La investigació del ministeri sobre l’origen de la pesta porcina a Catalunya torna a obrir la porta a la hipòtesi de l’entrepà

La investigació de l’equip científic designat pel Ministeri d’Agricultura per esbrinar com va arribar la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya ha conclòs que la introducció a través de l’activitat humana és l’origen més probable de l’aparició del virus a Cerdanyola, detectat per primera vegada en un senglar trobat mort als voltants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "És l’escenari considerat més plausible i coherent amb l’evidència disponible", indica l’informe, fet públic aquest dilluns. "L’aparició aïllada del focus en un entorn periurbà altament connectat per infraestructures viàries i ferroviàries suggereix que el virus podria haver entrat a través de productes carnis contaminats o de restes de menjar transportades per persones". Aquesta darrera possibilitat enllaça amb la hipòtesi de l’entrepà que inicialment van apuntar alguns responsables polítics, com el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i el director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal, Emilio García Muro.

Les altres dues opcions amb què ha treballat el comitè científic —l’alliberament accidental d’un laboratori i la introducció deliberada— són més improbables, assegura l’informe ministerial. Pel que fa a la primera, és a dir, que s’hagués produït una hipotètica fuita de material biològic del laboratori que el CReSA-IRTA té a Bellaterra, "tot i que es va considerar inicialment a causa de la proximitat del centre de recerca, es va descartar després d’estudis genètics independents, que no van trobar cap coincidència entre el virus del brot i les soques utilitzades en experiments". En relació amb un possible boicot o una alliberació intencionada del virus, l’anàlisi considera aquesta possibilitat "poc coherent", ja que aquests esdeveniments solen utilitzar soques ben conegudes i el virus detectat a Espanya presenta una estructura genòmica singular, amb un comportament biològic incert.

Senglars i escombraries

El debat sobre les vies d’entrada s’intensifica si es té en compte que el brot va aparèixer en un entorn periurbà altament connectat (a prop de la Universitat Autònoma de Barcelona, autopistes i xarxes ferroviàries). L’alta mobilitat internacional, incloent-hi estudiants i treballadors estrangers, suggereix que una introducció accidental de productes per a consum propi és una via molt més probable que no pas un acte deliberat.

L’estructura del territori permet, a més, que els senglars accedeixin fàcilment a contenidors d’escombraries i àrees de pícnic, fet que facilita el contacte amb residus humans contaminats. En tot cas, els experts sostenen que l’origen del brot a Espanya respon més a una introducció puntual i accidental vinculada a l’activitat humana globalitzada que no pas a una acció deliberada, basant-se principalment en el fet que el virus detectat és una variant genètica singular, el comportament epidemiològic de la qual no hauria estat atractiu ni previsible per a una acció intencionada.

El comitè científic d’assessorament finalitza l’informe amb nou recomanacions per evitar la propagació de la malaltia.