El Govern aprova els seus primers pressupostos a l’espera d'ERC: "Catalunya els necessita, són valents i ambiciosos"

Sota la convicció que Catalunya "no pot esperar més", el Govern de Salvador Illa ha aprovat aquest divendres els pressupostos del 2026. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha solemnitzat el moment deixant enrere la moda del pendrive i, com abans, ha solemnitzat l’arribada al Parlament dels primers comptes de la legislatura amb un voluminós dossier en què es recullen les prioritats d’inversió. El moviment és de risc perquè ho ha fet sense tenir lligats prou suports per ser avalats pel Parlament.

"Són els pressupostos que Catalunya necessita, valents, ambiciosos, que donen resposta als reptes que tenim a llarg termini i a les necessitats immediates de la ciutadania", ha presumit donant el tret de sortida a la tramitació parlamentària. També el president Illa s’ha afegit a la celebració remarcant que es destina "fins a l’últim euro en allò que importa" als catalans. Tres han sigut les xifres que ha destacat la consellera: els 4.000 milions d’euros per millorar la mobilitat –com ha anticipat El Periódico, diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ–, el 74% dels recursos destinats a habitatge, sanitat i educació, i la "xifra rècord" de 1.900 milions per fer front al dèficit de pisos assequibles.

El rellotge es posa, doncs, en marxa. S’activa un compte enrere que expira el 18 de març per reconduir el ‘no’ d’ERC i evitar que els comptes se’n vagin en orris, ja que per ara compten amb l’únic suport dels sis diputats dels Comuns. Les dues parts estan ja fil a l’agulla per construir una pista d’aterratge i sortir de l’encallador tenint en compte que els republicans no es mouen gens ni mica de la seva exigència al Govern perquè faci un gest beneint la recaptació de l’IRPF. "El seu recorregut dependrà de la capacitat de negociació i diàleg dels grups, que és l’essència del parlamentarisme", ha assegurat el president del Parlament, Josep Rull, amb el mort a les mans i recordant que es tracta de l’eina que té un "impacte més directe" en la vida dels ciutadans.

Més temps

La voluntat de socialistes i republicans d’arribar a una entesa és compartida, com demostra el fet que les dues parts s’hagin concedit més temps de l’inicialment previst. Una setmana més que és clau, perquè permetrà que el deadline se situï més enllà de les eleccions de Castella i Lleó –un altre os dur de rosegar per a Pedro Sánchez– mentre ERC no presentarà de bon començament l’esmena a la totalitat com a símptoma de bona voluntat.

En les últimes hores, Romero ha assajat la tirallonga d’arguments que públicament esgrimirà per defensar que Catalunya necessita aquests pressupostos, com per exemple que les arques de la Generalitat podrien disposar de 9.100 milions d’euros més que amb els comptes prorrogats del 2023, recursos que podrien destinar-se a millorar els serveis públics en un moment de vagues de professors o metges, de crisi de l'habitatge i d’alta exigència dels agents socials.

Silenci sobre el pla B

Per ara, el Govern no vol ni sentir a parlar de tornar a apedaçar la situació amb uns suplements de crèdit, com va haver de fer el 2025, si no aconsegueix el ‘sí’ d’ERC. Per més que Oriol Junqueras hagi assenyalat que està disposat a facilitar aquesta via si no es desencalla l’assumpte de l’IRPF, Romero insisteix que pel camí es perdrien 1.500 milions d’euros i noves inversions que no podrien executar-se. De fet, a l’abril es preveu que hi hagi "tensions" de tresoreria per pagar despeses corrents. Però, en cas de no aconseguir arribar a un acord, l’Executiu també ha esquivat parlar directament de convocar eleccions, per més que entre bambolines a Palau assegurin que el president està "preparat per a tots els escenaris".

Així que, a partir d’aquest divendres, socialistes i republicans començaran una mena de partida d’escacs de final incert. Per Illa, aprovar uns nous pressupostos és una fita clau en el seu mandat, una condició imprescindible per garantir-se l’estabilitat per a la resta de la legislatura, a més de suposar també un revulsiu per deixar enrere el mes de crisi que arrossega el Govern des del col·lapse de Rodalies i que ha minat el seu estendard de la gestió. Per ERC, el seu vot en els pressupostos és la principal palanca de força per aconseguir que les seves principals demandes es compleixin, com és el cas de la recaptació de l’IRPF, per bé que fins ara ha jugat el paper d’oposició responsable i d’‘aconseguidor’ a costa d’esprémer la minoria amb què governa el PSC.

Prova de confiança

Junqueras ja ha assegurat que, com a resposta al fet d’haver impulsat els pressupostos sense haver-los pactat abans, el seu grup presentarà una esmena a la totalitat si res es mou. No obstant això, modularà els tempos i, en cas de presentar-se, es tracta d’un recurs parlamentari que no és irreversible, ja que podria retirar-lo fins al moment de la votació en cas de tancar finalment un acord. Això permetria guanyar temps i anar a una aprovació definitiva després de Setmana Santa, ja a l’abril. El que cap de les parts sap respondre ara per ara és si un eventual punt de trobada passa, sí o sí, per la qüestió de l’IRPF o bé si es genera un nou escenari a partir d’altres demandes que puguin fer els republicans.

Amb les eleccions de Castella i Lleó a prop –el 15 de març– i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a punt per sortir a l’arena electoral d’Andalusia, el marge perquè el Govern de Sánchez satisfaci la demanda d’ERC s’estreny. Precisament per això, el Govern i ERC es concedeixen una mica més de temps. El president demana als republicans que confiï en el seu compromís públic d’Illa. No es tracta, insisteixen en la Generalitat, d’un simple acte de fe, especialment després que s’hagi complert la presentació del model de finançament i s’hagi constituït l’empresa mixta de Rodalies, dues carpetes que han tirat endavant mentre es teixia una xarxa de confiança entre socialistes i republicans que ara està sotmesa a una prova de resistència.