Els efectes del canvi climàtic: Catalunya ha viscut 10 borrasques en un mes i mig

Fa anys que la comunitat científica adverteix que el canvi climàtic està convertint el clima en un tauler d’extrems cada cop més impredictibles. Fenòmens com el vent, els canvis bruscos de temperatura o les pluges torrencials sempre han existit, però ara, després de dècades d’emissions descontrolades de gasos amb efecte hivernacle que han alterat el funcionament normal de l’atmosfera, els fenòmens climàtics extrems han adquirit una dimensió sense precedents. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) afirma que els fenòmens meteorològics extrems no només són més freqüents, sinó que també assoleixen una intensitat fins ara inaudita. I no cal mirar gaire lluny per adonar-se’n. En un mes i mig, Catalunya ha viscut un total de 10 borrasques de gran impacte que han obligat a activar avisos per intenses nevades en cotes baixes, inundacions i vent huracanat.

Des que va començar el 2026, Catalunya no ha passat ni una sola setmana sense activar avisos meteorològics per pluja, vent, neu o temporal marítim. En tot just un mes i mig, el territori ha vist passar el tren de borrasques format per Francis, Goretti, Harry, Ingrid, Joseph, Kristin, Leonardo, Marta, Nils i, segons apunten els pronòstics, a partir d'aquest divendres també Oriana. Aquesta successió de fronts ja destaca com una de les més intenses registrades els últims anys. No només per l’arribada d’una borrasca rere l’altra, sinó per la magnitud que han adquirit aquests episodis. A moltes comarques catalanes, el pas d’aquests fenòmens ha deixat una empremta profunda sobre el terreny, amb nevades a cotes baixes, inundacions de gran magnitud i un episodi de vent huracanat extremadament intens.

El 2026 va arrencar amb l’arribada de la borrasca Francis, que va provocar una caiguda generalitzada de les temperatures i nevades en cotes baixes, amb acumulacions de fins a 10 centímetres, la vigília del dia de Reis. Durant aquest episodi es van registrar nevades pràcticament a nivell del mar. Pocs dies després, el 6 de gener, es va anunciar l’arribada de Goretti, una borrasca associada a una ciclogènesi explosiva que va tornar a activar avisos per nevades de fins a 20 centímetres al Pirineu, ratxes de vent de fins a 70 km/h a Barcelona i Tarragona i onades de fins a tres metres a diversos punts de la costa. Després d’un parell de dies de calma, va arribar Harry.

Víctimes

El 16 de gener, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va anunciar la irrupció de la borrasca Harry. Aquest front carregat de pluja va obligar a activar avisos per pluges torrencials, fort vent i temporal marítim. La intensitat del fenomen va portar Protecció Civil a enviar un ES-Alert a diverses comarques de Girona davant el risc d’acumulacions de més de 200 litres en 24 hores. Durant l’episodi es van produir desbordaments de rius, inundacions, talls de carreteres, destrosses al front marítim, camps negats i més de 2.000 trucades a emergències.

La tempesta va causar la mort d’un home, arrossegat amb el seu vehicle a la riera de Palau-sator (Baix Empordà), i també va provocar l’enderrocament del talús de l’AP-7, origen de l’accident ferroviari de Gelida, que va sumar una altra víctima mortal i va desencadenar una crisi inèdita a la xarxa de Rodalies.

Menys d’una setmana després, al voltant del 20 de gener, va arribar Ingrid. Aquesta borrasca va tornar a activar els avisos per mal temps, amb una nova entrada de fred i nevades, el tall de mig centenar de carreteres i fins a 256 actuacions dels Bombers. El 25 de gener, Joseph va reactivar els avisos per pluja, neu en cotes baixes, ratxes de vent per sobre dels 70 km/h i temporal marítim. Dos dies més tard, el 27 de gener, Kristin va provocar una nova caiguda de les temperatures i va activar, una vegada més, avisos per vent huracanat. El gener va tancar així amb sis borrasques en només un mes.

El febrer va començar amb Leonardo, un episodi que va causar estralls a Andalusia i que a Catalunya va arribar més diluït, tot i deixar pluges destacades i temporal marítim. El 5 de febrer es va anunciar Marta, que va disparar el vent i va activar nous avisos. El 10 de febrer es va detectar l’entrada de Nils, el vendaval més fort dels últims 15 o 20 anys a Catalunya, que va obligar a activar per primera vegada avisos de nivell vermell per vent huracanat i a suspendre classes i activitat sanitària no urgent a tot el territori. Fins i tot abans que acabi aquest episodi, els models apunten a l’arribada d’Oriana. Amb aquesta, seran 10 les borrasques a Catalunya en tot just un mes i mig.

Gradients de pressió

Segons expliquen experts com Rubén del Campo, de l’Aemet, l’arribada de trens de borrasques no és del tot inusual en aquesta època de l’any. El que sorprèn és la concatenació de tants fronts i, sobretot, la seva intensitat. En aquest sentit, el meteoròleg apunta que el canvi climàtic podria amplificar els efectes de les borrasques habituals que arriben a la Mediterrània.

"Sabem que una atmosfera més càlida és capaç de contenir més vapor d’aigua i això, si es forma una borrasca, es pot traduir en pluges més abundants i en episodis més intensos i extrems", explica. Alguns estudis suggereixen que l’escalfament global pot influir en els gradients de pressió i en la dinàmica de les borrasques, fet que també pot comportar vents més forts i episodis meteorològics de major severitat.