La justícia frena les primeres ofensives contra les taxes d’escombraries dels ajuntaments catalans

La previsible judicialització de les noves taxes d’escombraries que recapten els ajuntaments espanyols es va materialitzant a mesura que passen els mesos des que van esdevenir legalment exigibles l’abril del 2025. Els Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) de Madrid, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana ja les han anul·lat a Madrid, Lleó i Elx. A Catalunya, en canvi, les primeres ofensives contra els nous gravàmens per la recollida de residus municipals han estat rebutjades pel TSJ català (TSJC). Els experts coincideixen, però, que el fre que ara imposen els tribunals no té per què mantenir-se en futurs precedents, ja que cada municipi és un món.

Aquest suport a les normatives municipals queda corroborat per dues resolucions recents que desestimen i inadmeten dos recursos contenciosos contra les ordenances de Girona i El Prat de Llobregat, respectivament. El cas més representatiu és el de la capital gironina, ja que el TSJC es pronuncia sobre el fons de la qüestió i avala en una sentència de febrer l’ordenança fiscal de la taxa de Girona.

Es tractava d’un recurs de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA), que buscava la nul·litat del reglament. Per exemple, la patronal argumentava que els habitatges d’ús turístic (HUT) han de tributar amb una quota domèstica, més baixa que la quota comercial que paguen actualment. També sostenia que la memòria econòmica i financera de la taxa era “insuficient”, i criticava la manca d’un sistema de pagament en funció de la generació de residus. Tots aquests arguments van ser rebatuts pel consistori liderat per l’alcalde Lluc Salellas (Guanyem Girona), que va garantir en seu judicial la “plena justificació” de la taxa i va insistir en la diferenciació entre quotes domèstiques i comercials.

Els jutges avalen la posició municipal i desestimen el recurs de l’ATA, oposant-se a totes les raons aportades per la patronal. Destaquen dues idees clau: “L’informe econòmic i financer es considera suficient”, resumeix el tribunal, que afegeix que “no hi ha dubte que amb un HUT es fa un ús comercial, i no particular”. En la tributació comercial dels HUT hi aprofundeix aquest 2026 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que va detectar que 11.000 pisos turístics tributaven erròniament com a habitatges i no com a negocis, i per això els va incrementar la quota de la taxa fins a ingressar gairebé 4 milions d’euros més. Indirectament, el posicionament del TSJC justifica aquest moviment metropolità.

El TSJC avala la repercussió dels costos de sensibilització

Un altre element controvertit que el TSJC valida en la sentència de Girona és la repercussió, a càrrec dels ajuntaments i sobre la ciutadania, del cost de les campanyes de sensibilització vinculades a la taxa. “No s’ha d’oblidar que la implantació d’un nou sistema de recollida exigeix la participació dels usuaris, la col·laboració dels quals és imprescindible per al funcionament del sistema”, assenyalen els magistrats. És a dir, la quota que paga la ciutadania pot incloure aquestes campanyes com a part del cost del servei.

Segons Benjamí Anglès, professor de Dret Financer i Tributari de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el més destacable del precedent de Girona és que el TSJC avala el seu sistema de pagament per generació tot i ser de tipus “elemental”, basat en reduccions sobre una quota única segons comportaments com l’ús de deixalleries.

Tot i que és un sistema permès actualment pel Ministeri d’Hisenda, la guia de la Direcció General de Tributs indica que les entitats locals haurien de tendir cap a un sistema avançat, basat en contenidors intel·ligents o recollida porta a porta. Per a Anglès, la qüestió és: “Quant de temps ha de passar perquè un ajuntament comenci a implementar un sistema realment avançat?”. El Ministeri no ha concretat aquest període de transició.

El cas del Prat de Llobregat és diferent. Mentre el TSJC té pendent resoldre el recurs d’una associació de comerciants, a principis d’aquest any ja va inadmetre un recurs del partit municipal Jóvenes y Pensionistas Decidimos contra la nova ordenança. El motiu és formal: el recurs es va presentar fora de termini (dos mesos des de la publicació de l’ordenança), i per això el tribunal no entra en el fons de la qüestió.

Pel que fa al recurs pendent de la patronal comercial, el TSJC ha rebutjat de moment unes mesures cautelars que pretenien suspendre l’ordenança de la taxa de residus comercials. “La recurrent no ha aportat cap argument que justifiqui com l’execució de l’acte podria fer perdre la finalitat legítima del recurs”, conclou el tribunal.