El Govern defensa haver "donat la cara" per Rodalies davant una oposició que continua reclamant dimissions pel "col·lapse" de Catalunya

Els trens continuen impactant en l’agenda política catalana, caos al qual se suma aquest dimecres la vaga de professors i que té en l’horitzó la dels metges de la setmana que ve. Davant aquest escenari convuls, els principals partits de l’oposició, Junts i ERC, diagnostiquen que els serveis públics han "col·lapsat" i que han de rodar caps per la crisi ferroviària. El Govern, encara amb el president Salvador Illa de baixa mèdica, prova de fer el cor fort, i malgrat no negar la conflictivitat social que li ha tocat gestionar, defensa que ha "donat la cara" per Rodalies i que ho està fent fins i tot per assumptes "que no són de la seva competència".

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que per segona vegada ha assumit les respostes de la sessió de control al Parlament, ha admès que el país "té reptes" i que el Govern se n’està ocupant de tots. No obstant això, Junts ha tornat a burxar en els 22 dies de barrabassada als trens. La seva presidenta parlamentària ha exigit que es rescindeixi el contracte amb Renfe, que la gestió de la xarxa passi a Ferrocarrils de la Generalitat i que se cessi la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

"Paneque i Puente, cap a casa", ha etzibat la dirigent, que s’ha adreçat a ERC per reclamar-li que deixin de recolzar el Govern, votin a favor de la dimissió de la consellera i que no s’asseguin a negociar pressupostos si no s’executen inversions i es garanteix el traspàs integral de Rodalies. Dalmau ha escatimat poc temps en la resposta. "Esperem deixar un millor llegat que el que nosaltres ens vam trobar", ha conclòs després de defensar que trencar amb Renfe seria "condemnar el país a no tenir trens". També ha aprofitat l’ocasió per recordar que les "retallades" impulsades pels governs d’Artur Mas tenen ressò avui als carrers amb vagues com la dels professors per la pèrdua de capacitat adquisitiva, per la qual cosa ha emplaçat Junts a recolzar el nou finançament, que reportaria a Catalunya 4.600 milions més per millorar els serveis públics.

ERC ha pujat al carro de la crítica dura a l’Executiu. "Pensaven que amb un Govern tecnòcrata seria suficient per afrontar els reptes del país", li ha retret el president parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové, que ha sentenciat que el "col·lapse és fruit de la dependència de l’Estat". El dirigent ha emplaçat Dalmau a deixar de fer de "parallamps" del PSOE i "plantar-se" per exigir els recursos que corresponen a Catalunya. Res ha dit de la negociació de pressupostos, a la qual, ara per ara, ERC no s’hi ha afegit. Tractant d’evitar la confrontació, el conseller ha remarcat que no s’aparten "ni un mil·límetre de la defensa de l’autogovern" i ha recordat que, de la mà dels republicans, estan impulsant la nova gestió de Rodalies, el finançament i el pacte nacional per impulsar el català. "Aquest Govern està complint", ha conclòs.

Més amable ha sigut l’intercanvi amb els Comuns, amb qui aquest dimecres es reuniran per segona vegada per negociar els pressupostos. Jéssica Albiach ha tornat a posar en el focus la prohibició de la compra especulativa d’habitatge i més inversió en Rodalies. "Hem fet avenços importants", ha respost Dalmau, que ha tornat a insistir que la fórmula per remuntar la crisi passa per més inversió en les vies, nous trens i canvi de gestió amb el traspàs del servei. També ha agraït als Comuns que estiguin parlant sobre els comptes sense equivocar-se en el diagnòstic, en una velada referència als grups que aquest dijous votaran a favor de la dimissió de la consellera Paneque.

Dalmau se les ha tingut amb un PP que també ha posat el focus en la conflictivitat social d’aquestes setmanes. "Vostès són profetes del desastre, però un desastre de profetes", ha etzibat per, tot seguit, defensar que no es pot caure en una visió tan "apocalíptica" de Catalunya quan, malgrat els reptes que té per davant, hi ha creixement econòmic, baixada de l’atur, disminució dels delictes i més construcció d’habitatge públic.