Curiositats
El carrer de Catalunya on creuar la vorera significa canviar de província, municipi i comarca
Les restriccions durant la pandèmia de la covid eren diferents per a alguns veïns de la via urbana
Una casa habitada de Bellvei també està partit entre les dues províncies: "des de temps d’Alfons XIII, que va dir que ho arreglaria i així continua"

Tres homes a un carrer de Bellvei (Baix Penedès). / Xavi Moliner
Patricia López Avilés
Catalunya és una comunitat de paisatges i contrastos: des dels imponents penya-segats de la Costa Brava, fins a les valls pirinenques més remotes, la regió amaga milers de racons dignes de visitar.
I és que cada poble català té peculiaritats que el fan únic, fins i tot en termes d’extensió i densitat territorial. Un bon exemple és Tremp (Pallars Jussà, Lleida), que, amb més de 300 km2, és el municipi més extens de Catalunya. A l’extrem oposat hi ha Puigdàlber (Alt Penedès, Barcelona), que, amb només 0,64 km2, ostenta el títol de municipi més petit.
El terme municipal
Més enllà de la seva mida, molts pobles destaquen per singularitats històriques, geogràfiques o culturals que els converteixen en llocs especials.
A més, hi ha municipis la singularitat dels quals va encara més lluny, ja que el seu terme municipal s’estén per més d’una província. És el cas de la localitat de Bellvei, situada a la comarca tarragonina del Baix Penedès. Aquesta compta amb un carrer que divideix dues províncies, dos municipis i dues comarques només canviant de vorera.
Barcelona i Tarragona
Com el seu nom indica, el Carrer de les Dues Províncies separa dues de les províncies de Catalunya: Tarragona i Barcelona. A una banda del carrer viuen els veïns de Bellvei i, a l’altra, els habitants de Castellet i la Gornal, localitat pertanyent a la comarca de l’Alt Penedès i, per tant, a Barcelona.
De fet, aquests veïns conviuen diàriament, però les seves normes es regeixen per diferents ajuntaments i institucions, per la qual cosa els seus tràmits burocràtics també depenen d’entitats diferents.
Les restriccions durant la pandèmia
Mentre que els de Bellvei formen part del sistema educatiu i sanitari de Tarragona, els de Castellet i la Gornal es regeixen per la província de Barcelona, tot i viure a un o dos balcons de distància.
Per tant, viure a una banda o a l’altra del carrer pot comportar diferències en serveis públics, com ara l’escolarització, la gestió administrativa o l’atenció sanitària. Aquesta separació es va fer més notable durant la pandèmia de la covid: les restriccions de mobilitat van impedir a aquests ciutadans creuar el carrer, de manera que no podien accedir a determinats comerços o serveis bàsics.
Situació “absurda”
És més, durant les limitacions de mobilitat més estrictes, tampoc no podien visitar els familiars que es trobaven al municipi del davant.
Durant aquesta època, qui aleshores era alcalde de Bellvei, Gerard Colet, va definir la situació com a “absurda” i va apostar pel "sentit comú" per complir el decret del desconfinament.
Un habitatge a dues províncies
Per acabar-ho d’adobar, un habitatge habitat de Bellvei també està partit entre les dues províncies: "des de temps d’Alfons XIII, que va dir que ho arreglaria i així continua", comentava Colet.
Tanmateix, la convivència dels dos municipis és exemplar: com explicava aleshores l’ara regidor, la part barcelonina la coneixen com 'Les casetes' i "mai no ha comportat cap problema, tenim en compte aquests veïns per a tot", assegurava l’exalcalde.
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a retornar la pensió als jubilats que treballin sense avisar
- Joan Dausà: 'Quan vaig veure Rosalía fent el confessionari, em vaig dir 'bravo!'
- Rafa Domínguez, jubilat: 'D'una pensió de 740 euros me n'han tret 81 de cop
- El consell d'un metge: 'Menjar sardines és de les millors coses que pots fer pel teu cervell
- La història de Joan Vinyes, el capellà de l'Escala que va penjar els hàbits per amor en plena postguerra
- Dones al mar del Cap de Creus: Elena Manera i Pat Bros expliquen la seva lluita al timó d'un ofici en perill d'extinció
- Guadalupe, restauradora de mobles antics: 'Les deixalles d'alguns són els meus tresors
- Mossegades, esgarrapades, coces, banyades, estrès... els veterinaris volen ser declarats una professió de risc