Govern i Comuns anuncien les 12 primeres multes per la llei d'habitatge per començar a negociar els pressupostos

El Govern ja ha imposat les primeres multes per l’incompliment de la llei d’habitatge, una acció que permetrà desbloquejar la negociació dels pressupostos amb els Comuns. La crisi de Rodalies continua cuejant sense que s’entrevegi un final, però el Govern no vol tornar a demorar —seria ja la tercera vegada— l’inici del debat dels comptes. L’objectiu d’aprovar-los al Parlament en el primer trimestre de l’any es manté, malgrat que el calendari ja és ajustat. És per això que, tot i que els trens encara no han tornat a la "normalitat" promesa, la consellera d’Economia, Alícia Romero, s’ha reunit aquest dimarts amb els Comuns per fer balanç de tots els acords assolits fins ara i aconseguir les condicions per obrir una vegada per totes la carpeta dels comptes.

Aquestes amonestacions per saltar-se els límits dels lloguers arriben un any després que entrés en vigor el règim sancionador pactat amb el grup de Jéssica Albiach i es deriven dels expedients tramitats per l’Agència de Consum. Fa mesos que els Comuns insisteixen que la seva aplicació és un requisit imprescindible per asseure’s a parlar dels números per al 2026. Des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya s’estan tramitant una trentena d’expedients a propietaris que incompleixen els preus fixats, mentre que Consum n’ha incoat 35 més.

Albiach surt així de la reunió lluint aquestes primeres multes a infractors, que en el seu partit recalquen que estan sent com arrencar un queixal al Govern. L’Executiu, al seu torn, sempre ha defensat que calia garantir la "seguretat jurídica" per minimitzar el risc que aquestes sancions puguin ser revocades.

Una trobada "a tot o res"

En les hores prèvies a la trobada, els Comuns han sigut especialment crítics amb l’Executiu de Salvador Illa, al qual retreuen haver gestionat "tard i malament" tant la crisi de Rodalies com la d’habitatge. Havien advertit, a més, que la cita seria "a tot o res" per als pressupostos, per la qual cosa consideren que la seva pressió ha sigut clau perquè Romero hagi vingut amb els "deures fets". Més enllà de les sancions, els Comuns exigeixen un rendiment de comptes sobre els pactes segellats l’any passat en matèria d’educació i de sanitat a canvi del suport als suplements de crèdit. En el primer dels àmbits, estan pendents de conèixer al detall el pla per implementar classes de reforç de català, anglès i matemàtiques a les escoles; mentre que en el segon, el focus està posat en la reducció de les llistes d’espera i una empenta al dentista i el psicòleg públics.

A partir d’aquí, si donen per complert el que s’havia promès, els Comuns obriran el meló dels pressupostos i posaran preu al seu suport. Ja han anticipat que exigiran duplicar la dotació de la llei de barris —de 200 a 400 milions anuals— i que collaran amb més mesures en habitatge. De fet, la limitació de la compra especulativa serà una de les qüestions de pes, com també ho seran les exigències a Rodalies, que pronostiquen que seran un llast per al Govern durant tota la legislatura.

El flanc d’ERC

No obstant això, tot i que la consellera Romero aconsegueixi inaugurar les negociacions amb els Comuns, l’Executiu també necessita aclarir el camí amb ERC. Els republicans continuen a l’espera de desencallar la recaptació de l’IRPF del nou model de finançament, cosa que depèn d’un gest del Govern de Pedro Sánchez. Els socialistes catalans esperen que, després de les eleccions a Aragó de diumenge, s’encarrili aquest flanc i el partit d’Oriol Junqueras s’afegeixi al debat dels comptes i desgrani les seves condicions per recolzar-los.

Després de presentar la proposta del nou finançament a principis d’any, el Govern havia calculat que a aquestes altures ja tindria amarrat un pacte amb els seus socis, cosa que no ha passat perquè l’hospitalització d’Illa primer i l’accident de Gelida i el posterior caos als trens va fer saltar aquestes previsions pels aires. El que no ha canviat és la seva intenció de portar a terme una negociació exprés perquè els pressupostos entrin en vigor abans del mes d’abril. Els contratemps, insisteixen fonts governamentals, no els han fet desistir d’aquest objectiu, que per a Illa suposaria garantir-se l’estabilitat per a la resta de la legislatura.