Els conservacionistes exigeixen per escrit al Govern que catalogui el llop “en perill d'extinció”

Ja fa gairebé mig any que Catalunya té l’única manada de llops de la meitat est de la Península, després que un mascle i una femella criessin en una zona fronterera entre l’Alt Empordà i la Garrotxa. Des d’aleshores, ni els dos adults ni els tres llobatons han causat grans problemes a les explotacions ramaderes properes. En el seu territori, disposen d’ungulats silvestres en abundància: senglars, cabirols, cérvols i daines.

No obstant això, la primera reproducció en un segle, després de l’extinció del carnívor a la comunitat autònoma i a la vessant mediterrània d’Espanya, va obrir un nou escenari. El llop va deixar de considerar-se extingit. Tanmateix, quina ha de ser la nova situació ecològica d’aquest cànid? Segons la Generalitat, l’animal s’ha de catalogar com "en perill d’extinció" i després s’ha de redactar un pla de recuperació perquè la població mediterrània contribueixi a assegurar la població europea de llops.

Tot i això, diversos mesos després que es donés a conèixer l’existència d’aquesta manada, aquest canvi legal encara no s’ha produït de manera oficial. Davant d’aquesta situació, l’entitat ASCEL (Associació per a la Conservació i l’Estudi del Llop Ibèric) ha fet un requeriment oficial al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica perquè procedeixi a definir el llop com un animal en perill d’extinció.

Informe tècnic

En l’escrit, ASCEL reclama que, tal com recull el catàleg d’espècies protegides de Catalunya, es modifiqui urgentment la categoria del llop i que el canvi es publiqui al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). Després, es podrà elaborar el pla de recuperació per assegurar que s’apliquen mesures per afavorir la presència del llop. Ignacio Martínez, portaveu de la plataforma, assegura que la Generalitat ha d’accelerar el canvi d’estatus: "Com més aviat es faci, abans haurà d’estar llest el pla de recuperació, ja que hi ha un marge de tres anys per redactar-lo".

Fonts de Territori consultades per aquest diari asseguren que tan sols es tracta d’una formalitat que es durà a terme durant les pròximes setmanes. La idea del Govern és treballar en el pla de recuperació el 2026, però la intenció és que l’escrit no només reculli accions per conservar el llop, sinó també fórmules per fer compatible la seva presència amb la ramaderia extensiva. És molt probable que en els pròxims anys el creixement de l’espècie continuï i que apareguin noves manades. Almenys això és el que ha passat en altres territoris d’Europa de colonització recent.

Per tant, l’Executiu català vol garantir que aquesta expansió no impedeixi l’activitat dels pastors d’ovelles i cabres. "S’han d’aplicar receptes per reduir els atacs i, quan n’hi hagi, compensar els danys de manera àgil i generosa", defensen des de la conselleria.

Protecció europea

El llop ibèric es troba actualment en un estat de conservació desfavorable a tot el territori nacional, segons el que recull l’últim informe 2013-2018 presentat pel Ministeri per a la Transició Ecològica a la Comissió Europea. Caldrà veure quin serà el resultat del pròxim balanç, però en tot cas, la contribució del territori mediterrani a la situació general del llop a tota la Península és encara anecdòtica. Per tant, encara que en un futur l’estat de l’espècie passi a ser "favorable", continuarà sent necessari protegir els exemplars ubicats a Catalunya.

A la Unió Europea, s’ha rebaixat la protecció del carnívor i es permeten captures cinegètiques, però sempre que l’estat de les poblacions estatals sigui favorable. En cas que les poblacions es redueixin, la caça del llop queda limitada únicament a casos en què un exemplar està causant danys excessius a la ramaderia. És a través d’aquest segon supòsit que, en els últims mesos, s’han començat a eliminar individus al nord d’Espanya, en accions avalades pels governs autonòmics de comunitats com Astúries, Castella i Lleó, la Rioja i Cantàbria.

Subscriu-te per seguir llegint