Junts debat el "pla 8 milions" per actualitzar la seva posició davant la immigració

Com s’ha d’abordar la immigració? És la pregunta que sobrevola Junts des de fa més de dos anys. Els alcaldes dels municipis amb més població d’origen estranger, i que temen més l’avanç de formacions d’extrema dreta com Aliança Catalana, fa temps que pressionen la direcció del partit perquè intervingui en aquesta qüestió. Ja el gener del 2024, els postconvergents van posar la delegació de competències en immigració com una de les seves principals prioritats en les negociacions amb el PSOE. No obstant això, la proposta que va costar més d’un any acordar va caure en sac foradat per l’oposició de Podem al Congrés. Malgrat aquest revés, Junts continua insistint en la seva petició i està elaborant internament un pla sobre com gestionar les arribades per aquan Catalunya tingui més competències.

La iniciativa va sorgir del congrés celebrat l’octubre del 2024 a Calella. Des d’aleshores, la sectorial de migracions s’ha estat entrevistant amb els alcaldes del partit que gestionen diàriament la qüestió, així com amb experts en la matèria. El resultat d’aquesta anàlisi de la situació queda recollit en el "pla 8 milions", que es va presentar fa unes setmanes en una assemblea oberta amb la militància del partit, en la qual van intervenir alcaldes com Albert Castells (Vic), Jaume Ars (Guissona) o Xavier Fonollosa (Martorell), a més de la responsable d’immigració del partit, l’exconsellera Victòria Alsina, i el president de la sectorial, Èric Bertran.

Ara el pla haurà de passar per un consell assessor i posteriorment l’analitzarà l’executiva del partit, que pot introduir canvis en el text. La proposta, segons fonts consultades per El Periódico (diari del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ), és tendir cap a un "model síndria", és a dir, amb controls més estrictes a l’arribada, però amb més drets i facilitats una vegada dins. "Ara tenim el model préssec, és fàcil entrar però després tot són problemes", relata un dirigent postconvergent.

El plantejament és que hi hagi controls més estrictes a les fronteres i que el permís de treball sigui un requisit sine qua non per poder accedir al padró i tenir accés als serveis públics com són la sanitat o l’educació. "Ara no tenen cap possibilitat de treballar en l’economia legal, els estem condemnant a la marginalitat", afirma un alcalde del partit, que denuncia que l’infrafinançament que pateixen els ajuntaments "tensiona" els serveis socials i fa que no es pugui atendre famílies vulnerables que ja fa un temps que són aquí per destinar els recursos per aquells que acaben d’arribar.

"Es necessiten diners i capacitat per regular el cens, i poder evitar que gent sense contracte de treball tensi les ciutats", afirma una tercera font de la formació, que es refereix també al recent desallotjament de 400 persones a Badalona: "S’han d’evitar situacions com la de l’institut B9. Si aquesta gent arribés amb contractes de feina, això no passaria". L’aposta, insisteix, no és "tancar fronteres", sinó una immigració "gestionada des de l’origen".

La competència amb Aliança

Des de la direcció de Junts neguen que darrere d’aquestes propostes s’amagui el temor que Aliança Catalana faci efecte entre els seus votants. Asseguren que la seva voluntat és abordar la qüestió perquè forma part de les preocupacions de la ciutadania i que tenen la seva pròpia proposta, allunyada d’Aliança, a qui acusen de no tenir cap pla i de fer proclames "irrealitzables". No obstant això, malgrat no donar per bones les enquestes, internament hi ha preocupació davant l’eventual auge de la formació liderada per Sílvia Orriols. L’última enquesta del CEO va pronosticar que els postconvergents perdrien fins a 16 diputats i empatarien amb aquesta formació en tercera posició amb 19-20 escons.

Davant aquesta circumstància, la proposta de Puigdemont passa per carregar tant contra l’extrema dreta com contra els partits d’esquerres. "No es pot mirar cap a una altra banda ni anar amb els bidons de gasolina plens per apagar un foc", va afirmar fa uns dies el president de Junts en referència a la situació a Badalona. El postconvergent va acusar l’alcalde Xavier García Albiol d’"incendiar la ciutat", però també va arremetre contra Illa per "dimitir del seu lideratge", intentant allunyar-se tant dels uns com dels altres. Segons Junts, els socialistes tenen part de la culpa de la situació actual perquè el Govern "no controla les fronteres, no finança els serveis públics, no cedeix competències i es desentén de les problemàtiques".

Més enllà del debat sobre el model migratori, Junts afronta ara un dilema polític de més envergadura: com tractar Aliança Catalana a partir de les eleccions municipals del 2027. Si els pronòstics es compleixen, en més d’un ajuntament Junts es pot trobar en la tessitura d’haver de comptar amb els vots de l’extrema dreta per poder ostentar la vara de comandament. La direcció del partit posa com a línia vermella de qualsevol acord el respecte als "drets humans", però no ha volgut tancar la porta a res i dona autonomia municipal per forjar els pactes que convinguin.