Illa ordena prioritzar la lluita contra la desigualtat i el reforç de l’estat del benestar a l’equador de la legislatura
El president encarrega als seus consellers redoblar esforços perquè les polítiques del Govern tinguin impacte en la ciutadania en ple ascens de l’extrema dreta

Salvador Illa aquest diumenge a Sant Fruitós de Bages / Mireia Arso
Sara González
A les primeres jornades que va celebrar el Govern al monestir de Poblet a finals d’agost del 2024, el president Salvador Illa va lliurar a cadascun dels seus consellers una “mission letter” personalitzada, una manera de solemnitzar què esperava de cada un d’ells en una legislatura que suposava el retorn del PSC a la Generalitat després de 14 anys a l’oposició. Ara, arribats a l’equador del mandat, després d’un inici d’any ple de crisis en l’àmbit de Rodalies i en sectors com l’educació i la sanitat, i quan falta només un any per a les eleccions municipals, ha encarregat a tot el seu equip redoblar els esforços per materialitzar polítiques que tinguin un impacte directe en la vida dels ciutadans. Tot plegat, sense tenir encara assegurada l’aprovació de nous pressupostos abans de l’estiu i en ple ascens del vot a partits d’extrema dreta.
Així ho ha explicitat aquest cap de setmana a la cimera —la quarta— que el Govern ha celebrat al Món Sant Benet. Després de dos anys al capdavant de la Generalitat, el president ha pogut constatar l’impacte que suposa lliurar les claus d’un pis de protecció oficial o que una persona d’origen migrant pugui regularitzar la seva situació. Una repercussió molt diferent de la que té quan parla, per exemple, de l’ampliació de l’aeroport del Prat. D’aquí que en els darrers dies hagi fet especial èmfasi en la necessitat d’accelerar la construcció d’habitatge, densificant si cal, per reduir el gran dèficit de pisos a preu assequible, o que hagi reivindicat com a exemplar el procés aprovat pel Govern de Pedro Sánchez perquè mig milió de persones surtin de l’ostracisme administratiu i tinguin els papers en regla.
La principal “amenaça interna”
Combatre la desigualtat i reforçar l’estat del benestar passarà a partir d’ara a ocupar la primera línia discursiva del president, a l’espera que les polítiques que està impulsant donin resultats. Aquest diumenge ha anunciat una nova actuació per reduir les llistes d’espera per rebre l’ajuda a la dependència, un procés excessivament burocratitzat que fa que, en aquests moments, un sol·licitant trigui fins a 397 dies a veure reconegut el dret a una prestació. “No volem que esperin més”, ha assegurat Illa, referint-se especialment a les 18.200 persones que es troben en situació de dependència severa. Aquest mateix dilluns visitarà una residència a Barcelona per posar rostre a aquesta urgència.
“La desigualtat és l’amenaça interna que tenen les nostres societats”, ha advertit el president aquest diumenge, i ha tornat a insistir en el risc per a la cohesió social que suposa el concepte de “prioritat nacional” que defensen el PP i Vox per a l’accés als serveis públics. La dicotomia està, ha remarcat, entre estat del benestar per a tothom o “per a uns pocs”, entre desigualtat o cohesió social i entre “política humanista o crueltat”. Catalunya, ha assegurat, té clar en quin bàndol ha d’estar. “Molt de compte amb classificar ciutadans de primera i de segona, cap pas per aquest camí”, ha etzibat recordant el que està passant als Estats Units amb agents perseguint persones migrants.
Primer, “la humanitat”
I és que, a les amenaces internes, ha alertat, cal afegir-hi també les externes, que estan penetrant cada vegada més en la política domèstica i que es resumeixen entre defensar la pau o la guerra i entre apostar per la democràcia o per l’autocràcia. “La fragilitat de les democràcies és innegable. Hem d’exercir la defensa de la democràcia cada dia i a tots els nivells”, ha defensat Illa, per a qui la clau està en les paraules que va pronunciar el governador de Minnesota, Tim Walz, durant la cimera progressista de la setmana passada: “No és Amèrica primer, és la humanitat”.
Així doncs, amb aquesta filosofia, el president pressiona el seu Govern perquè treballi “a tota màquina”, en les seves pròpies paraules, perquè l’acció dels seus departaments tingui una translació directa en la vida dels ciutadans davant dos mesos clau per al mandat. Perquè en aquests moments encara no té assegurat el “sí” d’ERC a l’aprovació dels pressupostos, que serien el revulsiu per rellançar el segell de la gestió, que en els últims mesos s’ha vist enfosquit per conflictes encara oberts i que aspira a encarrilar abans de tancar el curs polític.
- El BOE ho fa oficial: adeu als ciclistes dels vorals de les carreteres després de la nova ordenança viària
- Fa 6 anys que no paga lloguer per una decisió que pocs entenen: la història de l'home que viu amb un avi de 102 anys
- Carme Noguera, la dona més longeva d'Espanya als 111 anys: 'M'agradava prendre una cerveseta i fumar-nos uns cigarrets amb les meves companyes
- Rieju comença la construcció de la seva nova fàbrica a Vilamalla, prevista per al 2028
- Terra Remota: 20 anyades del prestigiós celler que van crear a l'Empordà un notari i una directora de casinos
- Recopilar l’historial mèdic de la població per estudiar com es comporten aquells que desenvolupen alzheimer: el futur predictor de la malaltia
- Una motxilla amagada a l’Empordà: un enigma que es reactiva trenta anys després, des de l’Equador
- Una dona de 61 anys planta cara al seu exmarit i aconsegueix una pensió de 1.400 euros tot i estar 24 anys sense treballar