Fa fallida una cooperativa històrica en la qual treballaven 400 persones: 'No sortien els números i el gerent pagava webs de cites amb els nostres diners
- Puigdemont, el papa Lleó XIV a la Sagrada Família i Junts
