Rodalies encara ha de reparar 3 de cada 4 punts crítics un mes després de l'accident de Gelida

Fa dies que el mortífer talús de l’AP-7 a Gelida està reparat. Les vies de l’R4 en aquest punt apareixien ahir silencioses i buides. Un mes després que una esllavissada de terra provoqués no solament la mort d’un maquinista en pràctiques, sinó també la pitjor crisi de Rodalies de la història recent, la provisionalitat continua instal·lada a la xarxa ferroviària catalana. El motiu és la reparació dels 91 punts crítics detectats després de l’accident, dels quals oficialment ja se n’han arreglat 20. No obstant això, la revisió exhaustiva de la xarxa ha provocat un efecte bumerang i constantment apareixen noves actuacions que s’han d’afrontar. Encara es treballa en tres de cada quatre punts.

Les xifres canvien gairebé diàriament. Ara mateix, a la llista hi ha una mica més d’un centenar de punts, tot i que això no vol dir que la infraestructura estigui en pitjor estat, recalquen els tècnics, sinó que la meticulosa vigilància revela situacions que no s’havien detectat fins ara. Si hi ha més personal escrutant Rodalies i, a més, es fixa en aspectes diferents, inevitablement es descobreixen més problemes. Segons ha pogut saber El Periódico, diari del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ, aquest "procés viu" ha fet que, si fins ara s’havien concentrat en trinxeres i talussos (que les copioses pluges han castigat), ara es fixin també en ponts o túnels.

Però, a banda del balanç de totes aquestes tasques, el més rellevant és que el sinistre de Gelida (i el d’Adamuz, a Còrdova, dos dies abans) ha canviat moltes coses. La "sensibilitat" dels maquinistes, que van perdre un company i han detectat que les seves reclamacions s’escolten més que mai (mitjançant vagues), provoca que, per donar per transitable un tram, s’eternitzin els tràmits.

Prudència governamental

El gestor de les infraestructures, Adif, amb un desplegament inèdit de 400 operaris sobre el terreny, executa l’obra i la posa a disposició de Renfe. Després són els responsables de seguretat en la circulació de l’operadora i els mateixos maquinistes els qui validen que aquest recorregut compleix les seves exigències. I, ja amb l’aval de tots, es comunica a la Generalitat que pot disposar del tram en qüestió. No obstant això, després de quatre setmanes d’anuncis de reobertures fallits, a la Conselleria de Territori s’estimen més ser previnguts i assegurar-se que realment paga la pena restablir el pas de trens en un determinat servei.

Ni la consellera ni el secretari d’Estat del Ministeri de Transports, José Antonio Santano, encara instal·lat a Barcelona, s’atreveixen a actualitzar els terminis sobre la recuperació de la "normalitat perversa", en paraules de la mateixa Sílvia Paneque. L’última vegada que ho van fer, divendres de la setmana passada, la tossuda realitat els va retornar un restabliment fallit a l’RL4 entre Cervera i Manresa. I, sobretot, la vergonyosa imatge d’un túnel en què "plovia" a dins, que va obligar a tallar altra vegada el servei i a pujar els viatgers a un autobús.

Fonts coneixedores del que passa als despatxos asseguren que els 91 punts crítics en què s’ha decidit actuar d’emergència presenten fallades de diversa gravetat. La resolució dels 20 primers en dues setmanes ha permès reprendre serveis de mica en mica, tot i que la situació de provisionalitat ja es prolonga des de fa un mes, per desesperació dels qui necessiten Rodalies perquè no tenen alternativa.

Després de l’accident, els equips d’Adif i Renfe, sota la vigilància de Territori, han dibuixat un mapa ferroviari amb fins a 31 trams en què cal treballar, dels quals gairebé la meitat se situen a les línies R3 i R4. Inicialment s’hi van afegir 648 punts per inspeccionar, malgrat que aquesta xifra ha quedat obsoleta i el que més preocupa a totes les parts és validar amb tota seguretat que s’hi pot circular. Dimecres mateix, el vent va deixar sense transport l’R16 entre Tarragona i Tortosa: si s’ha après res durant la crisi és que més val curar-se en salut.

Una altra de les realitats amb què s’han d’enfrontar són les limitacions temporals de velocitat. Si abans de l’accident del 20 de gener hi havia un centenar de trams en què els combois havien de reduir la marxa perquè les circumstàncies de la via ho recomanaven, ara se n’ha doblat el nombre. Rodalies continua apedaçat, pendent del zel de totes les parts, amb la via a Gelida a punt per ser utilitzada per trens de passatgers, però per la qual des del dia 9 només passen mercaderies.

Subscriu-te per seguir llegint