L'Església catalana cedirà immobles a la Generalitat perquè els destini a habitatges socials

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, firmaran previsiblement el 27 de gener un conveni mitjançant el qual l’Església catalana cedirà part del seu patrimoni immobiliari perquè el Govern el destini a habitatge social. Serà la primera vegada que els bisbes entreguin en bloc una part els seus béns, propietat de diòcesis de tot Catalunya, a la Generalitat perquè destini els edificis i solars a pisos de protecció oficial, a fi d’ajudar les persones més vulnerables.

L’acord "neix de la preocupació de l’Església per la situació de l'habitatge a Espanya i de la bona sintonia entre el president Illa i l’arquebisbe de Tarragona", expliquen fonts de l’Església, que precisen que el conveni s’ha forjat també amb la participació del Departament de Justícia, que s’encarrega de les relacions del Govern amb l’Església, dirigit per Ramón Espadaler. Així mateix, ha comptat amb l’impuls del regidor dels Comuns a l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Collado.

La intenció de l’Església és revelar els detalls de l’acord sobre quants immobles se cediran –algunes fonts n’esmenten uns 50, només a la província de Tarragona, i en principi per almenys 50 anys– i on se situen el 27 de gener, quan es firmi el conveni, previsiblement al Palau de la Generalitat. Tot i així, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va anticipar aquest dimecres l’existència de converses avançades "per arribar a un acord" a Catalunya Ràdio, en una entrevista en què va deixar caure que la situació és complexa, perquè "no és el mateix un solar amb possibilitat de fer habitatge social que una casa de 200 anys que s’ha de rehabilitar".

Els precedents

"De vegades també cal canviar l’ús d’equipaments, adaptar-los. Tot això requereix un procés i la bona voluntat de la institució pública", va indicar. De fet serà la Generalitat l’encarregada de reformar, rehabilitar o construir de zero la habitatge social en immobles de l’Església que estan en desús. Referent a això, Planellas va recordar que l’Església, tradicionalment, ajuda les persones més vulnerables a través de Càritas o altres entitats de pastoral social. "L’Església té aquesta capacitat d’immediatesa que sovint no tenen les institucions públiques. Davant situacions urgents, pot actuar immediatament", va argumentar.

I va recordar que l’Església va habilitar després de l’inici de la guerra d’Ucraïna una antiga casa d’espiritualitat a la Selva del Camp per a l’acollida de refugiats ucraïnesos, on queden 27 persones i ha arribat a acollir 80 desplaçats.