El tètanus, una infecció que pot resultar fatal

Segons informa el departament de Salut a la seva pàgina web, el tètanus és una malaltia infecciosa produïda pel bacteri Clostridium tetani, que es troba generalment a la terra, als fems, a les escombraries i al tracte digestiu de les persones sanes, però també pot localitzar-se en qualsevol altre medi, perquè és transportat per l'acció del vent. Un noi de 17 anys, d'una família antivacunes, està ingressat amb pronòstic molt greu a Althaia de Manresa per una infecció per tètanus.

És una malaltia que requereix un tractament ràpid, perquè si no pot resultar fatal. Sense tractament, una de cada quatre persones mor. Aquesta malaltia no es contagia d'una persona a una altra.

El tètanus és una malaltia de declaració obligatòria individualitzada, segons confirmen fonts de CatSalut. Per tant, els professionals han de declarar-la a la unitat de vigilància epidemiològica corresponent tan bon punt en sospitin l'existència.

El bacteri responsable de la infecció acostuma a penetrar a l'organisme a través de les lesions a la pell (ferides, mossegades, cremades, pírcings i tatuatges realitzats amb materials no esterilitzats o agulles, entre d'altres). El departament recalca que les lesions no cal que siguin profundes o brutes; qualsevol és potencialment perillosa si entra en contacte amb el bacil tetànic. 

Malgrat això, el tètanus també es pot contraure mitjançant intervencions quirúrgiques. 

Un cop a l'organisme, el bacteri allibera dues toxines: la tetanospamina, que bloqueja els senyals nerviosos des de la medul·la espinal fins als músculs i provoca l'aparició d'espasmes musculars a tot el cos i rigidesa, i la tetanolisina, que intervé en la infecció. 

Els símptomes principals d'una infecció per tètanus són rigidesa i espasmes musculars, que poden arribar a ser prou forts i dolorosos com per provocar fractures dels ossos i esquinçaments musculars. Els espasmes afecten els músculs de la cara, el coll, el tòrax i l'esquena, i poden estendre's també als músculs abdominals, als de les cames i als dels braços. En funció dels músculs afectats, la persona pot patir problemes respiratoris, dificultats per empassar i arqueig de l'esquena.

El tractament de la malaltia pot comprendre des d'antibiòtics fins a gammaglobulina antitetànica, relaxants musculars, cirurgia per netejar la ferida i eliminar el teixit contaminat (desbridament), bloquejadors neuromusculars i també repòs.