Habitar el bosc per salvar-lo: “L’arquitectura del futur ha de produir energia, materials i vida”

En un context de crisi climàtica, emergència d’habitatge i despoblament rural, noves maneres d’habitar el territori comencen a prendre forma als Pirineus.

El prototip Forestone és un habitatge experimental de fusta de 20 m² dissenyat i construït per la promoció 2025 del Màster en Edificis Ecològics i Construcció Avançada de l’Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). El prototip promou la silvicultura regenerativa i l’ús sostenible de la fusta local procedent dels boscos del Pirineu, especialment del territori d’Alinyà.

L'arquitecte i fundador de l'IAAC, Vicente Guallart és un dels professionals que incideix en la importància d'adoptar una nova cultura material en la construcció. Guallart reflexiona sobre el paper de l’arquitectura davant els incendis, la bioeconomia forestal i la necessitat de repensar l’habitatge del futur com una eina per cuidar el territori.

Quin paper ha de tenir l’arquitectura en la regeneració ecològica?

L’arquitectura ha de passar de ser extractiva a ser regenerativa. No només construir amb menys impacte, sinó contribuir activament a millorar els ecosistemes i a reconnectar-los amb l’activitat humana.

Com pot l’arquitectura ajudar a prevenir incendis forestals?

Treballant amb el bosc: utilitzant la fusta com a recurs, activant la seva gestió i incorporant el foc com a element cultural i tècnic, com fem amb la fusta cremada. Construir pot ser una manera de cuidar el territori.

La Forestone Cabin és un habitatge experimental, és reproduïble en altres zones de muntanya?

Sí, està pensat com un sistema reproduïble. Fa servir materials locals, sistemes en sec i una lògica adaptable a diferents contextos forestals.

Què suposa per als estudiants construir ells mateixos el prototip?

És fonamental. Aprenen no només a projectar, sinó a entendre el material, el temps, l’error i la realitat de construir. Això transforma completament la manera de pensar l’arquitectura.

Quina diferència hi ha entre projectar des d’un estudi i des d’un bosc?

Al bosc tot és real: el clima, la matèria, el temps. Les decisions són més directes i responsables. No hi ha abstracció, hi ha conseqüència.

Quin ha estat el repte tècnic més gran?

Integrar disseny, fabricació i muntatge en un procés coherent, amb recursos limitats i en un entorn natural exigent.

El CLT és el futur de la construcció sostenible?

És una peça clau, però no és l’única resposta. El futur demana combinar sistemes industrialitzats com el CLT amb recursos locals i lògiques territorials.

Com valoreu l’impacte real del projecte al territori?

És un impacte petit però significatiu. Activa coneixement, col·laboració local amb empreses com Fustes Sebastià i tot l’equip de MónNatura Pirineus, i obre noves possibilitats per a la gestió del bosc.

La cabanya pot generar economia local?

Sí. Està oberta al públic i pot generar activitat vinculada al turisme, la gestió forestal i la producció local.

Com es pot evitar que aquests projectes siguin només simbòlics?

Fent-los reals, construïts, habitables i reproduïbles. I connectant-los amb economia, indústria i territori.

Forestone és un prototip. Quin seria el següent pas?

Escalar el sistema: desenvolupar més unitats, millorar el procés i adaptar-lo a diferents llocs.

Veieu possible una xarxa de microhàbitats forestals als Pirineus?

Sí, i té molt sentit. Podria ajudar a activar el territori, gestionar els boscos i generar noves economies rurals.

Com imaginen l’arquitectura rural d’aquí a vint anys?

Més connectada amb els recursos locals, més tecnològica i alhora més arrelada al territori. Una arquitectura capaç de produir energia, materials i vida.