Illa presumeix d'una Catalunya "bona econòmicament i moralment" al capdavant de la regularització d'immigrants

Una Catalunya diversa i inclusiva, defensora de la regularització de persones migrants a Espanya, sense "divisió ni confrontació" i que torna a "liderar" Espanya en termes econòmics, però també en valors i en polítiques destinades a aturar les principals preocupacions de la ciutadania. Aquesta és la radiografia que ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el que és, oficialment, el primer Sant Jordi en què pot desplegar per complet la seva agenda política, social i cultural -l'anterior va estar marcat pel dol per la mort del papa Francesc-. "Catalunya és bona econòmicament i moralment", ha assegurat des d'un Palau engalanat de roses vermelles que formarà part de l'epicentre de la festivitat i en què la defensa del català també ha tingut lloc, tot i que en un pla més discret.

Per a Illa, Catalunya és un exemple de "fraternitat i humanitat", d'una autonomia "compromesa amb Europa i oberta al món, no tancada en si mateixa". El president ha defensat que el "guia una màxima moral irrenunciable", que no és cap altra que "totes les persones que viuen i treballen aquí mereixen la mateixa dignitat, els mateixos drets i oportunitats, i els mateixos deures i responsabilitats". És aquí quan ha tret pit del procés de regularització extraordinària d'immigrants, als quals s'atorgaran drets perquè contribueixin "plenament a la prosperitat del país". Tot, en un moment de creixement del vot a l'extrema dreta i amb una oposició que està carregant durament contra un procés que, a Catalunya, beneficiarà unes 150.000 persones.

"El Govern, com la immensa majoria social del país, està plenament compromès perquè aquest procés es porti a terme de la manera més ordenada i en benefici de tots", ha insistit, mirant d'apaivagar les crítiques, i ha dit que la "regularització és memòria" perquè connecta amb tots aquells que van arribar a Catalunya a la recerca d'una vida millor. "Hem de recordar quan eren els nostres avis i besavis els que van haver d'anar-se'n a la recerca d'una vida millor", ha afirmat en un intent de reclamar empatia a la ciutadania amb els ara nouvinguts. "La regularització és, sobretot, futur. El futur d'una Catalunya exemplar, oberta i pròspera", ha reblat.

Optimisme davant els grans reptes

Illa defensa que està liderant un projecte de "cohesió" i del "sí a la pau", seguint l'estela del president Pedro Sánchez, però també polítiques en matèria d'habitatge que no està portant a terme cap altra comunitat autònoma. "Estem construint més habitatge públic que ningú a Espanya i aconseguint contenir la pujada de preus", ha reivindicat. I, si d'encapçalar iniciatives es tracta, ha recordat també el nou model de finançament, que ha definit com "el millor de la història de Catalunya", malgrat que encara no compta amb una majoria per poder aprovar-se al Congrés.

"Hem de recordar quan eren els nostres avis i besavis els que van haver d’anar-se’n a la recerca d’una vida millor"

És Sant Jordi i, per això, ha demanat "optimisme" davant els "camins de millora" que, ha reconegut, també existeixen. "Màxima determinació, rigor i ambició en tot i a tot arreu: en les infraestructures, en la prevenció d'incendis, a les aules i a les granges, als barris, als centres d'atenció primària, als habitatges de les famílies i a les empreses", ha dit en un context marcat per les disfuncions a Rodalies, les vagues de professors i metges, la inflació de preus i els lloguers pels núvols. Tot i així, el president ha volgut transmetre que està ocupat en la recerca de solucions. "Catalunya ha deixat enrere els temps de paràlisi i d'indecisió, de divisió i de confrontació", ha assegurat en el que ha sigut una velada referència a l'etapa del procés.

Breu referència al català

Illa s'ha referit al català al final de la seva declaració, i de manera escarida, assenyalant que la llengua necessita "optimisme i confiança". El president ha assegurat que s'està "invertint més que mai" en la promoció i el foment del català, i que s'arribarà a les més de 150.000 places per aprendre'l. "Cada nou catalanoparlant és una nova esperança, és l'èxit col·lectiu del país", ha conclòs, vinculant la immigració al futur d'una llengua que guanya en quantitat de parlants alhora que creix la seva població, però que retrocedeix en el seu ús social.